Conegut i popular bar-restaurant que hi havia a la mateixa cantonada entre la Riera i la muralla de Sant Llorenç, al centre de Mataró. Al segle XIX, el Canaletes es coneixia amb el nom de El Dorado, encara que popularment era el Colom, perquè a sobre les aixetes de servir les begudes hi havia una figura de l’ almirall. El seu propietari n’ era un “indiano” enriquit a Amèrica , de nom Felicià Cabot i Rodeja.
L’ any 1897, per la família Graupera. Segons sembla, en moments de forta pluja, l’ aigua de la veïna Riera entrava dins del local, del qual en sortia posteriorment un bon doll. D’ aquí el nom de Canaletes que adoptà, ben segur fent referència al Canaletes de Barcelona.[1]
Persona clau, al Bar Canaletes, fou Ramon Graupera i Planas. Ramon va ser president de la Unió d' Empresaris de l 'Hosteleria. Estava casat amb Pilar Peña i Quílez. Ramon Graupera i Planas va morir el 1985, als 82 anys. [2]
El Canaletes era un lloc de trobada i va ser la seu del C.D. Mataró i de la Penya Tres Taules. A l'hivern de l'any 1977 el local va ser traspassat a Jordi Morist el qual va seguir oferint els seus serveis als mataronins, reformant el local i fins el 1987 en que el local es convertí en una botiga de roba. [3]
[1] VILA, Ramon: “Mataró, esqueixos d’ un passat”. L’ Aixernador, Edicions Argentonines. Argentona, 1988. Pàg. 20.
[2] Veure el documentat resum sobre el Bar Canaletes recollit al llibre “Cafès de Mataró”, editat per DC Plus l’ any 2020. Pàgs. 109-114.
[3] Altres bars populars i coneguts de la ciutat van ser el Colón (al davant de l’ estació del tren), el Montserrat (al Camí Ral 401), Can Pepín (al Camí Ral 385), l’ Español, el Bar la Granja, l’ Iluro, La Reforma…