Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
| Enrere | Núm. < Anterior |
> Núm. Següent |
| Id / Núm. | 183 Referència 00182 Lloc ARGENTONA |
| Observacions | |
| Descripció | Municipi del Maresme situat a la dreta de la riera del mateix nom que, a l'època romana, fou lloc de pas de la calçada que enllaçava el Maresme amb la comarca del Vallès. L'origen del nom d'Argentona és tota una incògnita [1]: Si bé no es rebutja la procedència d'un topònim celta o llatí, se'l suposa més aviat relacionat amb la paraula argent (plata) amb el sufix –one, que tal vegada significaria argentat. [2] La primitiva església de Sant Martí depengué del bisbat de Barcelona (878) i de Sant Cugat del Vallès. A l'any 1025 ja gaudia de franquícies però formava part del terme del castell de Burriac i pertanyia als monestirs de Sant Marçal del Montseny i de Sant Pere de Clarà. L'any 1480, la vila fou declarada carrer de Barcelona però fins al 1660 no aconseguí la plena llibertat feudal. L’ antiga casa de la vila [3] és un casal gòtic de l'any 1693 que va pertànyer al Capítol de la Seu de Barcelona. Després de la desamortització del segle XIX passà a ser la seu de l'Ajuntament de la vila fins el 1991. Molt reformat, conserva el portal adovellat i finestres gòtiques d'arc conopial. Hi hagué una primitiva església romànica, documentada des de l'any 1060, que va ser substituïda pel temple actual, construït entre els anys 1517 i 1539 per iniciativa del rector Lluís Desplà. És una església d'estil gòtic tardà, de tres naus capçades amb absis semicircular i un airós campanar de torre, emmerletat i amb quatre gàrgoles. De la façana en destaca la rosassa i els dos sarcòfags que flanquegen la portada, procedents de Sant Pere de Clarà. A l'interior hi ha uns interessants tapissos de l'artista Grau Garriga. L'església va ser restaurada el 1897 per Puig i Cadafalch que va reconstruir, alhora, la capella modernista del Santíssim [4].Està dedicada a Sant Julià.[5] També és remarcable l’ edifici de la Rectoria, que queda al costat.[6] Degut a les aigües minero-medicinals, la vila d’ Argentona adquirí gran importància com a lloc d'estiueig, a finals del segle XIX. Hi havia diferents hotels i s'hi aixecaren moltes torres. Avui [7] combina les activitats del sector primari (agricultura) amb altres del sector secundari (indústria) i terciari (comerç i serveis).[8] Avui, Argentona s’ ha convertit també en una localitat de segona residència, amb moltes urbanitzacions al seu entorn. [9] [1] Veure l’ article “Notes sobre l’ etimologia del nom de la vila d’ Argentona”, signat per Assumpció Zapata i Baxens, publicat a FULLS/52, del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, abril de 1995. Pàgs. 25 i 26. [2] BOFARULL I TERRADES, Manuel: Origen dels noms geogràfics de Catalunya. Biblioteca Popular Catalana. Editorial Millà. Barcelona, 1991. Pàg. 32. [3] http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2510 [4] http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2504 [5] http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2503 [6] http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2501 [7] Un llistat molt acurat de les empreses d’ Argentona es pot trobar consultant: http://www.einforma.com/informes-empresas/BARCELONA/Argentona/Empresas-4.html [8] https://ca.wikipedia.org/wiki/Argentona [9] Aquestes urbanitzacions podrien ser Can Cabot, Can Ferreters, Can Raimí, Can Vilardell, Dalipà o Les Ginesteres. |