Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 435 | 00434 | BOADA, CAN | Edifici característic i prou conegut que queda pujant a mà esquerra de la Via d’Europa, a poca distància de la Plaça de Granollers. Va ser projectat pel propi Jeroni Boada i Renté (l’ any 1850), mestre d’obres mataroní.[1] Les seves obres es caracteritzen per una [+] | |
| 3199 | 03198 | SALESIANS, ELS | Edifici característic que es troba a l’ Avinguda Puig i Cadafalch, l’ antiga carretera de Mataró a Granollers, ja pràcticament al barri de Cerdanyola. Té el seu origen [1] en la creació d’ uns tallers per a la formació de nois pertanyents a classes necessitades [+] | |
| 1853 | 01852 | JOSEP, SANT | Edifici característic [1], seu ara d’ una de les parròquies del centre de la ciutat de Mataró, que en realitat era el nom del titular del convent que els pares carmelites van construir a partir de 1588 [2]. Cal destacar-ne l’ església pròpiament dita, la façana [+] | |
| 1600 | 01599 | GERMANETES, LES | Edifici construït (1874), a la cantonada de la Ronda d’ Alfons Xè el Savi amb el passeig d’ Antoni Martí i Cabanelles, pel mestre d’ obres Jeroni Boada. Precisament aquest edifici - un asil per a ancians, regit durant molts anys per les Germanetes de la Caritat [+] | |
| 2395 | 02394 | MONT FLORIT | Edifici construït l’ any 1944, al carrer de Sant Jordi, pels qui després serien (primer el pare i després el fill) alcaldes del barri de Cerdanyola, Daniel Mataró Soler i Daniel Mataró Rafel. Es tracta d’ una casa, d’ una certa prestància, però que com moltes altres [+] | |
| 2263 | 02262 | MAYNOU, CAN | Edifici de l'any 1906, data inscrita a la part més alta de la façana. Aquesta es caracteritza per les amples motllures que emmarquen les finestres i portes, amb el característic perfil sinuós, típicament modernista. Una franja amb esgrafiats florals relliga les [+] | |
| 1135 | 01134 | CUNA, CASA | Edifici de l’ escola bressol, conegut així per tothom, de propietat de la Caixa d’ Estalvis de Mataró, que existia des de l’ any 1930 a la Muralla de Sant Llorenç, gairebé al davant de l’ entrada de la Residència de Sant Josep. Estava regida per les Religioses [+] | |
| 1673 | 01672 | GUINARDONA, CA LA | Edifici del carrer Lluís Moret 1-3, de Dosrius. És de finals del segle XIX o de principis del XX, amb arquitectura tradicional de línies clàssiques. La seva façana dóna a la carretera que va a Canyamars, travessant el nucli urbà de Dosrius. Una altra casa coneguda [+] | |
| 2649 | 02648 | PARERA, CAN | Edifici del carrer Nou núm. 20, que es troba al davant mateix del Foment Mataroní i que és obra (1894) de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch.[1] És una casa de cós, amb façana estucada i cornisa esculturada, obra aquesta possiblement d’ Eusebi Arnau.[2] Can Parera [+] | |
| 993 | 00992 | COLOMER, CAN | Edifici del segle XVIII, al carrer de Barcelona núm. 26, modernament restaurat. La façana, amb esgrafiat imitant carreus, té uns balcons individuals emmarcats amb pedra. Els del pis principal tenen la llosana de ferro i ceràmica. Cal destacar les característiques [+] | |
| 1140 | 01139 | CUYÀS, CAN | Edifici del segle XVIII, situat a la Rambla núm. 38 de Mataró, que ha estat la residència de la família, molt coneguda a la ciutat. [1] Membre de la família, Antoni Cuyàs i Sampere (1802-1890), després de cursar a Mataró els estudis de pilot, va marxar a Buenos [+] | |
| 2934 | 02933 | PUJOL, CAN | Edifici d’ obra popular, del segle XVII, que es troba a mà dreta de la carretera que va de Vilassar de Mar a Argentona (B-502), quilòmetre 2,8, molt a prop d’ Agell i de la riera que també porta aquest nom. Té teulada a dues vessants, de planta baixa i dos pisos. [+] | |
| 3762 | 03761 | VILALLONGA, CAN | Edifici emblemàtic de Mataró, que es troba a la Plaça Gran (banda est) i que va ser durant un temps estatge del Jutjat. D’ estil neoclàssic, va ser construït l’ any 1846, a interès de Gaietà de Vilallonga, segons projecte del mestre d’ obres Jeroni Boada.[1] La [+] | |
| 3688 | 03687 | VALLDEMIA | Edifici escolar prou conegut, situat a la part alta de la Riera mataronina, que va ser creat l’ any 1855 per Ermengol Coll de Valldemia, amb el nom de Col.legi Catalunya.[1] L’ edifici primitiu, de planta baixa i un sol pis, seria construït pel mestre d’ obres [+] | |
| 3557 | 03556 | TORRELLAS, CAN | Edifici neoclàssic, característic de la Riera mataronina, que fa cantonada amb el Carreró. Les particularitats que, en les plantes pis, el defineixen com un edifici neoclàssic no s’ han mantingut a la planta baixa.[1] Manté una estructura lineal senzill i sobri, [+] | |
| 1299 | 01298 | ESCOLES D’ ARGENTONA | Edifici noucentista del carrer de Bernat de Riudemeia núm. 15, projectat per Jeroni Martorell l'any 1932. Consta de tres cossos, un de central, de planta baixa i pis, i dos laterals d'una sola planta. El cos central s'avança en el seu tram del mig conformant un [+] | |
| 1598 | 01597 | GENOVESOS, ELS | Edifici o antiga masia, del segle XVII i enderrocada a la fi del segle XIX, propietat d’ una família genovesa instal.lada a Barcelona, que es localitzava a les immediacions de l’ actual muralla coneguda com dels Genovesos, d’ on li ve el nom. Els germans Jaume [+] | |
| 2194 | 02193 | MATA O DE MATARÓ, CASTELL DE | Edifici que dataria del 1042, avui inexistent. Sembla que estava situat al cim de l’ara denominat Turó d’Onofre Arnau, si bé no se’n sap pràcticament res més. Al 1850 ja no quedava restes de l’edifici i es desconeixen les característiques arquitectòniques que deuria [+] | |
| 3877 | 03876 | QUICO, CAL | Edifici que quedava situat a la banda sud del Camí Ral, justament entre l’ actual carrer d’ Ictíneo i la Ronda de Josep Irla. Cal Quico quedaria al costat de la Torre Elisabet. A l’ altra banda del Camí Ral hi ha ara les dependències de Correus i Telègrafs. | |
| 604 | 00603 | CAFÈ DE MAR, EL | Edifici que tenia l'entrada pel carrer de Balmes núm 54, fent cantonada amb l’ Avinguda del Maresme, i que era la seu de la cooperativa La Marítima (creada al 1865), integrada bàsicament per pescadors i mariners. A partir del 1927 formà part, com a sucursal núm.2, [+] |