És una de les més conegudes de la carena litoral que separa el Maresme del Vallès. S'estén entre els municipis de Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Teià i Vallromanes, amb les altituds màximes de 500 metres.[1]
Al seu cim s’ hi troba el temple o ermita de Sant Mateu, documentada al 993 i al 1075. Al segle XV va ser anomenada Sant Mateu del Bosc. Havia estat propietat de Sant Miquel del Fai. [2]