Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 3828 | 03827 | XEVI, MOTOS | Botiga taller de venda i reparació de motocicletes, concessionària oficial de Sym i de Kymco, que es troba al Camí Ral núm. 16, de Mataró.[1] Altres botigues de motos de la ciutat són o han estat Baroli S.A. (Av. P. Companys 1); A. Camps (Campmany 10); David Mundó [+] | |
| 3829 | 03828 | XIC, FOSSAR | Denominació popular de la plaça de reduïdes dimensions que queda a la banda sud-oriental de la Basílica de Santa Maria de Mataró i que és accessible des del carrer de Sant Simó. Antic fossar, rep aquest qualificatiu per distingir-lo del Fossar Gran, al davant de [+] | |
| 3830 | 03829 | XICA, PLAÇA | Està situada al centre de la ciutat i és en realitat, el sector ample del carrer de Sant Cristòfor, on conflueixen diferents vies. Degut a la seva proximitat a la Plaça Gran i en ser de dimensions més reduïdes, adopta aquest qualificatiu de “xica”. La plaça queda [+] | |
| 3831 | 03830 | XICOLA, FÀBRICA D’ EN FRANCESC | Es tracta d’ una indústria d’ indianes setcentista que fabricava també mocadors i cintes. Aquesta fàbrica radicava a la denominada Sènia del Lleó, on més o menys hi ha ara la Plaça de Cuba. Altres empreses d’ indianes de Mataró en aquesta època foren les de Jaume [+] | |
| 3832 | 03831 | XIMAC, CAN | Nom que adopta una casa de la Junta d’ Obra de Santa Maria, al Fossar Gran, ja ben entrat el segle XIX. La casa servia també com a magatzem i era on habitava l’ enterramorts Ximac i la seva família. De fet però, des de principis del segle XIX (1810), es deixa d’ [+] | |
| 3833 | 03832 | XIMENES, CAN | A la cantonada entre el carrer de Barcelona i la baixada de Santa Anna, de Mataró, s’ hi troba Can Ximenes, joieria i rellotgeria, casa construïda pel mestre d’ obres Gregori Arch, en espais que havien ocupat la muralla i al costat mateix del denominat Portal de [+] | |
| 3834 | 03833 | XEOL, MARC | Nom del propietari de diferents fàbriques de “guanos artificials” (segons la publicitat de l’època), coneguts per la marca La Espiga de Maíz. Aquestes fàbriques es localitzaven a Mataró, Granollers, Mollet i Barcelona. El seu representant a la capital del Maresme [+] | |
| 3835 | 03834 | XIPRERER, EL | Es coneixia amb aquest nom l’espai o paratge que queda a l’inici de la carretera que va a Sant Andreu de Llavaneres o, si es vol, a l’inici del l’antic Camí de Mata, entre el Torrent dels Sumells o de la Bodelleria i el Torrent Forcat. En aquest espai s’ hi localitzà [+] | |
| 3836 | 03835 | XIQUÉS, CAN | També Xiqué, estaria situat a Cerdanyola, al peu del turó del mateix nom i a l’ actual carrer Nord, on acaba més o menys el casc urbà i comença la zona de vegetació, al sector del Mas Sant Jordi. Altres cases conegudes de Cerdanyola, desaparegudes en bona part [+] | |
| 3837 | 03836 | XUFRÉ, DRASSANES | Estructurada com una Societat Anònima, l’any 1965, iniciava la seva història aquesta empresa de llarga tradició en la fabricació d’embarcacions. Enric Xufré havia comprat les instal.lacions de les drassanes Alzina (situades a la platja de Mataró, entre el carrer [+] | |
| 3838 | 03837 | XURRERO, EL | Denominació tradicional que servia per a indicar el lloc ambulant de venda de xurros i de patates fregides, de l’ encreuament de la Riera amb el carrer d’ Argentona, a Mataró. Amb el temps, la incipient instal.lació es convertí i en estable, ubicant-se al mateix [+] | |
| 3839 | 03838 | YEQUANA | Espai matinal d’ acompanyament per a experimentar, créixer i desenvolupar les pròpies facultats, de manera integral, relacionades amb la pròpia persona, la família, les activitats professionals, la vida social, etc… Les activitats que s’ hi desenvolupen van dirigides [+] | |
| 3840 | 03839 | YLLA I ALIBERCH, FARINERA | D’ estil derivat noucentista i de mitjans del segle XX, aquest edifici es troba al costat mateix de l’ Avinguda del Maresme i de la Ronda Barceló, a l’ angle més sud del nucli urbà de Mataró. Fou projectat per l’ arquitecte mataroní Lluís Gallifa i construït a [+] | |
| 3841 | 03840 | YMBERN CA L' | Nom d'una popular fàbrica mataronina del ram tèxtil –sovint escrit Imbern-, que quedava situada a la cantonada dels carrers Biada i Iluro. Conserva, com a testimoni de l’ època del vapor, una xemeneia que és de planta quadrada,[1] a diferència de la major part [+] | |
| 3842 | 03841 | YOEV S.L., CONFECCIONES | Empresa mataronina del gènere de punt, localitzada a l’ Avinguda del Maresme núm. 53, dedicada bàsicament a la confecció.[1] De control empresarial local i estructurada com una societat limitada, tenia una vintena de treballadors a principis de l’ actual segle. Altres [+] | |
| 3843 | 03842 | YONOS, MESQUITA | Es troba a l’ Avinguda Jaume Recoder núms. 84 i 86, de Mataró. A Mataró hi ha quatre llocs de culte de la religió islàmica: Dos al Polígon del Pla d’ en Boet (Annour i Mezjid Bilal), un al de Mata Rocafonda (Al-Ouahda) i aquest petit oratori de l’ Avinguda Jaume [+] | |
| 3844 | 03843 | YSSART, SALVADOR | Propietari d’ una fàbrica d’ elaboració de sabó. La seva factoria disposava de dues calderes amb una capacitat de 130 i 160 quintars cadascuna. També existia una altra fàbrica de sabó, de la qual n’ era propietari Marià Trissach, amb unes característiques i produccions [+] | |
| 3845 | 03844 | ZARA | Establiment de moda, prou conegut, d’ una xarxa establerta avui arreu, que estava situat a la Riera núms 71-75, on abans hi havia el Cinema Modern.[1] A principis de l’ actual segle tenia una cinquantena de treballadors. També l’ empresa disposa d’ establiment [+] | |
| 3846 | 03845 | ZARAGOZA, PINTOR | Estava a la cantonada de la Rambla amb el carrer de Santa Marta. Fill de Josep Zaragoza i Rosell (1883-1949) [1], mestre pintor, i de Dolors Mach i Julià [2], va ser Marc Zaragoza i Mach, que es va casar amb Josefa Cors i Bernadó [3]. Marc va ser pintor i decorador, [+] | |
| 3847 | 03846 | ZE.DE, S.A. | Empresa mataronina del gènere de punt (Zero Defects), estructurada com a societat anònima, que s’ inicià el 1920. L’ any 1975 començà a fabricar articles (de teixit de cotó egipci elàstic i al 2011 també amb fil de soja) essencialment de roba interior. Es localitza [+] |