Inaugurat el 29 d’octubre de 1816, estava situat a la part de sobre de l’antic camí de Mataró a Sant Andreu de Llavaneres, a la confluència de la Riera de Sant Simó i el camí del Puerto Rico. S’hi enterrà fins al juny de 1823.
A les immediacions d’aquest espai hi havia una petita capella dedicada al Sant Crist, que fou destruïda en un fort aiguat, l’any 1790. Segons quedà en la tradició, d’ aquest aiguat, només pogué salvar-se la imatge del Crist, la qual cosa s’ interpreta gairebé com un fet miraculós.[1]
[1] “Bloc Mataroní. Una manera de fer història (1926)”. Patronat Municipal de Cultura de Mataró. Editorial Alta Fulla. Caps de Bou,16 Mataró, 1990. Pàg. 582.