Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró
Noms de Llocs © 2020 Ramon Salicrú i Puig
Podeu accedir a la versió anterior (obsoleta)
Cerca tots els valors entrats separats per espais
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 1911 | 01910 | LIONESA, LA | Pastisseria del carrer de Barcelona número 50. Cap el 1948, Ramon Camp i Garriga, originari de Bigues, i la seva esposa Emília Rodríguez s’ instal.laren a Mataró per a fer-se càrrec d’ una primitiva instal.lació que ja portava aquest nom. Posteriorment la pastisseria [+] | |
| 1912 | 01911 | LLAC DE SALARN (veure SALARN, LLAC DE) | ||
| 1913 | 01912 | LLAC, EL | Segons el seu testament, el jutge Ramon Guitard llegà al Monestir de Sant Pere de les Puelles una peça de terra situada sota l’ església de Santa Maria de “Civitatis Fracta”, junt a la Torre de Mar [1], en el paratge anomenat El Llac. [2] Es tracta d’ un document [+] | |
| 1914 | 01913 | LLACH, QUEVIURES | La botiga es trobava al carrer d’ Isern 7, a pocs metres del Torrent. [1] N’ era propietari Lluís Llach i Massaguer, que va morir el 1988, als 61 anys. Després seria regentada pel seu fill Joan. Altres botigues del mateix caire, situades a les rodalies, podrien [+] | |
| 1915 | 01914 | LLACUNA, LA | Expressió que servia per a designar el paratge de localització geogràfica imprecisa, situat relativament al nucli urbà de Mataró, als segles XVI i XVII. Sembla que allà s’ hi situava el mas de nom Horta. [1] Posats a especular podria referir-se a algun petit aiguamoll [+] | |
| 1916 | 01915 | LLADÓ, CAN (veure MODOLELL, CAN) | ||
| 1917 | 01916 | LLADÓ, FLECA JOSEP | Als anys trenta del segle XX estava localitzada al carrer de Sant Benet. Altres forns de pa del Mataró d’ aquells temps, propers o relativament propers a la fleca esmentada, foren el de la Vda. Batlle (carrer de Sant Cugat 21), de Celestí Carles (Fray Luís de León [+] | |
| 1918 | 01917 | LLADÓ, GESTORIA | És prou coneguda a Mataró i es localitza a la plaça del Forn del Vidre núm. 3, si bé abans es trobava al carrer d’ Argentona núm. 8. En seria promotor Jose Lladó i Parés. Efectua serveis d’ assessoria fiscal, laboral, administrativa.. i gestions de propietats immobiliàries. [+] | |
| 1919 | 01918 | LLADÓ, MAS | També escrit Lledó, és una casa de pagès situada a Valldeix, al peu de la serra de Can Gener, al costat de les actuals instal.lacions de la U.R. Laru. Es troba documentat ja al segle XIV. Té una façana vermellosa de traç modernista. En realitat també se la coneix [+] | |
| 1920 | 01919 | LLADÓ, VEÏNAT DE | De vegades escrit Lledó, es localitza a Argentona, als alentorns de l'antic camí que, des d'aquesta població, puja a Burriac, a mà esquerra de la carretera que de Vilassar va a Argentona i just al moment d’ arribar a aquesta població. Zona de fonts…[1] té com a [+] | |
| 1921 | 01920 | LLADRES, CASA DELS (veure GENER, CAN) | ||
| 1922 | 01921 | LLADRES, FONT DELS | Estava situada al Veïnat de Valldeix, a prop del paratge del Cul del Món i a prop de Can Gener. També dita Font dels Pins Melis. La denominació “dels Lladres”, s’explica perquè segons la tradició s’hi havia repartit el robatori del que en quedava constància en [+] | |
| 1923 | 01922 | LLADRES, TORRENT DELS | Coincidint pràcticament amb la línia divisòria entre Mataró i Argentona, començaria on hi ha el Turó de Cerdanyola per a dirigir-se a la Riera d’Argentona. Més amunt i per aquesta mateixa banda, tenim els Torrent de Bellatriu i el Sot d’ en Cabanyes, i, a l’ altra [+] | |
| 1924 | 01923 | LLANETES, VINYA DELS | Es tracta en realitat de dos territoris, amb dues plantacions, portada per dos germans fills de Can Llanetes, la primera era la vinya de Can Català i l’ altra la de Can Morot. Ramon Boter de Palau i Gallifa ha constatat l’ existència de moltes vinyes, a Mataró, [+] | |
| 1925 | 01924 | LLÀNTIA, CAMP DE FUTBOL DE LA | Es troba a la part alta del carrer Galícia i a sota mateix de la Ronda de Mataró, A-32. Altres camps de futbol, tots ells de propietat municipal, a Mataró són: El de Rocafonda (a la Ronda del Pintor Estrany, a l’ interior del Parc de Rocafonda); el de Cirera (al [+] | |
| 1926 | 01925 | LLÀNTIA, CENTRE CÍVIC (veure CIRERA-LA LLÀNTIA, CENTRE CÍVIC) | ||
| 1927 | 01926 | LLÀNTIA, COOPERATIVA | Situada al carrer la Boixa núm.9, era una empresa dedicada a la construcció i promoció d’ habitatges i d’ obres en general. Estructurada com el seu nom indica en forma de cooperativa de producció, a principis de l’ actual segle tenia una vintena de treballadors. Altres [+] | |
| 1928 | 01927 | LLÀNTIA, ESCOLA BRESSOL DE LA | Es troba al carrer de Galícia números 3-9 i dóna acollida educativa a alumnes de 0 a 3 anys. És de propietat municipal, disposa de servei de menjador i ofereix altres activitats complementàries.[1] Altres escoles bressol municipals són la de Cerdanyola (Pedraforca [+] | |
| 1929 | 01928 | LLÀNTIA, ESCOLA DE LA | Es localitza al carrer de Sant Josep de Calassanç núm. 2, a la part baixa d’ aquesta barriada mataronina. Té els nivells o etapes Infantil i Primària i, com a centre públic, depèn del Departament d’ Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i de l’ Institut Municipal [+] | |
| 1930 | 01929 | LLÀNTIA, LA | Veïnat que queda situat entre Cirera i Cerdanyola, arran del torrent que li dóna nom. El topònim “Llàntia” –“pessa de Llàntia”- ja es troba referenciat al 1757. Originàriament era un indret a cens de la capellania del mateix nom –benefici instituït a Santa Maria- [+] |
© 2006
Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró •
Fet amb Xhtml i Css
•
Polítiques de privacitat i cookies