També conegut popularment com el Centro era a la plaça de Santa Anna, fent cantonada amb la Muralla de Sant Llorenç.
Era ja un dels grans cafès mataronins del segle XIX, amb uns grans miralls, que ornaven les parets i tenia bancs tapissats de vermell. Durant la Dictadura de Primo de Rivera va ser la seu del partit oficial del règim: La Unión Patriótica. Des del 1932 era l’ estatge del Club d’ Escacs Mataró. També de l’ Sport Ciclista Mataroní.
Era propietat de la família Cunill, un membre dels quals l’ any 1873, essent jove, va ser segrestat pels carlins, conjuntament amb altres ciutadans.
No pas lluny d’ aquí, on després hi hagué el Centre Mataroní, s’ hi va establir el Cafè d’ en Piu, en referència a Jaume Ibran, el famós capità dels voluntaris liberals mataronins, mort a Breda en una acció precisament contra els carlins.[1]
[1] Veure l’ article “La ciutat en el record” (III), de Ramon Salas i Oliveras. FULLS/64, del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, abril de 1999. Pàgs. 38-43.