Població de la comarca del Maresme que queda al vessant oriental de la Serralada Litoral. El seu terme municipal és drenat per la Riera d' Òrrius o de Riudameia, afluent per l'esquerra del que després serà la Riera d'Argentona.
Toponímicament, el nom d'Òrrius és d'origen obscur i discutit. S'ha dit que provenia del llatí "horreum", que vol dir "graner", tot i que és més versemblant que tingui un origen iber-laietà, de significat desconegut. La referència més antiga del lloc "Orreos" és del segle X.
Té l'església parroquial de Sant Andreu, esmentada ja al 1023, sufragània d'Argentona, que al segle XV era de la jurisdicció del Castell de Burriac.
Avui Òrrius és una localitat bàsicament residencial i d'estiueig.[1]