Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró
Noms de Llocs © 2020 Ramon Salicrú i Puig
Podeu accedir a la versió anterior (obsoleta)
Cerca tots els valors entrats separats per espais
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 1956 | 01955 | LLIBRE DE PAGÈS, CAN | Masia del terme de Dosrius [1], que queda al peu del camí que mena a Rupit i de la Riera de Can Llibre.[2] És del segle XVII [3] i queda al sud de la Plana de les Mametes. A les seves rodalies, hi ha la Quintana de Can Llibre i la Solella de Can Llibre. Més al [+] | |
| 1955 | 01954 | LLEYXÀ, IMPREMTA DE SILVERI | Ja existia a principis del segle XIX, durant la denominada Guerra del Francès, a Mataró. Posteriorment, aquest impressor-llibreter devia establir-se a Barcelona, ja que es coneixen obres amb el seu peu d’ impremta, amb data del 1820. A Barcelona, tenia l’ establiment [+] | |
| 1954 | 01953 | LLEUGER, CAN | Originàriament escrit Lleuge, és una masia del terme municipal de Dosrius però situat al nord de l’ església de Canyamars i no pas lluny de Can Rovira, en mig del bosc. Aïllada completament, s’ edificaria al segle XVIII, tot i que va ser modificada posteriorment, [+] | |
| 1953 | 01952 | LLEONART, HOSTAL D'EN | És esmentat com un dels punts limítrofes de la vila de Mataró a les darreries del segle XV, en una crida feta pel Batlle de Mataró prohibint portar armes a la vila, “des de la Riera de Santa Magdalena fins a la creu de l’ hostal d’ en Joan Soler i, des d’ aquest [+] | |
| 1952 | 01951 | LLEONART, CAN | Quedava situada a la zona de les Hortes de la carretera de Barcelona.[1] Dedicades totes elles, com és obvi, a l’ horticultura i als conreus de regadiu avui han desaparegut. Eren Can Batlle, Can Sereneta, Can Marcé, Can Rafel, Can Gravat i la Torre Llauder. Avui [+] | |
| 1951 | 01950 | LLEÓ, SÉNIA DEL | Quedava situada on ara hi hauria el carrer de Sant Joaquim i la Plaça de Cuba. Ens consta que en aquesta propietat s’ hi instal.là una fàbrica d’ indianes que era propietat de Francesc Xicola, empresa que fabricava també mocadors i cintes.[1] // També era denominada [+] | |
| 1950 | 01949 | LLEÓ, FONT DEL | Es localitza al terme municipal d’ Argentona, al Veïnat de la Pujada, és a dir, a la banda esquerra de la Riera d’ Argentona, a prop de Can Cabanyes. La font es troba en un racó d’ un safareig. Hi ha un petit pilar fet de pedra on hi ha aparedada la figura d’ un [+] | |
| 1949 | 01948 | LLEI, CAN | Es troba al Veïnat de Traià, en el camí que porta a la font de Sant Jaume, entre Can Notxa i Can Polsaguera.[1] També és coneguda com la Masoveria Marfà. // A Argentona mateix hi hauria una altra casa de pagès que també porta aquest nom i també coneguda com el [+] | |
| 1948 | 01947 | LLEDÓ, VEÏNAT (veure LLADÓ, VEÏNAT DE) | ||
| 1947 | 01946 | LLEDÓ, MAS | Referenciat a Valldeix, a la segona meitat del segle XIV. Es localitza a les immediacions de l'ermita de Santa Rita. Altres masos del sector en aquesta mateixa època podrien ser els Morot, Costa, Vilaseca, Tria, Andreu, Feu, Mari, Janer, Ametller, Portell, Català [+] | |
| 1946 | 01945 | LLEDÓ, CAN | Dit també Ca l’ Iborra, aquesta casa estaria situada al Veïnat de Valldeix, al costat de les instal.lacions de la Unió Recreativa Laru. A finals del segle XI tenia el renom de Ca la Laia. | |
| 1945 | 01944 | LLEBRETA, LA | Sector que agafaria des de Can Bruguera dels Planells fins a Valldeix i que estaria travessat pel Torrent de la Llebreta que també es coneix com el Torrent de Can Diviu. Llebreta (com llebrera, llebró o llebrós), mots usuals a la toponímia catalana, podria fer [+] | |
| 1944 | 01943 | LLAVANERES, SANT ANDREU DE | Localitat de la comarca situada al nord-est de Mataró. [1] El seu terme municipal limita també amb Caldes d’ Estrac, amb Sant Vicenç de Montalt i amb Dosrius. L’ església vella de Llavaneres [2] és ja esmentada el 1174, dins el terme del castell d’ Onofre Arnau [+] | |
| 1943 | 01942 | LLAVANERES, MUSEU DE SANT ANDREU DE | Està situat a l’ avinguda de Catalunya núm. 22. Es tracta d’ un equipament de titularitat privada, situat en un casal familiar de la localitat, d’ estil modernista, que té tres seccions: Geologia, Zoologia i Objectes d’ ús quotidià. El Museu Arxiu de Sant Andreu [+] | |
| 1942 | 01941 | LLAVANERES, LA | Va ser fundada l’ any 1860, al carrer de Sant Ramon núm. 7. Es tractà d’ una cooperativa de consum modesta, sense persones assalariades, que tingué llarga vida com a entitat pròpia i que l’ any 1936 entrà a formar part de la “Unió de Cooperatives de Mataró”, en [+] | |
| 1941 | 01940 | LLAVANERES, IES | Institut d’ Ensenyament Secundari de Sant Andreu de Llavaneres, [1] queda a la part est de la població, al costat de Can Saragossa i no pas lluny del CEIP Serena Vall, gairebé al peu de la carretera que porta a Sant Vicenç de Montalt. El Turó, el Turó de la Glorieta [+] | |
| 1940 | 01939 | LLAVANERES, CAMÍ VELL DE SANT ANDREU DE | Entra al terme de Mataró per on es troba el Camp de Golf. Travessa la Ronda i passa per Cal Valentí fins a Can Potxa, on es troba amb una altre ramal del mateix camí. Aquest entra a Mataró per Can Sala i es dirigeix cap a Can Catà. Passa per Can Dorda i arriba [+] | |
| 1939 | 01938 | LLAUDER, SUROS D’ EN | Denominació antiga –posteriorment Suros d’ en Soler i també Sureda d’ en Llauder- d’ un bosc d’ alzines sureres que es troba a sobre de Can Perico dels Ocells, al camí que porta a Can Flaquer i a Sant Martí de Mata. Can Perico dels Ocells és una casa de pagès, [+] | |
| 1938 | 01937 | LLAUDER, MOLÍ D’ EN | L’ any 1752 es concedia permís a Josep Antoni Llauder i Duran per a cercar aigua subterrània procedent de la Riera d’ Argentona, bàsicament en terrenys propietat de Joan de Palau i dels Martí de la Pujada. Aquesta aigua es feia servir en el denominat Molí d’ en [+] | |
| 1937 | 01936 | LLAUDER, CASAL DELS | Es trobava a la Riera, fent cantonada amb el carrer de Bonaire, justament on després s‘ hi ubicaria el denominat Ateneu. Posteriorment seria una propietat de la Caixa d’ Estalvis Laietana i avui és una dependència de la Fundació Iluro. Els Llauder tenen els seus [+] |
© 2006
Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró •
Fet amb Xhtml i Css
•
Polítiques de privacitat i cookies