Municipi del Maresme, al límit del Vallès Oriental, que es troba a la capçalera de la Riera d'Argentona, en aquest primer tram denominada riera de Dosrius (constatada ja al segle XIV, recol·lectora de les aigües de les rieres de Canyamars i de Can LLibre).[1] L’ altra riera que arriba al poble de Dosrius és la de Rials, que prové del coll de Can Bordoy. Una i altra explicarien el nom de la població.[2]
La localitat és dominada per les runes de l'antic castell, bastit a l'antic indret del poblat ibèric i esmentat ja al 1114, que pertanyé al monestir de Caserres. En foren feudataris després els Dosrius, els Castellà i els Sentmenat, que al 1690 reberen el marquesat de Castelldosrius.
És interessant l’ edifici de l’ Ajuntament vell [3]. També la seva església parroquial, dedicada a Sant Iscle i a Santa Victòria [4], gòtica (1526), de nau única amb capçalera poligonal i dues capelles laterals que, entre els segles XIX i XX. És destacable el seu campanar, de planta quadrada [5] i la seva Rectoria vella [6].
El municipi, antigament dedicat a l'agricultura de manera gairebé exclusiva, és també avui el nucli d'una vall amb instal.lacions industrials.
Comprèn també els pobles –en realitat veïnats, no municipis- de Canyamars i Sant Andreu del Far[7] i també moltes urbanitzacions. [8] El cementiri de Dosrius (del 1894) es localitza al Veïnat Ribot, al vessant sud del Pla d’ en Dama, avui ben proper a diferents indústries.[9]
L’ antic camí d’ accés, dit de Canyamars i de Dosrius –o simplement de Dosrius- surt de les immediacions del Turó d’ en Tarau i es confon després amb el que porta al Corredor. El tram que correspon al terme de Mataró no arriba al mig quilòmetre.
[2] Un ampli estudi de la localitat, des dels punts de vista històric, urbanístic, patrimonial, ambiental... així com un exhaustiu llista de monuments, cases pairals, fonts, etc...etc... es troba a
http://www.diba.cat/documents/429042/dc4528b3-c444-4a5b-b028-a62037569698. Fa sempre referència a la localitat de Dosrius i també a Canyamars, que és oficialment un veïnat o sector del mateix Dosrius.
[3] http://www.dosrius.cat/llocsinteres/AjuntamentVell.pdf. Al costat es troba ca l’ Aiandro, una casa de finals del XVII, amb modificacions al XX, on viuria la família Bonamusa, coneguts com els de ca l’ Aiandro.
[5] El seu interior era presidit per un retaule renaixentista de Martín Díaz Liatzasolo, destruït el 1936.
[6] http://www.diba.cat/documents/429042/586bda71-6944-4fbd-9b10-72515f9152ba. (Fitxa núm. 56).
[7] El topònim Dosrius pot al·ludir a l'encontre de dues valls o corrents d'aigua. Vegeu MOREU-REY, Op. Cit., p.49.
[8] Aquestes urbanitzacions podrien ser Can Brugueràs, Can Canyamars, Can Figueras, Can Massuet, Can Vallmajor, Can Valls, El Castell, Les Costes d’ en Guinard, La Gavarra i Can Geimir.
[9] Un ampli llistat d’ empreses de Dosrius es pot consultar a: http://www.einforma.com/informes-empresas/BARCELONA/Dosrius.html