Nom genèric donat a les dependències que els cercles socialistes tenien a les diferents localitats del país. També era coneguda com el Centre de Classes.
A Mataró, a l'any 1923 els sindicats i l'Agrupació Socialista que quedaven aixoplugats en el Centre Obrer del carrer de Santa Marta (en aquells temps Pablo Iglesias 1 i 3), adquiriren l'immoble.[1] Feia cantonada amb la mateixa plaça dita ara de les Tereses, on hi havia la seu del Partit dels Socialistes de Catalunya i de la Unió General de Treballadors.
A la Casa del Poble s'hi desenvolupaven trobades, conferències… i altres activitats formatives i recreatives[2]. A la Casa del Poble [3] mataronina hi funcionava –des de 1902- una cooperativa de la branca de consum.
Després del 1939, l’ edifici de la Casa del Poble va ser utilitzat per diverses organitzacions del règim franquista, com l’ Auxilio Social, i es va convertir en la seu del sindicat vertical emparat pel règim dictatorial. Aquest adoptaria el nom de Organización Sindical. Recuperada la democràcia a l’ edifici hi havia els locals del PSC i de la UGT locals.
[1] Cal dir que les entitats de tendència socialista foren tolerades durant la Dictadura de Primo de Rivera. Potser per això s'adquirí l'immoble i s'inaugurà solemnement (març de 1924).
[2] A la Casa del Poble hi actuava la companyia d’ en Rufí Illa, amb obres de caràcter social.
[3] Altres associacions o societats obreres aquí radicades foren la Societat Obrera de Filats i Preparació, la Societat d’ Obrers Flequers, la Societat de Llogaters “La Justícia”, la Societat Obrera de Lampistes, la Unió d’ Empleats i d’ Obrers Municipals, la Unió de Fadrins Fusteres i, el Sindicat de Producció Agrícola.