Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Història medieval
El primer document propi de la parròquia de Santa Maria. El delme del peix del 1296 (I, 17)
El procés de feudalització. El camí cap a la revolució comercial (I, 23)
Berenguer de Portell: L’ampliació d’una propietat rural (1308-1325) (II, 13)
Joan de Canyamars (1432?-1492) (II, 25)
El temple de Santa Margarida de Cabrera de Mar. Casa de Deodates (II, 33)
Els senyors feudals de Mataró (segles XI-XIV) (III, 17)
Les parròquies medievals del Baix Maresme (IV, 39)
Notes sobre una inexistent capella romànica al Fossar Xic (1) (IV, 49)
La capella preromànica de Sant Martí d’Argentona. Estat de la qüestió (V, 33)
Els capbreus com a font històrica: L’exemple dels capbreus de Mataró i Vilassar (s. XIV) (V, 41)
El senyor domina l’espai (VI, 33)
Mataró i el Maresme en el Dietari de la Diputació del General de Catalunya (VI, 45)
Possibilitats de recerca del preromànic i romànic del Maresme (VII, 49)
Els parroquians del Maresme de 1413. Les visites pastorals: Una eina per a la demografia (VII, 57)
Darreres actuacions arqueològiques al castell de Burriac (Cabrera de Mar. El Maresme) (VII, 61)
El culte a Sant Martí de Tours en el Maresme durant el preromànic i el romànic (VIII, 27)
Estudi del comunidor de Sant Pere de Riu (VIII, 37)
Nota sobre un capitell romànic de Sant Martí d’Arenys de Munt (IX, 87)
El plet entre els hereus de Pere de Màrgens i els primers passos per a la lluició. Notes documentals del castell de Mataró durant el regnat de Ferran d’Antequera (IX, 93)
Notes sobre la perduració de les sitges com a sistema d’emmagatzemar collites en el Maresme (X, 109)
Propietaris d’esclaus a l’àmbit rural de la vegueria de Barcelona segons el Llibre de la Guarda de 1425. El cas del Maresme (X, 115)
La lluició de 1419 segons les primeres inscripcions del castell de Mataró als llibres de comptes del Batlle General de Catalunya (1420-1421) (XI, 63)
Notes històriques de les torres de defensa de Vilassar, segles XV-XVII (XII, 181)
Els pagesos de Cabrera s’alliberen l’any 1387 (XIII, 67)
Notes sobre la localització de les capelles romàniques de Sant Martí de Montgat i Santa Susanna d’Alella (XIII, 79)
L’aportació del Maresme al coronatge de Ferran d’Antequera (XIV, 101)
Noves aportacions sobre el preromànic del Baix Maresme. La capella de Santa Anastàsia de Premià de Dalt (XV, 173)
El Baix Maresme durant el període carolingi. De la conquesta a l’organització del territori (XVI, 75)
Procedència dels Santvicens, senyors del castell de Burriac (XVI, 89)
L’alimentació a Dosrius i Vilassar durant la baixa edat mitjana (XVII, 139)
Civitas Fracta (un castell inèdit) (XVII, 155)
El priorat de Sant Pere de Clarà. Panteó funerari de les nissagues Sant Vicenç i Des Bosc (Argentona, El Maresme) (XIX, 165)
La successió testada a Argentona al segle XIV (XIX, 187)
La Carta Arqueològica d’Argentona. Estat actual (XIX, 267)
Lladó i Tubau, Francesc
Notes sobre el culte a sant Jaume a la comarca del Baix Maresme (XX, 65)
Els masos a Argentona al segle XV. (XXI, 233)