Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 656 | 00655 | CAMPLLONCH, CASAL DELS | Una de les figures clau d’ aquesta nissaga mataronina prou coneguda va ser Josep Campllonch i Llentisclar. Fill de Josep Campllonch Tarau, botiguer de teles, i nét de Josep Campllonch, pagès de Teià, fou majordom de propis de l'Ajuntament de Mataró, des de 1731 [+] | |
| 658 | 00657 | CAMPMAJOR, MAS | Es troba documentat a Mataró, al segle XIV, com els masos Bovet, Seguí, Palau, Caprec, Verdaguer, Sibila, G. Capella, Bertran, Vila, Salvas, Dorca, Miquel Ponsç Mataró, Bova, Bg. Roig, Pujol, Ros... Posteriorment trobem també un Mas Campmajor al Veïnat de Cirera, [+] | |
| 659 | 00658 | CAMPOS, FÀBRICA DE JOAN | Instal.laria la seva fàbrica de teixits a l’ antic emplaçament de “Josep Riera i Cia”, a les Figueretes 25 i seria el quart contribuent dels fabricants del seu temps i el principal empresari de teixits de Mataró, amb 114 telers senzills que ocupaven 170 operaris. [+] | |
| 660 | 00659 | CAMPOY, CAN | Es troba a la Riera de Mataró, números 139 i 141, pujant a la vorera de l’ esquerra, entre els carrers Massevà i del Carme. Es tracta d’un habitatge d’ arquitectura racionalista, de mitjans del segle XX, de propietat particular. Moltes són les cases particulars [+] | |
| 664 | 00663 | CAMPS SÁNCHEZ, CLÍNICA DENTAL | S’ ubica al Camí Ral núm. 157, de Mataró. [1] Està especialitzada en Odontologia General, Implantologia i Cirurgia oral, Ortodòncia, Estètica bucal, Endodòncia, Periodòncia, etc... Altres clíniques dentals o centres d’ ortodòncia són o han estat Josep Diví (Bonaire [+] | |
| 662 | 00661 | CAMPS, CAN | Casa rellevant (segles XVI i XVII) del nucli urbà argentoní. Altres de conegudes serien can Calopa (el Mas Batlle), Can Janer, el Molí d’ en Coca (o de Can Calopa) i Can Llimona (Can Portellet). Masies ja desaparegudes són Can Lloberons del Xiprer i Can Bova de [+] | |
| 661 | 00660 | CAMPS, CAN LLUÍS | És una de les populars Cinc Sènies.[1] Concretament la tercera que es troba venint de la ciutat de Mataró, a la banda del mar i porta el núm. 39 del Veïnat de Mata. Can Lluís Camps té com a nom antic Can Rovira. També era coneguda simplement com Can Anglada. I [+] | |
| 663 | 00662 | CAMPS, MAS | Mas ubicat a Traià als segles XVI i XVII. Altres masos de la mateixa època i en el mateix veïnat foren el Mas Agell (que limitava amb el masos Alegre i Escarp); l’ Alegre (al costat del Mas Agell i de l’ Escarp); l’ Escarp (a la zona de Traià-Bera, limitant amb [+] | |
| 665 | 00664 | CANAFORT | Es tracta de la zona limítrofa que queda entre els termes de Sant Andreu de Llavaneres i de Mataró, al sud del quilòmetre 4 de la carretera que va de Mataró a Llavaneres i al nord-oest del camp de golf d’ aquesta localitat. Nombroses són les urbanitzacions que [+] | |
| 667 | 00666 | CANAL DE CAN PASTOR | S’ uneix al Canal de Can Pruna i altres torrenteres per a formar el Sot del Virol. A ponent de l’ encreuament hi ha la Pedrera d’ en Sesa. També queda a prop el Torrent del Cucut. Es tracta d’ un topònim del terme municipal de Dosrius. | |
| 668 | 00667 | CANAL DEL SOT GRAN | Veritable torrent que queda entre el Forn de la Pega, la Vinya d’ en Xerric i el Pla de Fontanyes, al terme municipal de Dosrius. Aquest canal va a parar al Torrent de Rupit per la seva banda esquerra. A no massa distància però per la banda dreta, arriba també [+] | |
| 666 | 00665 | CANAL, CAN | Es troba al terme municipal de Cabrera de Mar, concretament al camí que porta al manantial, al nord de la població, i també és coneguda com Can Miralles. Obra popular del segle XIII, tingué modificacions en el XVI i XVII i encara restauracions l’ any 1903 i 1942.[1] [+] | |
| 669 | 00668 | CANALETES, EL | Conegut i popular bar-restaurant que hi havia a la mateixa cantonada entre la Riera i la muralla de Sant Llorenç, al centre de Mataró. Al segle XIX, el Canaletes es coneixia amb el nom de El Dorado, encara que popularment era el Colom, perquè a sobre les aixetes [+] | |
| 670 | 00669 | CANALETES, LES | Es tracta d’ una mina d’ aigua, ja explicitada segles abans, [1] que va de Cirera fins a la Presó i que dóna origen a diferents fonts i al mateix dipòsit del Parc Central. Entre les mines procedents de Valldeix, de les Canaletes i de la Riera d’ Argentona, a les [+] | |
| 671 | 00670 | CANALS, SOT DE LES | Rierol que comença a les immediacions de Can Nogueras, no pas lluny dels Boscos de Can Gel i del Turó de Tarau. Entrant per la part sud de la població, per Can Jeroni, va a parar a la Riera de Dosrius.[1] [1] http://www.icc.cat/vissir/ Cal cercar el nom que interessi [+] | |
| 672 | 00671 | CAÑAMÁS S.A., MANUFACTURAS | Empresa de gènere de punt de Mataró, que estava localitzada al Camí de la Geganta, fent cantonada amb el carrer de Guifré el Pilós. Confeccionava articles de roba interior, amb la marca Tortuga. En el decurs de la seva història tingué instal.lacions a Mataró, a [+] | |
| 673 | 00672 | CANDAU, FERRETERIA | Establiment per a la venda de panys d’ alta seguretat, caixes fortes (marques Fac, Bosch, Virutex, Tesa...) i estructures per a mobles de cuina, estris de bricolatge... que es troba a la Ronda O’ Donnell 55, de Mataró. També al carrer Pablo Iglesias 33-35 (local [+] | |
| 674 | 00673 | CAÑELLAS, MOBLES | Es tracta d’ una botiga regentada per diferents generacions de la família que té diferents plantes d’ exposició. Fill de Ramon Cañellas i Coll i de Maria Graupera i Serra, Josep Cañellas i Graupera n’ era el propietari. La botiga estava originàriament situada al [+] | |
| 675 | 00674 | CANIGÓ, EL | Bar prou conegut a mitjans del segle XX, de molta anomenada entre el jovent. En realitat era la planta baixa de la fonda Can Pepín, adquirida per l’ Hotel Suís. Estava situat a la part alta del carrer de Sant Agustí (pujant a mà esquerra), fent canonada amb el [+] | |
| 676 | 00675 | CANONGE MATES, CASA DEL | Fill de Salvador Mates i Carreres (botiguer de teles) i de Maria Teresa Peramàs i Vilapura, Jaume Mates i Peramàs, nascut a Mataró el 1726 i mort el 1786, fou Canonge Lectoral de Barcelona (1766). Reconegut predicador i acadèmica de la Reial Acadèmia de les Bones [+] |