Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Primera · Anterior · 158 | 159 | 160 | 161 | 162 | 163 · Següent · Última
Registres 3201–3220 de 3886
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 681 | 00680 | CANYAMARS, CAN | Nom d'una primitiva masia situada al terme de Dosrius, al nord del nucli urbà de la població de Canyamars, que avui dia s'ha convertit en una veritable urbanització que adopta el mateix nom de Can Canyamars. Fou possiblement la llar de Joan de Canyamars, pagès [+] | |
| 682 | 00681 | CANYAMARS | Petit nucli urbà situat a la part oriental del terme municipal de Dosrius i que deu el seu nom –segons sembla- a l'anterior dedicació d'aquesta zona al conreu del cànem. El seu centre vital ha estat l'església de Sant Esteve [1], parròquia esmentada l'any 1334 [+] | |
| 679 | 00678 | CÀNTIR, MUSEU DEL | Situat a la plaça de l’ Església núm. 9 d’ Argentona, el museu es situa en un edifici que va ser construït l'any 1991 substituint l'antic casal de Cal Carboner, del segle XV, del qual ha conservat el portal adovellat i la finestra gòtica. A l'interior es poden [+] | |
| 680 | 00679 | CÀNTIR, MUSEU DEL | També conegut amb el nom de “Joan Rectoret i Rigola” es troba a la plaça de l’ Església núm. 3, d’ Argentona. És de propietat municipal i s’ ubica en un casal de finals del segle XV, parcialment enderrocat durant la Guerra Civil i reconstruït en els anys cinquanta. El [+] | |
| 678 | 00677 | CANTALLOPS-MASJUAN, CAN | Es troba al camí veïnal de Sant Andreu de Llavaneres, núm. 21, al nord de Can Valentí. Es tracta, com molts altres de la zona, d’ un edifici catalogat i en conseqüència preservat per un Pla Especial, que, a més, en preveu els usos hipotètics d’ un futur. [1] Cases [+] | |
| 677 | 00676 | CANTALLOPS, CAN | O Can Lladó era la masoveria de Ca l’ Iborra i es troba situada al Veïnat de Valldeix núm. 20, no pas lluny de Can Gener (la Casa dels Lladres). Es tracta però ara d’ un edifici independent, construït vers l’ any 1930, aprofitant elements de l’ antiga Ca la Laia, [+] | |
| 676 | 00675 | CANONGE MATES, CASA DEL | Fill de Salvador Mates i Carreres (botiguer de teles) i de Maria Teresa Peramàs i Vilapura, Jaume Mates i Peramàs, nascut a Mataró el 1726 i mort el 1786, fou Canonge Lectoral de Barcelona (1766). Reconegut predicador i acadèmica de la Reial Acadèmia de les Bones [+] | |
| 675 | 00674 | CANIGÓ, EL | Bar prou conegut a mitjans del segle XX, de molta anomenada entre el jovent. En realitat era la planta baixa de la fonda Can Pepín, adquirida per l’ Hotel Suís. Estava situat a la part alta del carrer de Sant Agustí (pujant a mà esquerra), fent canonada amb el [+] | |
| 674 | 00673 | CAÑELLAS, MOBLES | Es tracta d’ una botiga regentada per diferents generacions de la família que té diferents plantes d’ exposició. Fill de Ramon Cañellas i Coll i de Maria Graupera i Serra, Josep Cañellas i Graupera n’ era el propietari. La botiga estava originàriament situada al [+] | |
| 673 | 00672 | CANDAU, FERRETERIA | Establiment per a la venda de panys d’ alta seguretat, caixes fortes (marques Fac, Bosch, Virutex, Tesa...) i estructures per a mobles de cuina, estris de bricolatge... que es troba a la Ronda O’ Donnell 55, de Mataró. També al carrer Pablo Iglesias 33-35 (local [+] | |
| 672 | 00671 | CAÑAMÁS S.A., MANUFACTURAS | Empresa de gènere de punt de Mataró, que estava localitzada al Camí de la Geganta, fent cantonada amb el carrer de Guifré el Pilós. Confeccionava articles de roba interior, amb la marca Tortuga. En el decurs de la seva història tingué instal.lacions a Mataró, a [+] | |
| 671 | 00670 | CANALS, SOT DE LES | Rierol que comença a les immediacions de Can Nogueras, no pas lluny dels Boscos de Can Gel i del Turó de Tarau. Entrant per la part sud de la població, per Can Jeroni, va a parar a la Riera de Dosrius.[1] [1] http://www.icc.cat/vissir/ Cal cercar el nom que interessi [+] | |
| 670 | 00669 | CANALETES, LES | Es tracta d’ una mina d’ aigua, ja explicitada segles abans, [1] que va de Cirera fins a la Presó i que dóna origen a diferents fonts i al mateix dipòsit del Parc Central. Entre les mines procedents de Valldeix, de les Canaletes i de la Riera d’ Argentona, a les [+] | |
| 669 | 00668 | CANALETES, EL | Conegut i popular bar-restaurant que hi havia a la mateixa cantonada entre la Riera i la muralla de Sant Llorenç, al centre de Mataró. Al segle XIX, el Canaletes es coneixia amb el nom de El Dorado, encara que popularment era el Colom, perquè a sobre les aixetes [+] | |
| 666 | 00665 | CANAL, CAN | Es troba al terme municipal de Cabrera de Mar, concretament al camí que porta al manantial, al nord de la població, i també és coneguda com Can Miralles. Obra popular del segle XIII, tingué modificacions en el XVI i XVII i encara restauracions l’ any 1903 i 1942.[1] [+] | |
| 668 | 00667 | CANAL DEL SOT GRAN | Veritable torrent que queda entre el Forn de la Pega, la Vinya d’ en Xerric i el Pla de Fontanyes, al terme municipal de Dosrius. Aquest canal va a parar al Torrent de Rupit per la seva banda esquerra. A no massa distància però per la banda dreta, arriba també [+] | |
| 667 | 00666 | CANAL DE CAN PASTOR | S’ uneix al Canal de Can Pruna i altres torrenteres per a formar el Sot del Virol. A ponent de l’ encreuament hi ha la Pedrera d’ en Sesa. També queda a prop el Torrent del Cucut. Es tracta d’ un topònim del terme municipal de Dosrius. | |
| 665 | 00664 | CANAFORT | Es tracta de la zona limítrofa que queda entre els termes de Sant Andreu de Llavaneres i de Mataró, al sud del quilòmetre 4 de la carretera que va de Mataró a Llavaneres i al nord-oest del camp de golf d’ aquesta localitat. Nombroses són les urbanitzacions que [+] | |
| 663 | 00662 | CAMPS, MAS | Mas ubicat a Traià als segles XVI i XVII. Altres masos de la mateixa època i en el mateix veïnat foren el Mas Agell (que limitava amb el masos Alegre i Escarp); l’ Alegre (al costat del Mas Agell i de l’ Escarp); l’ Escarp (a la zona de Traià-Bera, limitant amb [+] | |
| 661 | 00660 | CAMPS, CAN LLUÍS | És una de les populars Cinc Sènies.[1] Concretament la tercera que es troba venint de la ciutat de Mataró, a la banda del mar i porta el núm. 39 del Veïnat de Mata. Can Lluís Camps té com a nom antic Can Rovira. També era coneguda simplement com Can Anglada. I [+] |