Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 2846 | 02845 | POPULAR ESPAÑOL, BANCO | La seva seu a Mataró seria a la Rambla núm. 42. Però també tindria sucursals a l’ Avinguda Puig i Cadafalch 216 i al carrer Pau Picasso 54. Creat l’ any 1926, al 2010 era el tercer grup bancari més important d’ Espanya. Absorbiria altres banques de caràcter regional [+] | |
| 2845 | 02844 | POPULAR DE CATALUNYA, PARTIT | Partit polític d’ abast i extensió estatal que a les darreries del passat segle XX tenia la seva seu al carrer de Sant Agustí 2 Bis. Posteriorment, al Camí Ral 417. De fet, el Partit Popular és una re-fundació d’ Alianza Popular, el partit creat per Manuel Fraga [+] | |
| 2844 | 02843 | POPULAR, CAFÈ | Conegut també com el Café dels Toreros, es troba a la cantonada del carrer d’ Altafulla i del de Sant Joaquim. Conserva encara, d’ alguna manera, el regust dels cafès del passat segle. Es diu que en aquest cafè hi radicava una penya taurina i que s’ hi anaven a [+] | |
| 2843 | 02842 | PONYS | Botiga de calçat infantil i juvenil que es troba a la Plaça de les Tereses 2, de Mataró, fent cantonada amb el carrer de Sant Josep. [1] Ofereix tot tipus de calçat i de múltiples marques. En realitat forma part d’ una petita cadena d’ establiments que també es [+] | |
| 2842 | 02841 | PONTÓ, EL | En ocasions escrit Puntó, és l'espai limítrofa que queda entre els termes municipals de Sant Andreu de Llavaneres i de Mataró, al peu de l'Autopista A-19 i a la banda de ponent del camp de golf de Llavaneres. Allà, en el passatge del mateix nom, es localitza una [+] | |
| 2841 | 02840 | PONT DE LA VILA, EL | Espai forestal de la part alta de Mataró –entre Lluscà i el terme d’Argentona- que quedaria a l’est del denominat Camí de la Serra i al sud de la Creu d’ en Serra i del paratge de Maians. El Torrent o Riera del Pont de la Vila aboca les seves aigües a la Riera [+] | |
| 2840 | 02839 | PONSETA, MAS | Nom de la propietat que hi havia al paratge de la Torre del Cogoll a finals del segle XIV i que agafaria el nom de Mas Moner. Segons l’ historiador Enric Subiñà, a les darreries del segle XVI [1], al veïnat de la torre esmentada hi havia sis masos, per bé que tres [+] | |
| 2839 | 02838 | PONS, RELLOTGERIA ENRIC | Especialitzada en rellotges de precisió i representant de la marca Juvenia a Mataró, comercialitzava també les marques Longhines, Omega i Walttham. La botiga es localitzaria al carrer de Montserrat núm. 33, de Mataró. Aquesta empresa participà en l’ Exposició d’ [+] | |
| 2838 | 02837 | PONS I ESCOFET, JULI | Propietari d’ una impremta que l’ any 1888 estava situada al carrer d’ en Palau 20 i després a la casa del costat (núm. 22). Al seu obrador s’ hi componia i tirava El Progreso, periòdic republicà, lliurepensador i literari. Juli Pons havia treballat a Ca l’ Horta [+] | |
| 2837 | 02836 | PONGEM, MAS | Es tracta d’un mas situat a la zona de la Morberia i el Palau, que limitava amb el Mas Fogueres i que quedà incorporat al nucli urbà mataroní en el decurs dels segles XVI i XVII. Entre els masos que també quedaren integrats en el nucli urbà, amb el creixement urbanístic [+] | |
| 2836 | 02835 | PONÇ, MAS BN. | Es troba documentat a Valldeix, al segle XIV, i limitava amb els masos Estruc i Feu. Altres masos d’ aquest mateix paratge d’ aquell mateix segle foren els Morot, Horta, Costa, Vilaseca, Tria, Andreu, Feu, Mari, Janer, Ametller, Portell, Català, Fabrer, Lledó, [+] | |
| 2835 | 02834 | PONARIUS, CAN | Es tracta d’una masia situada al terme municipal de Dosrius, a sota de la plana denominada de Can Sus i a l’ indret denominat del Parany, que va quedar deshabitada i que adquirí posteriorment (any 1988) l’ Ajuntament de Dosrius. Té planta baixa i pis, amb cobertura [+] | |
| 2834 | 02833 | POMPEU SERRA, CAN | Quedaria situat prop de Can Llobet, a la zona actual del Mataró Parc, on temps enrere es va preveure la construcció d’ un nou camp de futbol. [1] Fill d' Eduard Serra i Falguera i de Magdalena Carbonell, Pompeu, advocat, nasqué a Mataró el 1807 i arribà a ser Alcalde [+] | |
| 2833 | 02832 | PÓLVORA, TORRENT DE LA | Tancaria el paratge del Miró –avui barri de Cirera- per la seva banda est i després queda desdibuixat en mig del casc urbà mataroní, coincidint en bona part amb el que seria el carrer del Torrent (Sant Rafael). També en ocasions se’l coneixia per Torrent Miró. [+] | |
| 2832 | 02831 | POLSERUC, SERRA DE | De 518 metres d’ altitud, fa partió entre els termes de Dosrius i de Sant Andreu de Llavaneres. Comença a la Roca Martina i va parar al Montalt. Per la banda de Dosrius domina la petita vall de la Riera de Can Llibre, que recull aigües de la seva capçalera formada [+] | |
| 2831 | 02830 | POLSAGUERA, CAN | Casa de pagès existent al Veïnat de Sant Jaume de Traià, a Argentona. També era coneguda com el Mas Croanyes. Queda exactament al nord de Can Saborit, i a uns dos-cents metres del pont de la Riera d’ Argentona. Al sud-est de Can Polsaguera, paral.leles a la Riera [+] | |
| 2830 | 02829 | POLSADOR, LA | Paratge de Sant Andreu de Llavaneres que queda al sud de Can Brugueràs i a l’ est del Turó d’ en Palletes (394 metres) i de les Voltes dels Canyers.[1] [1] http://www.icc.cat/vissir3/. Cal cercar el nom que interessa i fer l’ aproximació amb el “zoom”. | |
| 2829 | 02828 | POLLANCREDA, LA | Parc i indret prou conegut de l’ entrada de Mataró, venint de Barcelona, que queda entre el Camí Ral, l’ Avinguda Lluís Companys i el carrer de Roma, a la part baixa del Pla d’ en Boet i al sud del Clos de la Torre Llauder. Tot i el seu nom, no està sembrat bàsicament [+] | |
| 2828 | 02827 | POLL, PLA DE CAN | També Poll, és tot l'espai que avui s'ha aprofitat per a situar-hi la rotonda distribuïdora de les carreteres que van a Dosrius i a Granollers, no pas lluny de la que també porta a Òrrius, al peu mateix de la Riera d'Argentona. Adopta el nom de la casa situada [+] | |
| 2827 | 02826 | POLL, CAN | També escrit sovint Poi –erròniament- és l’ edifici conegut com Torre dels Quatre Rellotges, degut a la torre mirador que té un rellotge a cadascuna de les seves quatre cares. La casa, que duu la data de 1916, barreja elements decoratius de tipus neoromànic i neogòtic. [+] |