Cookie Consent by Free Privacy Policy website

Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.

Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró

Museu

Sala de Síntesi

La Sala de Síntesi del Museu exposa les peces més importants que conserva la parròquia de Santa Maria, des del Gòtic tardà i el Barroc fins al Modernisme. Hi destaquen la imatge d’alabastre de la Mare de Déu (segle XV), la Creu parroquial i la imatge de la Mare de Déu del Roser (segle XVII), escultures d’Antoni Riera i Carles Moretó, la tela que representa la Puríssima, d’Antoni Viladomat, i la del Calvari, obra de Ramon Amadeu (segle XVIII).

Les peces exposades contribueixen a explicar la història de la parròquia de Santa Maria, vinculada a la història de la ciutat, des del primer document conegut (1008) fins als nostres dies.

 

Conjunt dels Dolors

El conjunt dels Dolors, construït entre els anys 1694 i 1798 per la Venerable Congregació de Nostra Senyora dels Dolors, es compon de Capella, Sagristia, Sala de Juntes, Cor i Cripta.

Antoni Viladomat, pintor barceloní, decorà la Capella i la Sala de Juntes i en pintà les teles entre els anys 1722 i 1737.

La Capella i la Sala de Juntes es mantenen totalment en el seu estat original; són el més important conjunt pictòric de Catalunya del segle XVIII que ha arribat fins a nosaltres. A la Capella pot apreciar-se, igualment, la magnífica gelosia del Cor.

En podeu fer un tomb virtual a l'apartat d'Audiovisual.

 

Secció de Roser

En parlar del Barroc a Catalunya necessàriament s’ha de mencionar el retaule del Roser de Santa Maria, un dels més importants d’entre els que s’han conservat. Va ser construït entre els anys 1690 i 1699 per l’escultor mataroní Antoni Riera, ajudat per Lluís Bonifaci, escultor occità establert a Catalunya.

En la Sagristia annexa s’exhibeix documentació de la Confraria del Roser (fundada el 1575). Al Cambril destaca el tabernacle de les processons, amb la magnífica imatge d’argent de la Mare de Déu del Roser, datada el 1744, d’autor desconegut.

El que es conserva de l’antic retaule de l’Altar Major, fet entre els anys 1779 i 1804 per l’escultor Salvador Gurri, es troba instal·lat en dependències annexes, conjuntament amb restes del treball escultòric que Carles Moretó realitzà també per a l’esmentat altar entre els anys 1766 i 1778, i que, en no agradar als mataronins, no va acabar-se.

 

Secció Santes

A finals del segle XVII el P. Joan Gaspar Roig i Jalpí, frare mínim i historiador, fill de Blanes, va proclamar i determinar, en base al Cronicó de Liberat i el Llibre dels Feyts d’Armes de Catalunya, que les santes Juliana i Semproniana eren naturals d’Iluro, municipi romà situat on avui hi ha Mataró. Les relíquies de les dues santes eren al monestir de Sant Cugat del Vallès, on rebien culte almenys des del segle XI.

El fet de ser considerades com a mataronines i la possessió de les relíquies determinaren la tradició de les Santes, que són proclamades patrones de la ciutat el 1853. Aquesta tradició ha arribat fins als nostres dies.

La Secció Santes del Museu Arxiu exhibeix documentació, reliquiaris, imatges, objectes d’orfebreria, ornaments, iconografia, etc., tot relacionat amb la tradició i el culte de Mataró a les Santes. S’exposa, també, la partitura original de la Missa de les Santes de Mn. Manuel Blanch.

A la Biblioteca digital hi ha un apartat de Les Santes i a destacar també els Cartells de Les Santes a l'apartat de Cartells, que els podeu veure a l'exposició ART I FESTA de 2021 dins d'Audiovisual.

Sala de Síntesi del Museu

Sala de Síntesi del Museu

 

Capella dels Dolors

Capella dels Dolors

 

Retaule del Roser

Retaule del Roser

 

Secció de les Santes

Secció de les Santes

 © 2006  Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró  •  Fet amb Xhtml i Css  •  Polítiques de privacitat i cookies
Advertiment: Els resultats d'una traducció automàtica no són mai completament fiables