Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Primera · Anterior · 136 | 137 | 138 | 139 | 140 | 141 · Següent · Última
Registres 2761–2780 de 3886
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 1119 | 01118 | CRUXENT S.A. | Empresa mataronina, prou coneguda, creada l’ any 1923, per Miquel Cruxent (seguida després pel seu fill Joaquim) i dedicada a la instal.lació i manteniment d’ ascensors. Es localitza al carrer dels Remences 44, del Polígon Industrial de Vallveric.[1] A principis [+] | |
| 1118 | 01117 | CRUXENT DE LES PLATINES, CAN (veure IND-TEXT, SUBMINISTRES) | ||
| 1117 | 01116 | CRUANYES, MAS | El Mas Cruanyes (o Croanyes), per referències de l’ any 1596, sembla que quedava a prop de la Riera d’Argentona, en el camí que portava a aquella localitat, sense poder precisar més la seva ubicació. Els documents de l’ època parlem també del Camí del Mas Cruanyes.[1] El [+] | |
| 1116 | 01115 | CROS, MOLINS DEL | A principis del segle XVII sembla clarament constatada una producció de farina a l’ altra banda de la Riera d’ Argentona, que tenia importants aqüífers. A la tercera dècada d’ aquell segle els documents parlen de tres molins a l’ indret del Cros, vinculats a l’ [+] | |
| 1115 | 01114 | CROS, ESCOLA CAMÍ DEL | És un centre públic d’ Infantil i Primària, creat l’ any 1986, que està situat a la Ronda del Cros núm. 13, entre aquesta via i la mateixa Riera d’ Argentona. Depèn de l’ Institut Municipal d’ Educació i, al costat dels cursos dels nivells esmentats, té servei [+] | |
| 1114 | 01113 | CROS, EL | Veïnat al sud del terme municipal d'Argentona, confrontant amb el de Mataró. El topònim Cros és ja referenciat al 1362.[1] És una zona de moltes fonts. [2] En aquest veïnat s’ hi troba Can Garí, obra modernista (1899) de l’ arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch, [+] | |
| 1113 | 01112 | CRISTIANA REFORMADA, ESGLÉSIA | Es troba al carrer de Sant Isidor 43-45, de Mataró, gairebé fent cantonada amb el Camí de la Geganta. S’ orienta per les confessions més reconegudes del Protestantisme Reformat, que són la Conferència Belga (1561), el Catecisme d’ Heidelberg (1563), el Canons de [+] | |
| 1112 | 01111 | CRISTIANA BÍBLICA, IGLESIA | Es defineix com “una església de fe evangèlica, independent, no-denominacional i identificada amb l’ històric moviment fonamentalista”. [1] Es celebren reunions d’ oració, els dimecres, i les dominicals, cada cap de setmana. Es troba al carrer Bialet i Massé núm. [+] | |
| 1111 | 01110 | CRISTALLERIES DE MATARÓ | Amb el nom simplement de Forn del Vidre (1919) també era coneguda l'empresa que inicialment fundaren Pau Pi, Josep Juan, Timoteu Estanyol i Josep Ros, en règim de propietat comanditària, i que posteriorment es convertí en una empresa cooperativa, al Rierot de Mataró. [+] | |
| 1107 | 01106 | CRIST D’EN MASCARÓ, EL | Capella que estava situada a la mateixa cantonada de la Riera de Sant Simó i el camí de Puerto Rico, (ara carrer Prat de la Riba) i va ser destruïda per un fort aiguat escaigut l’any 1790. Posteriorment un espai proper d’aquesta zona fou convertida temporalment [+] | |
| 1108 | 01107 | CRIST DE L’ AGONIA, CONFRARIA DEL SANT | Aquesta confraria està estretament lligada, des dels seus inicis, al gremi de fusters. Unes desavinences internes –a finals del segle XVIII- motivaren una escissió entre aquesta confraria que tindria la seva seu a St. Josep (llavors convent de Carmelites) i el [+] | |
| 1109 | 01108 | CRIST DE LA BONA MORT, CONFRARIA DEL SANT | La seva història comença l’ any 1987, quan aquesta confraria amb la seva imatge del Crist Mort, va començar a participar en els actes de la Setmana Santa mataronina. Seria amb una imatge del 1945, guardada per un confrare al carrer Prat de la Riba. Precisament, [+] | |
| 1110 | 01109 | CRIST D'EN TARASCÓ, EL (veure TARASCÓ, EL CRIST D’ EN) | ||
| 1106 | 01105 | CRIDI, TALLERS | Organitzats en forma de societat limitada, es localitzen al carrer de la Resseguidora núm 47, al Polígon de les Hortes del Camí Ral.[1] Ofereixen treballs mecanitzats i de muntatge de peces de precisió, en sectors com el farmacèutic, el d’ arts gràfiques, el d’ [+] | |
| 1105 | 01104 | CREUETA, LA | Casa i paratge de Cabrera de Mar, al costat del Torrent de Ca l’ Ignasi. La casa de pagès més propera és Can Serrat. Tot plegat a l’ est del nucli de la població. No queden lluny l’ Horta Prat, Can Serret, Can Rodon dels Albes, Can Joan Lledó, Can Lledó i Can Pujol. [+] | |
| 1104 | 01103 | CREUETA, COLL DE LA | Es troba al sud del nucli urbà de Dosrius, entre el Turó Jofre (281 metres) i el de la Gola (348 metres), que es confon amb la muntanya de Sant Sebastià. Com en altres ocasions el topònim que ens ocupa podria correspondre o referir-se a una zona d’ encreuament [+] | |
| 1102 | 01101 | CREU, MAS | Estaria situat, a les darreries de l’ Edat Mitjana, on ara hi ha el carrer Nou, el Carreró o el carrer d’ en Palau. També a la part baixa del carrer d’ Argentona. D’aquest temps –o encara abans- són també els masos Feliu, Roig, Pou (situats en la part alta de la [+] | |
| 1101 | 01100 | CREU, LA | Paratge del terme municipal de Mataró, que queda entre la Riera de Mata i el Torrent de Vallverdera, entre Can Lincoln i Can Costa, al nord de l’ autopista C-32 i molt a prop del terme municipal de Sant Andreu de Llavaneres. S’ hi accedeix més fàcilment des del [+] | |
| 1100 | 01099 | CREU, HOSTAL LA | També conegut com Hostal Nou ocupava quatre cóssos de casa, a la Rambla de Mataró, molt a prop del carrer de Sant Agustí, és a dir, al Camí Ral. Sabem que aquesta propietat fou adquirida l’ any 1841, per Miquel Biada i Bunyol, en una de les seves múltiples operacions [+] | |
| 1103 | 01102 | CREU ROJA | Els dispensaris de la Creu Roja local estaven situats a l’ antiga Beneficència, al carrer de Sant Josep, i al Camí Ral, a prop de Can March. Posteriorment es traslladarien a la Plaça Biada, a l’ edifici que també seria posteriorment la seu del Consell Comarcal [+] |