Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 1513 | 01512 | FORNS DE LA BROSSA, ELS | Expressió popular que serví per a designar, en temps de l’ Alcalde Pedro Crespo, un forn que havia de servir per a cremar les escombraries de la ciutat i que s’ instal.là en terrenys de l’ Escorxador Municipal. Sense obtenir-ne els resultats que s’ esperaven, l’ [+] | |
| 1512 | 01511 | FORNS, CAN | Es localitza al terme d’ Argentona, a poca distància del Coll de Parpers, a uns 300 metres d’ altitud. La carena on es troba el Coll de Parpers separa els termes municipals d’ Argentona i de la Roca del Vallès. També porta aquest nom una altra masia no situada [+] | |
| 1514 | 01513 | FORNS, ELS | És una denominació d'un espai on antigament hi havia una rajoleria situada a la zona de Can Gassol i del carrer Prat de la Riba. Un plànol de Mataró (com el que es va elaborar el 1975) situa el nom de Forns a l’ espai que dóna a la Riera de Sant Simó i un xic més [+] | |
| 1515 | 01514 | FORTÍ, AUTORECANVIS | Botiga d’ elements accessoris per a automòbils i camions, que era la concessionària de la casa Ford, a Mataró i al Maresme. Es trobava al Camí Ral 460. Avui són els mateixos concessionaris d’ automòbils els que faciliten els corresponents accessoris de cotxes de [+] | |
| 1516 | 01515 | FORTÍ, PLATJA DEL | També coneguda per Platja del Búnquer s’ estén des de Sant Simó (a l’ oest) fins al Port Balís de la població de Sant Andreu de Llavaneres (a l’ est). També és coneguda popularment com la Platja de les Melodies per la tranquil.litat de les seves aigües. És més [+] | |
| 1517 | 01516 | FÒRUM, EL | Plaça central característica de les ciutats romanes, centre neuràlgic de la vida comercial i seu dels edificis més importants, que en el cas de la Iluro romana podria correspondre d’ alguna manera a l’ espai del davant de l’ actual església de Santa Maria. Els [+] | |
| 1518 | 01517 | FOTOPRIX | De la Riera 18-20, s’ especialitzaria en fotografies per encàrrec i material fotogràfic en general. Altres botigues o tallers de fotografia a Mataró en temps recents han estat: Batlle Serveis Fotogràfics (de la Riera 33), Caballé Fotògraf (Lepanto 30), Digital [+] | |
| 1519 | 01518 | FOX SILVER, S.L. | Empresa mataronina del gènere de punt localitzada al carrer Vallès núms. 42-48. Va ser creada l’ any 1970 i s’ especialitzaria en teixits de senyora. A principis del segle actual, tenia uns 25 treballadors. Altres empreses tèxtils de similar tamany o volum en el [+] | |
| 1520 | 01519 | FRADERA, CAN | Antiga casa de pagès situada al Rengle, tocant a la Nacional II, i a la banda del mar, actualment desapareguda. Estaria situada a un centenar de metres de la Riera d’ Argentona i del Terme Municipal de Cabrera de Mar. Cases de pagès relativament properes serien [+] | |
| 1521 | 01520 | FRADERA, CARAMELS | Aquesta fàbrica es va instal.lar en el lloc on hi havia l’ antiga fàbrica del matrimoni Esquerra – Quadrada, davant la platja, pràcticament a la cantonada entre el carrer de Sant Agustí i l’ actual carretera N-II, abans carrer de Sant Felicià. Encara més tard (1973), [+] | |
| 1522 | 01521 | FRADERA, FONTRODONA I COMPANYIA | Empresa de Mataró, constatada a les darreries del segle XIX, que fabricava mànegues de lona, sacs convencionals i corretges de fil. També motxilles per a l’ exèrcit. Els productes eren confeccionats “amb cànem d’ Espanya, lli de Bèlgica o d’ Anglaterra i iute de [+] | |
| 1523 | 01522 | FRADERA, FRUITES I VERDURES | Botiga de venda situada a la parada 2 de l’ interior del Mercat de la Plaça de Cuba. Ofereix fruites i verdures a l’ engròs i al detall, amb productes de proximitat. [1] Botigues similars són Joan Ramon i Sedó, situades també al Mercat. I altres botigues existents [+] | |
| 1524 | 01523 | FRADERA, GRANS | N’ era propietari Segimon Fradera i Berenguer (nascut el 1869 i mort el 1911 en accident laboral), casat amb Francesca Graupera i Rodón. Es tractava d’ un magatzem de cereals, despulles de blat, pulpes i garrofes que venia a l'engròs (al Camí Ral fent cantonada [+] | |
| 1525 | 01524 | FRAMI, GESTORIA | Es va situar a la Riera núm. 33, a les denominades Galeries Aymar.[1] En foren responsables Francesc Badalona i Vives, casat amb Francesca Bartrès i Vives, i Miquel Pucurull i Salip, marit de Montserrat Gras i Prat. De les síl.labes inicials de “Francesc” i de [+] | |
| 1526 | 01525 | FRANCÀS, CAN | Es troba al carrer Jofre el Pilós núms. 3, 5 i 7. És una mostra de l’ arquitectura historicista de finals del segle XIX, a la ciutat de Mataró. Al mateix carrer, concretament al núm 20, hi ha Ca l’ Ibern, de les mateixes característiques arquitectòniques. | |
| 1527 | 01526 | FRANCCESCA | Botiga de vestits de núvia, festes i complements, així com prendes de llenceria en general, relacionada amb firmes de costura, com Demetrio, Cosmobella, Oreasposa, Pepe Botella, Aire, Victorio Luchino, etc… Es localitza en dos punts concrets de la ciutat: Al carrer [+] | |
| 1528 | 01527 | FRANCESC DE PAULA, HOSTAL DE SANT | Estava situat al Camí Ral. Altres hostals sabem que estaven situats en aquesta important via de comunicació, que, passant per Mataró, comunicava Barcelona amb Girona. Altres establiments d’ aquesta mena, a finals del segle XVIII, foren el del Pardal, de la Font, [+] | |
| 1529 | 01528 | FRANCESES, LES | Nom amb el que, a Mataró, tothom coneix l’ escola que es troba al carrer Ramon Llull 5 –amb accés també des del carrer d’ Altafulla- que, des del 1906, oficialment és el col.legi de la Mare de Déu de Lourdes [1]. Està regentat per les religioses de la Misericòrdia, [+] | |
| 1530 | 01529 | FRANCISQUET, TORRENT D’ EN | Comença a Valldeix, a sobre del Camí dels Contrabandistes, relativament a prop de Can Dori i de Can Serra, i va a parar a la Riera de Figuera Major. També és conegut com Torrent de les Piques. Avui un carrer de la urbanització del Camí de la Serra coincideix amb [+] | |
| 1531 | 01530 | FRARES, CALS | Masia del segles XVI i XVII, a tocar de l’ ermita de Santa Elena d’ Agell, al terme de Cabrera de Mar.[1] És documentada l’ any 1235, quan era propietat de la família Arnó i per això se la coneix també com Ca l’ Arnó.[2] Posteriorment va ser ocupada per monjos [+] |