Propietari d’ una fàbrica de mitges de cotó que sabem existia a Mataró, l’ any 1784. Tenia vint-i-quatre telers i una producció anual de 1.500 parells.
Joan Giménez i Blasco, que ha estudiat aquests temes, diu [1] que quinze telers feien servir cotó “de Nuestras Americas” i la resta empraven cotó maltès.
[1] Article “Quan Mataró no tenia locomotora”, publicat a FULLS/100, DEL Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, abril de 2011. Pàg. 22.