Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.

Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró

Noms de Llocs © 2020 Ramon Salicrú i Puig

Podeu accedir a la versió anterior (obsoleta)

Ajuda en la cerca:

Podeu buscar per una o més paraules dins un camp concret o a tots els camps alhora i en qualsevol ordre.

També podeu buscar una seqüencia literal de mots entre cometes.

No es tenen en compte ni els accents ni les majúscules.

[↩]=sortir Ajuda en la cerca

Cerca tots els valors entrats separats per espais

Primera · Anterior · 53 | 54 | 55 | 56 | 57 | 58 · Següent · Última

Registres 1101–1120 de 3886

Id	Ref	Lloc	Observacions	Descripció
1097	01096	CREU DE PEDRA		Nom popular de l’indret que quedaria actualment entre el Torrent de les Piques, el Camí dels Caputxins i la variant de la Nacional II, a la part alta de la relativament nova barriada del Camí de la Serra. També eren conegudes les denominades vinyes de la Creu de [+]
1098	01097	CREU DE PLANELLS (veure PLANELLS, CREU DE)
1099	01098	CREU DE TERME		Nom que serveix també per a designar la Creu d’ en Ramis [1], la creu definitòria dels límits de la ciutat que és del segle XVI (1562) i que ara –de fet una reproducció del 1942- es troba al capdamunt del carrer de Sant Agustí.[2] Fou destruïda parcialment l’ any [+]
1092	01091	CREU D’EN FINS		La vinya de la Creu era -segle XVIII- el nom d’una finca que hi havia en aquell sector de l’actual Cerdanyola que començà a ser parcel.lada ja al 1932.[1] Posteriorment -1953- un carrer de la zona agafà el nom de la vinya amb l’afegit del nom dels seus antics propietaris, [+]
1093	01092	CREU D’EN GRAUPERA		Estaria situada a l’ indret conegut amb el nom de l’ Home Mort (1667), a la mateixa confluència del Torrent del Castell i la carretera Nacional II, a mig camí entre el nucli urbà de Mataró i el terme de Llavaneres. Com en altres ocasions, el topònim “creu” pot [+]
1094	01093	CREU D’EN SERRA, TURÓ DE LA		De 386 metres sobre el nivell del mar, és un dels quatre turons, conjuntament amb el d’en Cabanyes (408 metres), d’en Martí (331 metres) o d’en Tarau (433 metres), que delimitarien pel sud i pel sud-est el paratge de Maians. El Turó de la Creu d’ en Serra separa [+]
1103	01102	CREU ROJA		Els dispensaris de la Creu Roja local estaven situats a l’ antiga Beneficència, al carrer de Sant Josep, i al Camí Ral, a prop de Can March. Posteriorment es traslladarien a la Plaça Biada, a l’ edifici que també seria posteriorment la seu del Consell Comarcal [+]
1100	01099	CREU, HOSTAL LA		També conegut com Hostal Nou ocupava quatre cóssos de casa, a la Rambla de Mataró, molt a prop del carrer de Sant Agustí, és a dir, al Camí Ral. Sabem que aquesta propietat fou adquirida l’ any 1841, per Miquel Biada i Bunyol, en una de les seves múltiples operacions [+]
1101	01100	CREU, LA		Paratge del terme municipal de Mataró, que queda entre la Riera de Mata i el Torrent de Vallverdera, entre Can Lincoln i Can Costa, al nord de l’ autopista C-32 i molt a prop del terme municipal de Sant Andreu de Llavaneres. S’ hi accedeix més fàcilment des del [+]
1102	01101	CREU, MAS		Estaria situat, a les darreries de l’ Edat Mitjana, on ara hi ha el carrer Nou, el Carreró o el carrer d’ en Palau. També a la part baixa del carrer d’ Argentona. D’aquest temps –o encara abans- són també els masos Feliu, Roig, Pou (situats en la part alta de la [+]
1104	01103	CREUETA, COLL DE LA		Es troba al sud del nucli urbà de Dosrius, entre el Turó Jofre (281 metres) i el de la Gola (348 metres), que es confon amb la muntanya de Sant Sebastià. Com en altres ocasions el topònim que ens ocupa podria correspondre o referir-se a una zona d’ encreuament [+]
1105	01104	CREUETA, LA		Casa i paratge de Cabrera de Mar, al costat del Torrent de Ca l’ Ignasi. La casa de pagès més propera és Can Serrat. Tot plegat a l’ est del nucli de la població. No queden lluny l’ Horta Prat, Can Serret, Can Rodon dels Albes, Can Joan Lledó, Can Lledó i Can Pujol. [+]
1106	01105	CRIDI, TALLERS		Organitzats en forma de societat limitada, es localitzen al carrer de la Resseguidora núm 47, al Polígon de les Hortes del Camí Ral.[1] Ofereixen treballs mecanitzats i de muntatge de peces de precisió, en sectors com el farmacèutic, el d’ arts gràfiques, el d’ [+]
1110	01109	CRIST D'EN TARASCÓ, EL (veure TARASCÓ, EL CRIST D’ EN)
1109	01108	CRIST DE LA BONA MORT, CONFRARIA DEL SANT		La seva història comença l’ any 1987, quan aquesta confraria amb la seva imatge del Crist Mort, va començar a participar en els actes de la Setmana Santa mataronina. Seria amb una imatge del 1945, guardada per un confrare al carrer Prat de la Riba. Precisament, [+]
1108	01107	CRIST DE L’ AGONIA, CONFRARIA DEL SANT		Aquesta confraria està estretament lligada, des dels seus inicis, al gremi de fusters. Unes desavinences internes –a finals del segle XVIII- motivaren una escissió entre aquesta confraria que tindria la seva seu a St. Josep (llavors convent de Carmelites) i el [+]
1107	01106	CRIST D’EN MASCARÓ, EL		Capella que estava situada a la mateixa cantonada de la Riera de Sant Simó i el camí de Puerto Rico, (ara carrer Prat de la Riba) i va ser destruïda per un fort aiguat escaigut l’any 1790. Posteriorment un espai proper d’aquesta zona fou convertida temporalment [+]
1111	01110	CRISTALLERIES DE MATARÓ		Amb el nom simplement de Forn del Vidre (1919) també era coneguda l'empresa que inicialment fundaren Pau Pi, Josep Juan, Timoteu Estanyol i Josep Ros, en règim de propietat comanditària, i que posteriorment es convertí en una empresa cooperativa, al Rierot de Mataró. [+]
1112	01111	CRISTIANA BÍBLICA, IGLESIA		Es defineix com “una església de fe evangèlica, independent, no-denominacional i identificada amb l’ històric moviment fonamentalista”. [1] Es celebren reunions d’ oració, els dimecres, i les dominicals, cada cap de setmana. Es troba al carrer Bialet i Massé núm. [+]
1113	01112	CRISTIANA REFORMADA, ESGLÉSIA		Es troba al carrer de Sant Isidor 43-45, de Mataró, gairebé fent cantonada amb el Camí de la Geganta. S’ orienta per les confessions més reconegudes del Protestantisme Reformat, que són la Conferència Belga (1561), el Catecisme d’ Heidelberg (1563), el Canons de [+]

Primera · Anterior · 53 | 54 | 55 | 56 | 57 | 58 · Següent · Última

Registres 1101–1120 de 3886