Cookie Consent by Free Privacy Policy website

TORRE LLAUDER, CLOS ARQUEOLÒGIC

 

Recinte protegit on es conserven les restes arqueològiques d’una vil.la suburbana d’Iluro i que es localitza entre l’Avinguda del President Lluís Companys i el carrer Roma, al pla d’en Boet.[1] El nom li ve donat de la casa pairal dels Llauder -el membre més destacat del qual fou el general Manuel Llauder i Camín- que quedava a prop de l’actual clos.[2]

En el Clos Arqueològic de la Torre Llauder –inaugurat durant les Fires de Mataró del 1980- s’hi observen dues zones clarament diferenciades: el sector termes (forn, hipocaust, piscina...) i el sector senyorial (cambra pavimentada amb pissarra, impluvi, tablini amb mosaic policromat, atri, peristil, forn...). Es tracta d’un conjunt arqueològic de gran importància que constitueix sens dubte un dels monuments històrics més importants de la ciutat. La cronologia de la vil.la s’ha d’emmarcar entre el segle I i el V-VI després de Crist. El seu punt àlgid correspon als segles II-III.[3]

La Torre Llauder, amb la típica torre de guaita, fou dissortadament enderrocada (febrer de 1970) quan es començà a edificar els actuals habitatges del Pla d’en Boet –llavors Polígon Espartero- per part del Ministerio de la Vivienda. Aquesta casa pairal, que en realitat fins al 1840 era del terme municipal d’Argentona, [4] és constatada l'any 1360, tot i que pel que sembla existia ja abans. Es va reformar l'any 1777 i els senyors van deixar d'habitar-hi a començaments del segle XIX.

Josep Batayé i Salichs habitava a la Torre Llauder a la primera meitat del segle XX. Es va casar amb Cristina Alomà i Puig. Fills seus van ser Joan, Eulàlia i Antònia. Josep moriria el 1961, als 81 anys.

 

 

 



[1] http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2771

[2] La casa estava composta per una torre de guaita del segle XVII i la residència bastida en el segle XVIII. Arran de les obres d’infraestructura del polígon de vivendes promogut pel Ministeri de l’Habitatge, dissortadament, la torre i la casa foren enderrocades, la qual cosa féu desvetllar una resposta popular entre els ciutadans mataronins.

[3] “La vil.la romana de Torre Llauder”. Museu Municipal de Mataró. Secció Arqueològica. Opuscle nº 1. Mataró, maig de 1980.

[4] Després de diferents intents, al 1840, es va fer una permuta de terres entre els municipis d'Argentona i de Mataró. Segons aquest intercanvi, el Pla d'En Boet passà a ser territori mataroní i el Veïnat de Traià va ser adjudicat a Argentona.

<<<=== Retorn pàgina principal Mataró: Noms de llocs