Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Primera · Anterior · 137 | 138 | 139 | 140 | 141 | 142 · Següent · Última
Registres 2781–2800 de 3886
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 3855 | 03854 | MAR, CAFÈ DE | Edifici sobradament conegut de la façana marítima de la ciutat, al peu de l’ antiga carretera N-II.. L’ edifici és de l’ any 1923 i la seva història està estretament lligada amb la de la cooperativa La Marítima, des del segle XIX, i posteriorment amb la Unió de [+] | |
| 2907 | 02906 | PROVIDÈNCIA, CONVENT DE LA DIVINA | Edifici situat a ponent de la ciutat, a l’ encreuament dels carrers Iluro, Castaños i Llauder. Fou construït l’ any 1859 i destruït en temps de la Guerra Civil. L’ edifici actual, obra de l’ arquitecte Miquel Brullet i Monmany, és ara la seu de l’ església i del [+] | |
| 3511 | 03510 | TERRILLO, MAS | Edifici residencial, neoclàssic, del segle XIX, situat a la part baixa del nucli urbà de Cabrera de Mar, al carrer del Xaloc núm. 8. En aquest solar hi havia hagut una masia més antiga, adquirida l'any 1860 per Marcial Pérez, de Logronyo. A començament del segle [+] | |
| 2288 | 02287 | MERCADER, CAN | Edifici residencial, d’ estil historicista, situat al Passeig Baró de Viver núm. 17. Es tracta d’ una torre d’ estiueig del 1903, que és coneguda també com la Casa Mora o la Casa Arabesca, pels seus arcs de ferradura, les seves gelosies, els seus tons rogencs i [+] | |
| 1632 | 01631 | GÒTICA, LA CASA | Edifici residencial, del 1534, segons indica la inscripció en una de les llindes, construït sobre la base d'una casa més antiga. Es troba a la plaça de l’ Església d’ Argentona, núm. 4. Conserva el portal de punt rodó i el porxo d'arcs ogivals, així com diverses [+] | |
| 3166 | 03165 | RUÍZ, TORRE | Edifici residencial acabat l'any 1904 i que podem inscriure dins el vessant goticista del modernisme. Es troba al carrer de la Mare de Déu de la Salut, núm. 18, d’ Argentona. En va ser l’ autor Adolf Ruíz i Casamitjana. La part més interessant és la façana principal, [+] | |
| 604 | 00603 | CAFÈ DE MAR, EL | Edifici que tenia l'entrada pel carrer de Balmes núm 54, fent cantonada amb l’ Avinguda del Maresme, i que era la seu de la cooperativa La Marítima (creada al 1865), integrada bàsicament per pescadors i mariners. A partir del 1927 formà part, com a sucursal núm.2, [+] | |
| 3877 | 03876 | QUICO, CAL | Edifici que quedava situat a la banda sud del Camí Ral, justament entre l’ actual carrer d’ Ictíneo i la Ronda de Josep Irla. Cal Quico quedaria al costat de la Torre Elisabet. A l’ altra banda del Camí Ral hi ha ara les dependències de Correus i Telègrafs. | |
| 2194 | 02193 | MATA O DE MATARÓ, CASTELL DE | Edifici que dataria del 1042, avui inexistent. Sembla que estava situat al cim de l’ara denominat Turó d’Onofre Arnau, si bé no se’n sap pràcticament res més. Al 1850 ja no quedava restes de l’edifici i es desconeixen les característiques arquitectòniques que deuria [+] | |
| 1598 | 01597 | GENOVESOS, ELS | Edifici o antiga masia, del segle XVII i enderrocada a la fi del segle XIX, propietat d’ una família genovesa instal.lada a Barcelona, que es localitzava a les immediacions de l’ actual muralla coneguda com dels Genovesos, d’ on li ve el nom. Els germans Jaume [+] | |
| 1299 | 01298 | ESCOLES D’ ARGENTONA | Edifici noucentista del carrer de Bernat de Riudemeia núm. 15, projectat per Jeroni Martorell l'any 1932. Consta de tres cossos, un de central, de planta baixa i pis, i dos laterals d'una sola planta. El cos central s'avança en el seu tram del mig conformant un [+] | |
| 3557 | 03556 | TORRELLAS, CAN | Edifici neoclàssic, característic de la Riera mataronina, que fa cantonada amb el Carreró. Les particularitats que, en les plantes pis, el defineixen com un edifici neoclàssic no s’ han mantingut a la planta baixa.[1] Manté una estructura lineal senzill i sobri, [+] | |
| 3688 | 03687 | VALLDEMIA | Edifici escolar prou conegut, situat a la part alta de la Riera mataronina, que va ser creat l’ any 1855 per Ermengol Coll de Valldemia, amb el nom de Col.legi Catalunya.[1] L’ edifici primitiu, de planta baixa i un sol pis, seria construït pel mestre d’ obres [+] | |
| 3762 | 03761 | VILALLONGA, CAN | Edifici emblemàtic de Mataró, que es troba a la Plaça Gran (banda est) i que va ser durant un temps estatge del Jutjat. D’ estil neoclàssic, va ser construït l’ any 1846, a interès de Gaietà de Vilallonga, segons projecte del mestre d’ obres Jeroni Boada.[1] La [+] | |
| 2934 | 02933 | PUJOL, CAN | Edifici d’ obra popular, del segle XVII, que es troba a mà dreta de la carretera que va de Vilassar de Mar a Argentona (B-502), quilòmetre 2,8, molt a prop d’ Agell i de la riera que també porta aquest nom. Té teulada a dues vessants, de planta baixa i dos pisos. [+] | |
| 1140 | 01139 | CUYÀS, CAN | Edifici del segle XVIII, situat a la Rambla núm. 38 de Mataró, que ha estat la residència de la família, molt coneguda a la ciutat. [1] Membre de la família, Antoni Cuyàs i Sampere (1802-1890), després de cursar a Mataró els estudis de pilot, va marxar a Buenos [+] | |
| 993 | 00992 | COLOMER, CAN | Edifici del segle XVIII, al carrer de Barcelona núm. 26, modernament restaurat. La façana, amb esgrafiat imitant carreus, té uns balcons individuals emmarcats amb pedra. Els del pis principal tenen la llosana de ferro i ceràmica. Cal destacar les característiques [+] | |
| 2649 | 02648 | PARERA, CAN | Edifici del carrer Nou núm. 20, que es troba al davant mateix del Foment Mataroní i que és obra (1894) de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch.[1] És una casa de cós, amb façana estucada i cornisa esculturada, obra aquesta possiblement d’ Eusebi Arnau.[2] Can Parera [+] | |
| 1673 | 01672 | GUINARDONA, CA LA | Edifici del carrer Lluís Moret 1-3, de Dosrius. És de finals del segle XIX o de principis del XX, amb arquitectura tradicional de línies clàssiques. La seva façana dóna a la carretera que va a Canyamars, travessant el nucli urbà de Dosrius. Una altra casa coneguda [+] | |
| 1135 | 01134 | CUNA, CASA | Edifici de l’ escola bressol, conegut així per tothom, de propietat de la Caixa d’ Estalvis de Mataró, que existia des de l’ any 1930 a la Muralla de Sant Llorenç, gairebé al davant de l’ entrada de la Residència de Sant Josep. Estava regida per les Religioses [+] |