Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Primera · Anterior · 121 | 122 | 123 | 124 | 125 | 126 · Següent · Última
Registres 2461–2480 de 3886
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 1417 | 01416 | FELIU, ESCOLA SANT | L’ escola Sant Feliu, de Cabrera de Mar, s’ ubicaria originàriament a l’ antiga masia de Ca l’ Esquerra. Va ser durant un temps regentada per religioses. L’ edifici fou reformat als inicis del segle XX. Al pati hi ha una interessant glorieta de fusta, d’ estil [+] | |
| 1415 | 01414 | FELIU, CAN | Quedaria a Valldeix i es situaria a prop de l’encreuament que fan diferents rieres un xic més amunt de la Font del Pericó. Sembla que és la documentada ja al segle XIV.[1] També d’ aquesta mateixa època i a Valldeix són els masos Morot, Horta, Costa, Vilaseca, [+] | |
| 1414 | 01413 | FELIU, ASSEGURANCES | Les oficines de la companyia es troben al carrer del Parc núm. 46. En seria promotor Fèlix Feliu i Quintana (des del 1972) i posteriorment (1986) el seu fill Jaume Feliu i Canaleta en seria la persona encarregada.[1] Realitza assessories i estudis sobre temes de [+] | |
| 1416 | 01415 | FELIU DE LA PENYA, CAN | Casa senyorial que quedaria situada a l’ actual baixada dita precisament d’en Feliu, per aquesta raó. El mas de la família Feliu prendria el nom de “la Penya” pel desnivell existent a la zona, abans d’ arribar al Rierot.[1] En aquest indret hi havia, a més, el [+] | |
| 1413 | 01412 | FELIONS, CAN | Es va localitzar al terme municipal de Cabrera, entre la N-II i l’ autopista, a poca distància de la Riera d’ Argentona, que és la línia que a grans trets separa els termes de Cabrera i Mataró. Cases de pagès existents a la zona van ser Can Peric, Can Teixidor, [+] | |
| 1412 | 01411 | FELI, INSTITUTO INTERNACIONAL DE | Escola de “Corte i Confección” que es localitzaria, des dels anys setanta del passat segle XX, a la Plaça d’ Espanya de Mataró, tot i que formava part d’ una xarxa d’ acadèmies centralitzades a Barcelona. Especialitzada en disseny i patronatge industrial, seria [+] | |
| 1411 | 01410 | FECUNMED | Centre de reproducció assistida que es troba al carrer d’ Iluro num. 28, de Mataró. Es porten a terme diagnòstics d’ esterilitat, tractaments, inseminacions artificials, fecundacions “in vitro”, etc... [1] També té seus a Granollers, Manresa i Vic. Centres de caràcter [+] | |
| 1410 | 01409 | FECSA-ENHER | Les seves oficines es troben al carrer Jacint Verdaguer 47, a la zona nova del Parc Central.[1] Abans es trobaven al final carrer de Lepant, a poca distància de la N-II, i també a la Riera, pujant a mà dreta, a la part de dalt de l’ Ajuntament, fent pràcticament [+] | |
| 1409 | 01408 | FEBRER, CAN | Mas del terme municipal d'Argentona, al Veïnat de Pins, que és esmentada l'any 1365. Es tracta d’ una masia de dimensions moderades, amb una porta dovellada.[1] A les seves immediacions s’ hi localitza una Font. Altres masies o cases de pagès del veïnat són Can [+] | |
| 1408 | 01407 | FARNÉS, CAN | Es troba a Sant Andreu de Llavaneres. És un gran casal modernista, resultat de la unificació de diverses cases veïnes. La reforma es va realitzar en vàries fases, entre 1906 i 1911. El conjunt té bàsicament dos cossos. La façana principal té les obertures emmarcades [+] | |
| 1407 | 01406 | FARMÀCIA COOPERATIVA POPULAR | Creada el 1904, estava situada a la Riera núm. 74 i pot considerar-se com una cooperativa de segon grau, ja que subministrava els medicaments a les famílies associades de diferents cooperatives i germandats existents en aquells temps a Mataró. A l’ any 1904 també [+] | |
| 1406 | 01405 | FARINERA MATARONINA | També coneguda com la Larroca i Companyia, tenia inicialment maquinària Ganz i Daverio, amb màquina de vapor de 60 cavalls, procedent dels tallers de la Maquinista, i produïa diferents tipus de farina. Ocupava les naus del carrer de Biada, entre la Ronda d’ Alfons [+] | |
| 1405 | 01404 | FARINA, CAN | Queda al Veïnat de Mata, al sud de Can Summers, al peu de la carretera que porta a Llavaneres, a l’ alçada del Torrent dels Vidals. És una explotació agrària de la família en un altre temps (1922) iniciadora de les plantacions de clavells, al Maresme, i concretament [+] | |
| 1404 | 01403 | FAR, SANT ANDREU DEL | Ermita dita inicialment Sant Andreu de la Bonaconjuncta, que és ja esmentada el 1164 i que fou sufragània de la parròquia de Llinars fins al 1597. L’ actual edifici data del segle XVI i és d’ estil gòtic tardà.[1] Al cementiri adjunt a l’ església hi ha tombes [+] | |
| 1403 | 01402 | FAR, FONT DEL | Es troba al terme de Dosrius, al Veïnat del Far, no pas lluny de la casa coneguda com Can Guinart i de l’ Església de Sant Andreu. Més en concret, la font es localitza al peu del camí que des del Far es dirigeix cap a la urbanització dita de Can Massuet (masia [+] | |
| 1402 | 01401 | FAR, EL | Veïnat que queda al peu del camí que va des de Can Bordoi al Corredor, seguint la carena o cornisa de muntanyes relativament enlairada que actua com a divisòria d’ aigües entre les comarques del Maresme i del Vallès. [1] El mot “Far” podria significar “senyal” [+] | |
| 1401 | 01400 | FANY, LLIBRERIA | Es localitzaria, a la segona meitat del segle XX, a l’ Avinguda Puig i Cadafalch núm. 9, de Mataró. Botiga de material escolar i oficina, així com d’ objectes de regal, en general. També són conegudes a Mataró llibreries com Dòria (Pujol, 9 i després carrer d’ [+] | |
| 1400 | 01399 | FANALET, EL | Pizzeria, braseria, prou coneguda, que es troba al carrer de Sant Cristòfor 15, de Mataró. Altres establiments de la ciutat i de similars característiques en aquests mateixos anys i més o menys a la mateixa zona serien El Barralet (Dom Magí 5), Les Mil i Una Nits [+] | |
| 1399 | 01398 | FAMÍLIA, PARRÒQUIA DE LA SAGRADA | Amb aquesta advocació es coneix la demarcació religiosa que coincideix, a grans trets, amb el barri de Cirera. Originàriament, un pavelló provisional situat on ara hi ha l’ Avinguda del Corregiment, servia de centre de culte i d’ espai social. La seu de la parròquia [+] | |
| 1398 | 01397 | FAMADA, SURERA DE CAN | Així es denomina el bosc d’ alzines sureres que queda situat al terme d’ Argentona, concretament al Veïnat de la Pujada, entre la Plana d’ en Martí i el Turó d’ en Cabanyes. La surera de Can Famada és travessada pel Xaragall del Canyar d’ en Cases i allà mateix [+] |