Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
| Enrere | Núm. < Anterior |
> Núm. Següent |
| Id / Núm. | 3471 Referència 03470 Lloc TARAU, CASAL DELS |
| Observacions | |
| Descripció | La nissaga del Tarau comença, el segle XVI, amb Joan Pere Tarau, sabater, pare de Pere Tarau, traginer, i avi de Joan Pere Tarau i Llunell. Joan Pere, nascut a Mataró el 1605, casat en primeres núpcies amb Coloma Català, de Valldeix, i en segones amb Coloma Planes, va tenir quatre fills: Josep [1] (que es casà amb Marianna Lapeira i Laverni, de família d'origen occità, essent els pares de Josep Tarau i Lapeira, Ciutadà Honrat de Barcelona); Fèlix [2]; Marianna; i Margarida. Per diferents matrimonis, els Tarau s'anirien emparentant amb els Anglada, els Codolosa, els Soler Arnau, els Campllonch, els Cànoves... i més tard, amb els Salla o els Trinxeria... de conegudes famílies d'aquells temps.[3] El Casal dels Tarau es localitzaria al davant mateix de l'edifici de la Peixateria donant nom popular, antigament a la plaça, que per aquesta raó era coneguda com la plaça d'en Tarau.[4] // També és Can Tarau un edifici situat al Veïnat Ribot núm. 4, de Dosrius. [1] Segons Joan GIMÉNEZ I BLASCO (a Mataró dins la Catalunya.... Op. Cit. Pàgs. 607-610), Josep Tarau negocià amb un gran ventall de productes: oli, vi, gots de vidre, escombres, ferro... i fins i tot sabó o tabac del Brasil. [2] Conjuntament amb Joan Pou, Francesc Feliu de la Penya i Miquel Torner, Fèlix Tarau –Batlle Reial de Mataró- formaven part d'un important grup de viticultors que, a les darreries del segle XVII, intentaren que el vi pogués ser exportat oficialment fora del Principat. Cal dir que Fèlix Tarau ja n'exportava a Tànger i a Cadis i Joan Pou el venia a París. [3] REIXACH I PUIG, Ramon: Els pares de la República. El patriciat.... Op. Cit. Pàgs. 144-146, 217-221 i 405. [4] REIXACH I PUIG, Ramon: “Els pares de la República. El patriciat a la Catalunya urbana moderna. Mataró, s. XV-XVIII”. Op. Cit. Pàg. 379. |