Nom que adopta una casa de la Junta d’ Obra de Santa Maria, al Fossar Gran, ja ben entrat el segle XIX. La casa servia també com a magatzem i era on habitava l’ enterramorts Ximac i la seva família. De fet però, des de principis del segle XIX (1810), es deixa d’ enterrar definitivament a Santa Maria i a les altres esglésies de Mataró.[1]
A partir de llavors la majoria dels enterraments es farien a la Morberia i també en un terreny situat a sobre l’ ermita de Sant Simó i un xic més tard en una peça de terra situada a la part superior del Camí de les Cinc Sènies, a prop de la Riera de Sant Simó i davant de la Capella de la Creu d’ en Mascaró, també anomenat “Les Gatoses”.
[1] Veure l’ article “Els cementiris de Mataró (1)”, signat per Manuel Salicrú i Puig i publicat a Fulls/13, DEL Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, abril de 1982. Pàgs. 18-33.