Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Primera · Anterior · 173 | 174 | 175 | 176 | 177 | 178 · Següent · Última
Registres 3501–3520 de 3886
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 3042 | 03041 | RIBAS I JULIÀ | Es trobava al carrer Campeny. També era conegut com el Vapor de Pere Ribas i Vila. L’ empresa es va constituir l’ any 1860 però no s’ ubicaria en aquest edifici fins l’ any 1883. Al 1893 [1] l’ empresa s’ anomenaria oficialment Pedro Ribas e Hijos i l’ any 1915 [+] | |
| 3043 | 03042 | RIBES, LES | Zona plana de la part baixa de Cabrera que quedaria entre l' A-19 i la carretera Nacional II, al damunt mateix de les instal.lacions actuals del Carrefour. A les seves immediacions hi ha la masia també dita de Can Ballescà [1], documentada des del segle XVI, tot [+] | |
| 3044 | 03043 | RIBOSA, CAN | Masia –convertida en restaurant- que es localitza a la banda esquerra de la Riera de Clarà, al costat mateix de Can Raimir [1]. Les dues masies han donat nom a una àmplia zona urbanitzada, amb habitatges de primera i segona residència, que queden situats a una [+] | |
| 3045 | 03044 | RIBOT, CAN | Casa del Veïnat de Mata, també coneguda com Can Gallifa i Can Múgica, que queda a poca distància de la carretera de Mataró a Llavaneres i al sud de la urbanització La Fornenca. Els jardins de Can Ribot ha estat recentment escenari de diferents espectacles teatrals [+] | |
| 3046 | 03045 | RICARD, CAN | Es tracta d’ un xalet (que correspondria actualment al carrer Cerdanya 16, de Cabrera de Mar) on es troba un petit jaciment situat a prop del Poblat Ibèric de Burriac que ens mostra com serien els assentaments de la zona periurbana d’ aquest poblat. La cronologia [+] | |
| 3047 | 03046 | RICART, CAN | Del segle XVIII, concretament del 1786,[1] és una cereria (del 1921) i una botiga de cafès, de la família Ricart [2] i dels cafès La Manigua [3], situada a la cantonada dels carrers de Santa Maria i de la Beata Maria [4]. La regentà durant molts anys la família [+] | |
| 3048 | 03047 | RIERA, CAN PEP | Masia-habitatge de relativa recent construcció (data del 1999), que té una superfície de 400 metres quadrats i, com adreça, Veïnat de Mata núm. 96. A la finca -propietat del que fou conegut capdavanter de la Unió de Pagesos, Pep Riera i Porta- s’ hi accedeix pel [+] | |
| 3049 | 03048 | RIERA, CAN | Casa de pagès o masia referenciada al segle XIV i constatada al segle XVII (1633), propietat de la família Quadrada, que es localitza a uns dos-cents metres a l’est de l’ermita de Sant Martí de Mata. És inclosa al Pla Especial del Catàleg del Patrimoni Històrico-Arquitectònic. [+] | |
| 3050 | 03049 | RIERA, ELECTRICITAT | Empresa de serveis Instal.lador d’ enllumenats, d’ electricitat industrial, muntatges elèctrics, instal.lacions d’ aigua… amb oficina i taller al carrer Iluro 42-44 i punt de servei i botiga a la Plaça de Cuba 53. Altres lampistes coneguts d’ aquell moment, a Mataró [+] | |
| 3051 | 03050 | RIERA I CIA, FÀBRICA DE JOSEP | L’ any 1780 es forma aquesta societat per a estampar indianes i fer teixit. A més de Josep Riera n’ eren socis Jaume Basart, Gaietà Cortina i Pau Sagristà. La fàbrica estava situada a les Figueretes. Disposava de 50 telers de cinc pams i cinc telers més per a peces [+] | |
| 3052 | 03051 | RIERA, LA NOVA | Restaurant, cafeteria, menjar per a esmorzar localitzat a la Riera 67. Durant molts anys aquí hi havia instal.lada la Granja Montells, molt popular i coneguda, regida per Jordi Montells i Freixas. Especialment coneguda era la venda de pollastres a l’ ast que s’ [+] | |
| 3053 | 03052 | RIERA, LA | Via principal i eix vertebrador de tota la vida econòmica, social, política i cultural de la ciutat.[1] Originàriament era un sector de la denominada Riera de Cirera que recollia les aigües del centre-nord del terme municipal per enviar-les al mar. Des del 1890, [+] | |
| 3054 | 03053 | RIERA MALET, CAN | Masia del Veïnat de Mata, de l’ any 1997 i d’ uns tres-cents metres quadrats de superfície que es localitza al Torrent Forcat s/n. Té accés precisament per una bifurcació d’ aquest Torrent. Forma part del Pla Especial de Masies i Cases Rurals de Mataró i és propietat [+] | |
| 3055 | 03054 | RIERA, MOBLES | Botiga de mobles per a la llar i elements de decoració, que es troba a la Muralla de Sant Llorenç 25, de Mataró. Altres botigues relacionades podrien ser Studi+2, Muy Mucho Mataró, La Mallorquina i Ferreteria Colomer, Dormity.com (de la Riera núm. 4, 43, 22 i 88); [+] | |
| 3056 | 03055 | RIERA, TORRENT DE CAN | Neix al paratge de les Encantades i, per sota de Can Serra de Lledó, va a parar a la Riera d’ Argentona. En el seu trajecte hi ha la Font dels Enamorats, Can Riera, la Mina de Ca l’ Elies i, un xic més lluny, la Casa de la Por. | |
| 3057 | 03056 | RIERETA, ESCOLA BRESSOL LA | Es troba a la cantonada de la Ronda de Frederic Mistral i la Riera de Cirera. És un centre municipal, del qual n’és titular l’ Institut Municipal d’ Educació, que acull nois i noies de 0 a 3 anys. Té també servei de menjador i d’ acollida fora de l’ horari oficial [+] | |
| 3058 | 03057 | RIEROT, EL | Nom actual d’un carrer però que respon en realitat a l’eix d’aigües fluvials procedents bàsicament de Rocafonda i que després es perpetua en els carrers de Sant Bonaventura, de l’Hospital i de Sant Pere. El Rierot –conjuntament amb el que és ara el carrer de l’Hospital- [+] | |
| 3059 | 03058 | RIFÀ, CAN | Correspon als actuals números 37 i 39 de la Riera mataronina[1]. De característiques clàssiques, amb predomini de la línia recta, es tracta d’ una casa construïda el 1856, a interès de Joaquim Llovet. [2] Queda al costat mateix de Can Fonrodona,, construïda per [+] | |
| 3060 | 03059 | RIGOLA, CAN | Casa de pagès que queda a prop d'on la Riera de Dosrius, després de rebre diferents torrents per una i altra banda, es converteix en la Riera d'Argentona., Més en concret la masia es troba al Veïnat dels Pins i sobre el Molí de Misser Prats[1] Altres cases de pagès [+] | |
| 3061 | 03060 | RIGUAL, CAN | Empresa mataronina dedicada a la fabricació de maquinària tèxtil. És una de les empreses del ram de la metal.lúrgia que entre 1974 i 1985 tancaren les seves portes, en disminuir la producció i en no poder competir amb les marques estrangeres. Les empreses Trabal, [+] |