Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró
Noms de Llocs © 2020 Ramon Salicrú i Puig
Podeu accedir a la versió anterior (obsoleta)
Cerca tots els valors entrats separats per espais
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 3175 | 03174 | SABADELL, BANC DE | Va ser creat l’ any 1881. Conforma un grup bancari de capital privat català integrat per diversos bancs, marques, societats filials i societats participades que abasten tots els àmbits del negoci financer. Dedicat a la banca comercial, té una significativa penetració [+] | |
| 494 | 00493 | BOSC, TEATRE | Va ser creat l’ any 1920 i com és sabut es troba a la confluència del carrer de Meléndez i la Riera. Era un teatre d’ estiu, fet de fusta. El 1922 va tenir una primera reforma, la del seu escenari i la l’ any següent es féu una ampliació, adoptant el nom de Monumental [+] | |
| 609 | 00608 | CAIXA D’ ESTALVIS DE MATARÓ | Va ser fundada l’ any 1859 per un grup de mataronins encapçalats per Josep García i Oliver, amb finalitats també de caràcter social. El 1863 obria les seves portes a redós de l’ Ateneu Mataronès, del carrer Nou. La caixa s’ anà consolidant de manera progressiva. [+] | |
| 1942 | 01941 | LLAVANERES, LA | Va ser fundada l’ any 1860, al carrer de Sant Ramon núm. 7. Es tractà d’ una cooperativa de consum modesta, sense persones assalariades, que tingué llarga vida com a entitat pròpia i que l’ any 1936 entrà a formar part de la “Unió de Cooperatives de Mataró”, en [+] | |
| 2741 | 02740 | PESCA I ACTIVITATS SUBAQUÀTIQUES, SOCIETAT DE | Va ser fundada l’ any 1959 per Josep Mª Diamant, amb coneguts monitors com Miquel i Josep Gil, Josep Sabater i Jaume Floriach. Al cap de poc temps, l’ entitat local es va afiliar a la Federació Catalana i inicià els períodes de competició, a tots els nivells (pesca, [+] | |
| 3640 | 03639 | UNIÓ DE PAGESOS | Va ser fundada l’ any 1974, a la clandestinitat, i va ser definida com una entitat unitària, democràtica i independent i, d’ alguna manera, hereva de la Unió de Rabassaires. Elegí com a òrgan d’ expressió La Terra. Després d’ uns intents de ser desbancat pel sindicalisme [+] | |
| 219 | 00218 | ASSISTÈNCIA SANITÀRIA | Va ser fundada per professionals de la medicina, fa més de cinquanta anys. Ofereix serveis de Medicina General, pediatria, anàlisis, radiografies, etc… i assegura un servei domiciliari, si cal, les vint-i-quatre hores al dia, durant tot l’ any, amb lliure elecció [+] | |
| 1851 | 01850 | JOSEP, COL.LEGI DE SANT | Va ser fundat l’ any 1968 i és regentat per l’ Orde de les Religioses Franciscanes que, a Mataró, disposaven ja de l’ escola del Sagrat Cor –des del 1889-, coneguda popularment com la Coma, al cèntric carrer d’ aquest nom. El Col.legi de Sant Josep ofereix cursos [+] | |
| 1634 | 01633 | GRÀFICA FIDES | Va ser la impremta pròpia del Pensament Marià, un bi-setmanari de contingut religiós, fundat l’ any 1907, i vinculat a les Congregacions Marianes, que tenien la seva seu al Foment Mataroní (carrer Nou 11), estretament relacionades amb la parròquia de Santa Maria.. La [+] | |
| 1836 | 01835 | JOFRE, CADENES | Va ser la més important fàbrica de cadenes de Mataró, a mitjans del passat segle XX. Era propietat de Benet Jofre i Font i es dedicava a la fundició i elaboració de cadenes (per a cotxes, motos, etc...), entre altres manufactures del ferro. Estava situada a la [+] | |
| 3262 | 03261 | SCHLECKER | Va ser la principal cadena d’ adrogueries d’ Europa. D’ origen bavarès, amb seu a Ehingen, Anton Schlecker la va fundar l’ any 1975. Disposava de 13.800 establiments espargits arreu del continent. A l’any 2012 però va fer fallida i, en ser adquirida per la cadena [+] | |
| 1252 | 01251 | ECO DE LA COSTA, EL | Va ser un periòdic bi-setmanari, republicà i federal, aparegut a Mataró l’ any 1869, que es definia com “... de intereses locales i materiales”. Tingué tres èpoques ben marcades i una durada de quatre anys. S’ ubicaria a la Riera 48, primer, i al carrer d’ en Palau [+] | |
| 3733 | 03732 | VESPA MATARÓ, CLUB DE | Va ser una associació formada a mitjans del segle XX, per una colla d’ afeccionats a l’ escúter model Vespa, de la marca italiana Piaggio. Tenia el seu estatge al Taller Clavel, servei oficial de Vespa, que estava a la Muralla de Sant Llorenç 22. N’ era el seu [+] | |
| 1485 | 01484 | FONT, CLAVELL I COLL | Va ser una empresa fundada el 1858 per Antoni Regàs que fins l’ any 1880 es dedicà exclusivament al mercat nacional. Al 1881 va renovar maquinària i començà a exportar a ultramar. Al 1903 es denominaria Font i Vídua d’ Antoni Regàs i tres anys més tard adquiria [+] | |
| 2998 | 02997 | RECASENS I FALERO, S.S. | Va ser una empresa mataronina important en el Mataró de 1881. Tenia 15 telers mecànics i 10 de manuals. En aquest sentit només era superada per Sala, Baladia i Cia. I per Gaietà Marfà. Altres empreses de caràcter similar, ordenades pel número total de telers en [+] | |
| 951 | 00950 | CLARÍN, PUBLICITAT | Va ser una empresa que portava la gestió publicitària de diferents clubs esportius de Mataró. La crearen Josep Gomà, Ferran Ferrer, Josep Llibre, entre altres. Prèviament les mateixes persones havien creat una altra empresa denominada “Vendedores y Compradores [+] | |
| 834 | 00833 | CATALANA, BANCA | Va ser una entitat creada el març de 1959 per Florenci Pujol Brugat. El seu fill Jordi Pujol i Soley –ex president de la Generalitat de Catalunya- i Francesc Cabana i Vancells, efectuaren la compra de la Banca Dorca d’ Olot, amb un grup de persones de sectors econòmics [+] | |
| 2584 | 02583 | ORFEÓ MATARONÍ, L’ | Va ser una societat de cant coral, de les més reconegudes de la ciutat, creada l’ any 1903. Originàriament es formà a partir dels cantaires del cor mataroní La Palma, adherit als Cors de Clavé. Va ser dirigit pels mestres Coll i Agulló, Mn. Josep Molé, Mn. Joan [+] | |
| 2996 | 02995 | REBREGAT, CAL | Va tancar l’ any 2006. Es tracta del nom popular que tenia la botiga centenària, propietat de la família Dormuà, que estava situada a la Rambla, fent cantonada amb el carrer de Santa Teresa. L’ origen d’ aquest establiment es troba en la persona de Pere Perramon [+] | |
| 1114 | 01113 | CROS, EL | Veïnat al sud del terme municipal d'Argentona, confrontant amb el de Mataró. El topònim Cros és ja referenciat al 1362.[1] És una zona de moltes fonts. [2] En aquest veïnat s’ hi troba Can Garí, obra modernista (1899) de l’ arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch, [+] |
© 2006
Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró •
Fet amb Xhtml i Css
•
Polítiques de privacitat i cookies