Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 916 | 00915 | CÍRCOL CATÒLIC D’ OBRERS | Es va fundar l’ any 1884, al carrer Nou. Els seus dirigents – amb el Dr. Josep Nunell i Blanch al davant- pertanyien a sectors conservadors de la societat mataronina i preconitzaven l’ harmonia entre les diferents classes socials de la població. [1] Al cap de quatre [+] | |
| 917 | 00916 | CÍRCOL SOCIALISTA | El moviment socialista tenia la seva seu primer al carrer Nou 13 (1891) i després a la plaça de Cuba 10 (1895). A la seva seu s’ hi trobaven aplegats diferents petits sindicats obrers. En aquest darrer domicili es situa, l’ any 1899, la “Societat Fabril de Obreros [+] | |
| 919 | 00918 | CÍRCULO TRADICIONALISTA, EL | Tenia la seva seu al carrer de Sant Simó, on també es feia teatre. Després es va traslladar al carrer de Sant Josep. [1] Entitats mataronines a destacar en aquells anys, similars a la del Círculo Tradicionalista, serien el Foment Mataroní, el Círcol Catòlic d’ [+] | |
| 918 | 00917 | CIRCULO, EL | Oficialment Círculo Democrático-Republicano de Instrucción y Propaganda (1868-1972), estava situat al carrer d’ en Palau número 18. S’ hi feien conferències i es donaven classes nocturnes per als obrers. També tenia les seves activitats de lleure.[1] És l’ època [+] | |
| 931 | 00930 | CIRERA | Veïnat del terme de Mataró, situat a la part alta de la ciutat, limitant a l’est amb Valldeix, a l’oest amb Argentona al nord amb els termes d’Argentona i de Dosrius. El topònim Cirera, al costat de diferents indrets o llocs de la parròquia de Santa Maria de Civitas [+] | |
| 920 | 00919 | CIRERA, ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE | El seu local social es troba a la carretera de Cirera núm. 33. [1] Als anys seixanta es va crear al barri un moviment social sense precedents en aquesta època, que va donar com a resultats la construcció de l'antic Parvulari, i la creació posterior del Centre Social, [+] | |
| 921 | 00920 | CIRERA, BARRI DE (veure MIRÓ, EL) | ||
| 922 | 00921 | CIRERA, CAMÍ VELL DE | Camí antic (documentat al segle XVI), connectava el nucli urbà de la ciutat i òbviament el Veïnat de Cirera, que quedava entre la riera del mateix nom i el Torrent de les Valls. La cartografia de l’època presenta algunes dificultats a l’ hora d’ interpretar el [+] | |
| 923 | 00922 | CIRERA, CAMP DE FUTBOL DE | Es troba a la Carretera de Cirera, justament a l’ altra banda de l’ Hospital de Mataró, justament on queda el Punt Quilomètric (P.K.) núm. 1. Altres camps de futbol, tots ells de propietat municipal, a Mataró són: El de Rocafonda (a la Ronda del Pintor Estrany [+] | |
| 924 | 00923 | CIRERA, CARRETERA DE | És l’antic camí que acondueix al veïnat. Avui, totalment urbanitzat aquest sector, després d’una doble rotonda distribuïdora del tràfic de vehicles, la carretera passa pel davant del nou Hospital i de les Pistes Municipals d’Atletisme per a arribar al peu mateix [+] | |
| 925 | 00924 | CIRERA, CASAL DE GENT GRAN DE | Es troba a la carretera de Cirera, fent cantonada amb el carrer Eusebio. Es va obrir l’ any 1985. Al Casal s’ hi desenvolupen activitats d’ ordre diversificat, com aprenentatges, cursos de formació, manualitats, jocs, esports... com en els altres Centres Municipals [+] | |
| 926 | 00925 | CIRERA, ESCOLA | Abans denominada Escola Jaume Recoder, és una escola pública de les etapes Infantil i Primària que es troba a la part alta de l’ Avinguda del Corregiment i les seves instal.lacions arriben fins al carrer del Torrent de la Pólvora. L’ edifici fou construït per la [+] | |
| 927 | 00926 | CIRERA, PARVULARI DE | L’ acció social del barri de Cirera, als anys seixanta, va prioritzar la construcció d’ un Parvulari. Aquest es portaria terme en un solar de Josep Puig i es construiria (1963) amb l’ esforç de molta gent i especialment amb la mà d’ obra de veïns i de col.laboradors [+] | |
| 928 | 00927 | CIRERA, PAVELLÓ (veure PARERA, PAVELLÓ JAUME) | ||
| 929 | 00928 | CIRERA, RIERA DE | Neix al mateix veïnat i després d’ajuntar-se amb la Riera de Figuera Major s’endinsava en el casc urbà, donant lloc a una de les vies més importants de la ciutat: La Riera. Després, a través de la Rambla i del Rec del Molí –que coincidiria més o menys amb el que [+] | |
| 930 | 00929 | CIRERA, URBANITZACIÓ SANTA MARIA DE (veure SURERES, LES) | ||
| 932 | 00931 | CIRERA-LA LLÀNTIA, CENTRE CÍVIC | Es troba al carrer de Càdiz, fent cantonada amb la plaça d’ Extremadura, al barri concret de Cirera. És un espai d’ acollida i d’ atenció al ciutadà, de propietat municipal. [1] Llocs de trobada, d’ activitats culturals, socials i recreatives, els denominats centres [+] | |
| 933 | 00932 | CIRERA-MOLINS, C.A.P. | El Centre d’ Atenció Primària Cirera-Molins es troba a la cantonada de la ronda Frederic Mistral i la carretera de Cirera.[1] Es tracta d’ un centre gestionat pel Consorci Sanitari del Maresme, dins la xarxa sanitària pública. Altres Centres d’ Atenció Primària [+] | |
| 934 | 00933 | CIRERETA, CAN | Denominació popular de la casa de pagès que quedava situada on és ara la Llàntia, a la part alta del Torrent d’en Boada, que fou propietat de la família Gené Carbonell, fins que la casa fou enderrocada a l’hora d’urbanitzar-s tot l’espai de la Via Europa actual. Altres [+] | |
| 935 | 00934 | CIRERS, ELS | La denominació es troba constatada a finals del segle XVI.[1] Està estretament relacionada amb Cirera però sembla que fa referència més aviat al nom d’ un camí de la zona. Altres camins coneguts des de molt temps enrere són el que carenava la Serralada Litoral, [+] |