Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 1986 | 01985 | LLUNA, LA | Restaurant Pizzeria de Mataró, prou conegut, que es troba al carrer de Cuba 92. Propers a La Lluna són també els restaurants La Treva (del carrer d’ Iluro 50) i la Marieta (del mateix carrer de Cuba 76. Altres establiments similars i també localitzats a la zona [+] | |
| 1985 | 01984 | LLULL, BATLLIA D’ EN RAMON | És una de les quatre batllies del terme del Castell de Mata. Tenia potser el seu origen en la donació feta per Guillem de Castellvell i la seva muller Blaquida, l’ any 1174. Les altres tres eren la d’ en Ramon de Mata, la d’ en Majó i la d’ en Ponç de Mataró.[1] [+] | |
| 1984 | 01983 | LLUÏSOS, ELS | Antic pati de sorra, habilitat per a la pràctica d’ esports i per l’ oci o lleure del jovent que depenia de la Parròquia de Santa Maria de Mataró. Tenia també una sala adaptable com a petit teatre i posteriorment un gimnàs. Estava situat a l’ espai que avui configuren [+] | |
| 1983 | 01982 | LLUÍS, PIZZERIA | També pastes, crepes i cuina italiana en general, es troba a les Escaletes núm. 10 de Mataró. Restaurants o pizzeries, de la zona centre de la ciutat en aquests anys són Sangiovese (al carrer de Sant Josep 31), El Nou-Cents (Torrent 21), La Pentola (Pujol 27), [+] | |
| 1982 | 01981 | LLUÍS CAMPS, CAN (veure CAMPS, CAN LLUÍS) | ||
| 1981 | 01980 | LLUÍS ANGLADA, CAN (veure ANGLADA, CAN LLUÍS) | ||
| 1980 | 01979 | LLUCH, VÍDUA I FILL DE JOSEP | Fàbrica de botons de nàcar que va ser present a l’ Exposició d’ Indústries Locals, organitzada per l’ Associació Professional de Dependents del Comerç i de la Indústria, el mes de juliol de l’ any 1911, exposició que es va fer a les aules del Col.legi de Santa [+] | |
| 1979 | 01978 | LLUCH, VÍDUA DE | Ens en parla Luciano García del Real en un relat sobre una sèrie de visites que efectuà a Mataró l’ any 1893. [1] Era el nom d’ una fàbrica de capses que estava situada a la Riera. Luciano García ve a dir que es tracta d’ una empresa amb representacions d’ importància, [+] | |
| 1978 | 01977 | LLUCH, ROURE I COMPANYIA (veure ROURE, FUNDICIÓ) | ||
| 1977 | 01976 | LLUCH, CAN | Casa de pagès situada a la part de sobre del Camí de les Cinc Sènies. [1] En seria propietari Andreu Lluch i Canal. Fill d' Anton Lluch i Dorda i de Josefa Canal i Masó –originaris de Sant Andreu de Llavaneres-, Andreu (mort el 1983, als 76 anys) havia nascut al [+] | |
| 1976 | 01975 | LLORET, PARATGE DEL | És l’ indret on està emplaçada la Font de la Salut de Can Pau de la Rosa, al terme municipal de Dosrius i al Veïnat de Canyamars. S’ estén, a grans trets, pels voltants de l’ esmentada Can Pau de la Rosa i de Can Mateu Pagès, gairebé a la capçalera del Torrent [+] | |
| 1975 | 01974 | LLORET, CAN | Masia que queda ubicada a la part alta del torrent de Rupit, pràcticament a l’ extrem nord-oriental del terme de Dosrius, entre la Serra de Vallalta i el Massís del Corredor. Es tracta però d’ una masia en ruïnes, que no han estat localitzades. En les mateixes [+] | |
| 1974 | 01973 | LLORENTE S.L., JOSEP | Del carrer de la Resseguidora 41, és una empresa de fabricació de peces metaníliques, cilindrat i tractament de xapes per a la construcció de dipòsits, maquinària en general, etc…[1] Tallers metal.lúrgics que realitzen tasques semblants podrien ser Doble Punto [+] | |
| 1973 | 01972 | LLORENS-PLANAS, TALLERS | Estructurats en forma de societat limitada,[1] aquesta empresa de maquinària per a arts gràfiques es va localitzar al carrer de Puigblanch. Tallers Llorens-Planas SL (després al carrer de Remences, 1), amb 16 treballadors, és una empresa dedicada a la fabricació [+] | |
| 1972 | 01971 | LLORENÇ PATALÈ, CAN | O Pataler, és una de les primitives cases de les Cinc Sènies, també coneguda simplement per Can Patalè o, més recentment, per Can Llobet. Aquesta família n’és propietària des del 1943. És una de les considerades Cinc Sènies que ha donat nom a un paratge agrícola [+] | |
| 1971 | 01970 | LLORELL, CAN | Avui, Can Fradera, és la casa situada a la cantonada entre la Plaça Gran i el carrer de Dom Magí. Adoptaria primer el nom de Can Guanyabens i després també el de Can Genisans. Reconstruïda al segle passat, conserva a la façana finestres gòtiques tardanes del segle [+] | |
| 1970 | 01969 | LLOREDA, CAN | Es troba al terme de Sant Andreu de Llavaneres, al Veïnat de Lorita i arran del torrent d’ aquest nom, a la part nord de la Cornisa, al Camí del Garingol. La construcció, de tres cossos i dues plantes, s’ acabà de construir l’ any 1694 però té elements anteriors, [+] | |
| 1969 | 01968 | LLOPIS, CAN | Casa de pagès situada al Pla de St. Simó, a poca distància del Torrent dels Sumells i a uns 250 metres de la carretera N-II i de la via del tren. Cases de pagès del sector són Cal Valencià, Can Cebrià i la Finca Nogueras. Oficialment és el número 66 del Veïnat [+] | |
| 1968 | 01967 | LLOP, SANT | Paratge de Dosrius, al peu de la mateixa carretera que porta a Canyamars, que té per centre l'ermita del segle XVIII, on es venera el sant copatró de la parròquia de Dosrius [1]. Com a capella de Santa Eulàlia és esmentada des del 1353. Al segle XVI s'hi va introduir [+] | |
| 1967 | 01966 | LLOP, ESTAMPATS | Empresa de serigrafia digital aplicada a estampació de samarretes, dessuadores, armilles, motxilles, roba laboral, gorres…, d’ A. Reina, que es troba al Polígon Industrial Mata-Rocafonda de Mataró i concretament al carrer de la Energia 6-8. En aquest mateix carrer [+] |