Ermita dita inicialment Sant Andreu de la Bonaconjuncta, que és ja esmentada el 1164 i que fou sufragània de la parròquia de Llinars fins al 1597. L’ actual edifici data del segle XVI i és d’ estil gòtic tardà.[1] Al cementiri adjunt a l’ església hi ha tombes de la família dels comtes de Bell-lloc, propietaris de la masia, avui convertida en una casa de colònies. [2]
Té planta de creu llatina i absis poligonal. La façana principal, amb portal de llinda recta i ull de bou, és coronat per un massís campanar de torre, emmerletat. [3]
[2] Moltes esglésies de la Catalunya Vella estan dedicades a Sant Andreu. Joan Amades i Aureli Campmany han estudiat aquesta realitat sense treure’n unes explicacions convincents.