Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró
Noms de Llocs © 2020 Ramon Salicrú i Puig
Podeu accedir a la versió anterior (obsoleta)
Cerca tots els valors entrats separats per espais
Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 3286 | 03285 | SÈNIES, LES | Denominació de la plana situada a la part sud de l’ Autopista que va a Barcelona, entre la Riera d’ Argentona i el Torrent de Can Bartrina. Es tracta encara d’ una zona eminentment agrícola però també industrial. Cases de pagès del sector són Can Pau dels Frares, [+] | |
| 3285 | 03284 | SÈNIES, LES CINC | Nom prou conegut que adopta l’ espai eminentment agrícola [1] situat a l’ est dels casc urbà mataroní i que deu el seu nom originàriament a les cinc cases de pagès situades al peu del camí que serveix per a accedir a l’ indret i que també es coneix amb el nom de [+] | |
| 3284 | 03283 | SÈNIES, CAMÍ DE LES | Antic camí d’ origen romà, probable derivació de la Via Augusta per la costa i per la banda de llevant del terme de Mataró, paral.lel a la línia del litoral. Avui uneix Mataró i Sant Andreu de Llavaneres. De fet en molts trams es podria identificar amb el denominat [+] | |
| 3283 | 03282 | SÈNIES, CAMÍ DE LES CINC | Coincideix possiblement amb l’ antiga Via Augusta, a la zona oriental de Mataró i de forma paral.lela al mar. Comunica internament totes les masies o cases de pagès del sector –i especialmente les denominades Cinc Sènies- i és també un camí d’ accés a Llavaneres. Tot [+] | |
| 3282 | 03281 | SÈNIA DELS LLIBRES, LA | Queda al peu de la riba esquerra de la Riera de Cabrera, a uns 300 metres de l’ autopista que va a Barcelona. Precisament a la mateixa distància però a la riba dreta hi ha la Sènia dels Ramons. No pas lluny queden l’ Horta Vilaplana i Can Noè. [1] [1] http://www.icc.cat/vissir3/. [+] | |
| 3281 | 03280 | SENET, CAN | Casa de pagès situada al nord de la Riera de Canyamars, al paratge del Pedró i al terme municipal de Dosrius. Sembla que és el motiu que tenien els masovers de Can Cunit o Coní, masia del segle XVII i XVIII, a prop de la Font de l’ Esgarrinxada, en un trencall [+] | |
| 3280 | 03279 | SENCORA S.L. | Servei logístic de transport de mercaderies, situat a la Ronda Barceló 35-37. [1] Altres empreses similars a Mataró han estat A. Rovira i Fills (Camí Ral 133); A. Belmonte (Capellanets 37); Barna Exprés (Via Sèrgia 94); Bosch i Bassols (Veïnat de Mata 70); Breger [+] | |
| 3279 | 03278 | SEMTEX | Màquines circulars del gènere de punt que inicialment es va establir al carrer del Carme 44. Antoni Roy Pons i els seus fills Antoni (titular de la Gestoria) i Josep (fabricant del gènere de punt dels articles marca “Grumete”), adquiririen l’ empresa que adoptà [+] | |
| 3278 | 03277 | SEMSA | “Subministraments Elèctrics Mataró” –Centre d’ Il.luminació Decorativa i de Jardineria (1989), de la xarxa fundada per Josep Domingo i Beltran- és una empresa mataronina, estructurada com una societat anònima i situada a la Ronda Francesc Macià 5-7, de Mataró, [+] | |
| 3277 | 03276 | SEMPRONIANA, CA LA | Es troba al terme municipal d’ Argentona i concretament al Veïnat de la Pujada, que és la part baixa de Traià, a la riba esquerra de la Riera d’ Argentona. Altres cases del Veïnat de la Pujada, prou conegudes, són Can Cabanyes, Can Comalada, Can Bellatriu, Can [+] | |
| 3276 | 03275 | SELVA, LA | És el nom que adopta la cafeteria situada a l’ edifici neoclàssic de la Peixateria de Mataró i que forma part del Centre de Cooperació i Solidaritat, regentat per la Fundació Grup Tercer Món - Mataró. El nom de la Selva fa referència a la Selva Lacandona, la terra [+] | |
| 3275 | 03274 | SELVA, CAN | Es troba al terme municipal de Dosrius, un xic enlairada (uns dos-cents metres d’ altitud), a la banda esquerra de la Riera de Can Rimbles i al peu del Turó Cabra, no pas lluny de l’ ermita de Sant Llop. És del segle XVIII, amb posteriors modificacions, corresponents [+] | |
| 3274 | 03273 | SELLERS, CAN | D’ arquitectura peculiar, amb tercera planta i torre, aquesta masia es troba al nord de la Urbanització la Fornenca, a prop de la Riera de Mata o del Torrent de Can Tria. També coneguda com Can Sellés, és inclosa en el catàleg del Pla Especial de Masies i Cases [+] | |
| 3273 | 03272 | SÉLLECS, TURÓ DE (veure CÉLLECS) | ||
| 3272 | 03271 | SELECTA, FRUITES I VERDURES | Del carrer d’ Alemanya 2, fent cantonada amb la Via Europa. Entre les moltes botigues de fruits i verdures, a Mataró, podrien ser esmentades Apple Fruit (Ronda O’ Donnell, 87); Can Tomàs (Alfons Xè, 48); Casa Ametller (10 de Gener, 11); David i Carles (Carretera [+] | |
| 3271 | 03270 | SEIXANTA-CINC, CAN | Nom popular de la botiga també coneguda com Magatzems Santa Anna, situada entre la Riera i el carrer de Barcelona, propietat de Jaume Rodon i Nogueras. Era una merceria. Jaume, que va morir el 1987, als 63 anys, s’ havia casat amb Joaquima Morera i Fané (morta [+] | |
| 3270 | 03269 | SEGURETAT SOCIAL, OFICINES | Es localitzen al carrer Jaume Balmes núm. 34 de Mataró, fent cantonada amb el carrer de Damià Campeny. Es tracta d’ una de les 102 oficines que aquest organisme té establertes a la denominada província de Barcelona, per a la realització de qualsevol tràmit relacionat [+] | |
| 3269 | 03268 | SEGURA, CAN | Conjunt format per l’ antiga masia del segle XVII –on viuen els masovers- i per un edifici modernista (acabat cap al 1920), amb torre mirador. Es troba al Veïnat de Mata núm. 2 i el conjunt –que de fet funciona de manera independent- és inclòs al Pla Especial del [+] | |
| 3268 | 03267 | SEGUÍ, MAS | Del segle XVIII mataroní,[1] és en realitat el nom que tenia la propietat [2]formada pel que és ara el núm 1 del carrer Beata Maria i el núm. 3 que és l’ estatge del Museu Arxiu de Santa Maria.[3] Els tres cossos del mas s’ habilitaren com a tres cases de cós.[4] Altres [+] | |
| 3267 | 03266 | SEGUÍ CAPELLA, MANSO | Finca –propietat de Jaume Mateu i Seguí- on, al segle XVI, s’obrí l’actual Muralla dels Genovesos, a la part alta del carrer de Bonaire. Com és sabut, les muralles de Mataró –relativament imaginables avui, per forma i recorregut- van ser construïdes al segle XVI [+] |
© 2006
Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró •
Fet amb Xhtml i Css
•
Polítiques de privacitat i cookies