Es tracta de l’antic celler de la Casa Viladesau (segle XVIII). En aquest edifici, de doble cós i planta baixa i pis, Antoni Marfà i Josep Viladevall van fundar l’any 1923 l’establiment tipogràfic Impremta Minerva amb la intenció d’editar el Diari de Mataró, el primer de les seves característiques publicat en català a la ciutat. [1] Respecte a l’edició de llibres va realitzar una tasca cabdal publicant gran part de les monografies d’història local. La impremta continuà la seva tasca editora fins a l’any 1986, i tancà davant la impossibilitat de competir en preus i en l’adaptació dels antics tallers tipogràfics a les noves tecnologies. També tenia botiga per a la venda de material d’ escriptori i llibreria, en general. [2]
De la façana de l’edifici (carrer de Barcelona 13) destaquen els brancals i llindes de pedra de les obertures, la xafardera del primer pis i els esgrafiats noucentistes que incorporen figures i garlandes en referència a l’activitat de l’establiment, obra de Francesc Canyelles i Balagueró.
A l’interior, molt transformat pels diversos usos que ha tingut l’immoble, destaquen cinc fileres de columnes de pedra granítica i de secció quadrada amb els angles aixamfranats que suporten les respectives voltes bufades. [3]
[1] En temps de la Segona República, aquí hi havia també la seva redacció el setmanari “Llibertat”, abans amb seu a la Rambla de Castelar 40. Altres periòdics de l’ època foren Albada (1931), del carrer Nou de Caputxines 10; La Defensa (1932), del Torrent 16; i Combat (1936), també a la Rambla de Castelar 40.
[2] Veure el llibre de Pilar González-Agàpito “El carrer de Barcelona. Cent històries i un carrer”. Op. Cit. Pàgs. 281-287.