Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 1946 | 01945 | LLEDÓ, CAN | Dit també Ca l’ Iborra, aquesta casa estaria situada al Veïnat de Valldeix, al costat de les instal.lacions de la Unió Recreativa Laru. A finals del segle XI tenia el renom de Ca la Laia. | |
| 1945 | 01944 | LLEBRETA, LA | Sector que agafaria des de Can Bruguera dels Planells fins a Valldeix i que estaria travessat pel Torrent de la Llebreta que també es coneix com el Torrent de Can Diviu. Llebreta (com llebrera, llebró o llebrós), mots usuals a la toponímia catalana, podria fer [+] | |
| 1944 | 01943 | LLAVANERES, SANT ANDREU DE | Localitat de la comarca situada al nord-est de Mataró. [1] El seu terme municipal limita també amb Caldes d’ Estrac, amb Sant Vicenç de Montalt i amb Dosrius. L’ església vella de Llavaneres [2] és ja esmentada el 1174, dins el terme del castell d’ Onofre Arnau [+] | |
| 1943 | 01942 | LLAVANERES, MUSEU DE SANT ANDREU DE | Està situat a l’ avinguda de Catalunya núm. 22. Es tracta d’ un equipament de titularitat privada, situat en un casal familiar de la localitat, d’ estil modernista, que té tres seccions: Geologia, Zoologia i Objectes d’ ús quotidià. El Museu Arxiu de Sant Andreu [+] | |
| 1942 | 01941 | LLAVANERES, LA | Va ser fundada l’ any 1860, al carrer de Sant Ramon núm. 7. Es tractà d’ una cooperativa de consum modesta, sense persones assalariades, que tingué llarga vida com a entitat pròpia i que l’ any 1936 entrà a formar part de la “Unió de Cooperatives de Mataró”, en [+] | |
| 1941 | 01940 | LLAVANERES, IES | Institut d’ Ensenyament Secundari de Sant Andreu de Llavaneres, [1] queda a la part est de la població, al costat de Can Saragossa i no pas lluny del CEIP Serena Vall, gairebé al peu de la carretera que porta a Sant Vicenç de Montalt. El Turó, el Turó de la Glorieta [+] | |
| 1940 | 01939 | LLAVANERES, CAMÍ VELL DE SANT ANDREU DE | Entra al terme de Mataró per on es troba el Camp de Golf. Travessa la Ronda i passa per Cal Valentí fins a Can Potxa, on es troba amb una altre ramal del mateix camí. Aquest entra a Mataró per Can Sala i es dirigeix cap a Can Catà. Passa per Can Dorda i arriba [+] | |
| 1939 | 01938 | LLAUDER, SUROS D’ EN | Denominació antiga –posteriorment Suros d’ en Soler i també Sureda d’ en Llauder- d’ un bosc d’ alzines sureres que es troba a sobre de Can Perico dels Ocells, al camí que porta a Can Flaquer i a Sant Martí de Mata. Can Perico dels Ocells és una casa de pagès, [+] | |
| 1938 | 01937 | LLAUDER, MOLÍ D’ EN | L’ any 1752 es concedia permís a Josep Antoni Llauder i Duran per a cercar aigua subterrània procedent de la Riera d’ Argentona, bàsicament en terrenys propietat de Joan de Palau i dels Martí de la Pujada. Aquesta aigua es feia servir en el denominat Molí d’ en [+] | |
| 1937 | 01936 | LLAUDER, CASAL DELS | Es trobava a la Riera, fent cantonada amb el carrer de Bonaire, justament on després s‘ hi ubicaria el denominat Ateneu. Posteriorment seria una propietat de la Caixa d’ Estalvis Laietana i avui és una dependència de la Fundació Iluro. Els Llauder tenen els seus [+] | |
| 1936 | 01935 | LLAUDER, CAN | També Can Sabadell i Can Sabater, es troba a l ‘ est del terme municipal d’ Argentona, al nucli urbà, al barri del Puig i al camí de la Plana. És una obra popular del segle XVI.[1] Altres cases del mateix veïnat són Can Barrau de la Pastanaga (conegut també com [+] | |
| 1935 | 01934 | LLAUDER, CAN (veure TORRE LLAUDER) | ||
| 1934 | 01933 | LLASERA, PEP | Franquícia de moda [1] fundada l’ any 1986 i situada al carrer de Barcelona núm. 25, de Mataró. Té també altres centres situats a Manresa, Olot, Girona, Blanes i Granollers. Estructurada en forma de societat anònima, a principis del present segle tenia 45 treballadors. El [+] | |
| 1933 | 01932 | LLAPISSOS, ELS (veure PANTALAN, EL) | ||
| 1932 | 01931 | LLAPIS, EL | És un centre d’ estudis de suport escolar (Primària, ESO, Batxillerat), de preparació per a Proves d’ Accés (a cicles formatius i universitat) i escola d’ Idiomes (de diferents nivells), que es troba a la Riera de Figuera Major 36 i també a la Plaça de Catalunya [+] | |
| 1931 | 01930 | LLÀNTIA, TORRENT DE LA | S’origina a la banda oriental del Turó de Cerdanyola i va a parar al Torrent de les Valls. Com el seu nom indica recull també les aigües de tot el barri de la Llàntia. Gradualment es van convertint en el Torrent de Can Boada, per la coneguda casa existent en aquest [+] | |
| 1930 | 01929 | LLÀNTIA, LA | Veïnat que queda situat entre Cirera i Cerdanyola, arran del torrent que li dóna nom. El topònim “Llàntia” –“pessa de Llàntia”- ja es troba referenciat al 1757. Originàriament era un indret a cens de la capellania del mateix nom –benefici instituït a Santa Maria- [+] | |
| 1929 | 01928 | LLÀNTIA, ESCOLA DE LA | Es localitza al carrer de Sant Josep de Calassanç núm. 2, a la part baixa d’ aquesta barriada mataronina. Té els nivells o etapes Infantil i Primària i, com a centre públic, depèn del Departament d’ Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i de l’ Institut Municipal [+] | |
| 1928 | 01927 | LLÀNTIA, ESCOLA BRESSOL DE LA | Es troba al carrer de Galícia números 3-9 i dóna acollida educativa a alumnes de 0 a 3 anys. És de propietat municipal, disposa de servei de menjador i ofereix altres activitats complementàries.[1] Altres escoles bressol municipals són la de Cerdanyola (Pedraforca [+] | |
| 1927 | 01926 | LLÀNTIA, COOPERATIVA | Situada al carrer la Boixa núm.9, era una empresa dedicada a la construcció i promoció d’ habitatges i d’ obres en general. Estructurada com el seu nom indica en forma de cooperativa de producció, a principis de l’ actual segle tenia una vintena de treballadors. Altres [+] |