Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.

Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró

Actualitat

Enrere

L’amic Enric Subiñà, doctor per la Universitat de Barcelona

L’amic Enric Subiñà, doctor per la Universitat de Barcelona

El 27 de gener va defensar la seva tesi sobre el Maresme medieval.

El passat 27 de gener, Enric Subiñà, membre de l'Equip del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, va defensar a la Sala de Juntes de la Facultat d'Història de la Universitat de Barcelona la tesi doctoral amb el títol "El Maresme Medieval. Exemples concrets de comunitats pageses", i va obtenir la qualificació d'excel·lent. La tesi ha estat dirigida per la Dra. Coral Cuadrada. La nostra més sincera felicitació! L'estudi pretén aproximar-se a la vida quotidiana dels veïns de les viles de Mataró, d'Argentona i d'Òrrius, des de mitjan segle XIV fins a finals del segle XV, partint de tres aspectes fonamentals: la senyoria, el poblament i la societat. En aquella etapa, Mataró va augmentar molt la seva població en contrast amb la major part del país i la seva capital, Barcelona, on decreix lleugerament. L'estudi també constata una gran quantitat de senyories territorials, estant la jurisdiccional en mans dels castells respectius, en un territori on els remences representaven la meitat dels habitants durant la segona meitat del segle XIV. Entre els drets senyorials destaquen els molins i les ferreries, però també les escrivanies, el forn, el mercat i les carnisseries. Tot el territori estava poblat, bàsicament, de masos. Mataró, a partir de la segona meitat del segle XIV, va experimentar un gran creixement del nucli urbà, al voltant de la plaça del mercat, on hi havia el pou i el forn comunals, les carnisseries, les botigues porticades i una porxada central. El tema dels masos abandonats és un dels que Subiñà ha pogut documentar més bé, iniciant-se ja al segle XIII. Molts pagesos els van incorporar al seu patrimoni mitjançant compra o establiment, evidentment en condicions molt avantatjoses per part dels senyors. Els masos sovint tenien terres sota domini de diferents senyories, i estaven molt fragmentades pel territori, molts cops sense continuïtat territorial. El darrer capítol se centra bàsicament en la família, en dos aspectes: el matrimoni, respecte als quals estudia els dots i l’origen territorial dels cònjuges, i la mort, mitjançant l’estudi dels testaments que, a més, ens permeten endinsar en les esglésies i capelles de la parròquia i conèixer els seus altars.

Enrere

 © 2006  Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró  •  Fet amb Xhtml i Css