Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró
Noms de Llocs © 2020 Ramon Salicrú i Puig
Podeu accedir a la versió anterior (obsoleta)
Cerca tots els valors entrats separats per espais
Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 3506 | 03505 | TERRADES DE LA NIT, CAN | Es troba a Dosrius, relativament a prop de la carretera que va de Dosrius a Canyamars, entre l'ermita de Sant Llop i el nucli urbà de Canyamars. També és coneguda amb el nom de Los Nogales. Cases de pagès properes són Cal Coix, Can Salvador, Cal Carinyo i Can Figueres, [+] | |
| 3505 | 03504 | TERRADES, COSTES D’ EN | Paratge o indret del terme municipal de Dosrius que queda entre Can Terrades del Molí (d’ aquí el nom), la carretera B-510, el Polígon Industrial de Can Ribot, la Pedrera d’ en Bosquer i el Turó de Can Ribot. Justament en aquest turó hi comença un petit torrent [+] | |
| 3504 | 03503 | TERRADES, CAN | Estava situada al Rengle i Josep Majó i Nonell n’era el propietari. En el món de la pagesia se’l coneixia també com en Pepet Terrades. Es tracta d’ un dels impulsors de les importacions de les llavors de patates conegudes com de la “Royal Kidney”, que es féu seguidament [+] | |
| 3503 | 03502 | TERRA MASCOTES | Es troba a l’ Avinguda Francesc Macià 16, de Mataró.[1] És un centre de Consulta Veterinària (medicina general, reproducció animal…), una Perruqueria Canina (control estètic i higiene) i una Botiga Especialitzada (alimentació i tractaments).. Centres de Veterinària, [+] | |
| 3502 | 03501 | TERPSÍCORE ORCHESTRE | Es tractava d’ una orquestrina d’ èxit, en els anys trenta del passat segle, que tenia la seva seu al carrer Jacint Verdaguer (carrer de la Coma) núm. 36 de Mataró. De forma paral.lela hi havia també a la ciutat altres conjunts musicals, que solien actuar en festes [+] | |
| 3501 | 03500 | TERESES, LES | Plaça de caràcter eminentment comercial, amb zones enjardinades, que es localitza on, des del 1685 fins al 1936, hi havia el convent de les monges carmelites descalces, conegudes també per les Tereses. D’aquí el nom, oficialitzat al 1980. L’edifici pròpiament dit [+] | |
| 3500 | 03499 | TERESA, PEIXOS | Nom de la botiga –també existent al Camí Ral 81- que queda a l’ interior del Mercat de la Plaça de Cuba (Parades 201, 203 i 209).. Els actuals propietaris són la quarta generació de la família Codina. Han apostat pel peix fresc, provinent del port d’ Arenys i també [+] | |
| 3499 | 03498 | TER, CONDUCCIÓ DEL | Passant pels termes municipals de Cardedeu i de Dosrius, aquesta conducció –que d’ alguna manera s’ origina a la Presa de Sau, en ple Riu Ter- subministra aigua a Mataró, mitjançant una instal.lació que segueix paral.lela a la Riera d’ Argentona. El Ter també subministra [+] | |
| 3498 | 03497 | TENNIS MATARÓ, CLUB DE | Es troba al Veïnat de Mata. És una entitat creada el 1969 que queda localitzada al carrer dit precisament del Tennis, núm. 1, a la Urbanització Can Quirze. Disposa de 12 pistes de terra batuda, 2 de “squash” i 3 de pàdel, així com un frontó, un solàrium, un gimnàs, [+] | |
| 3497 | 03496 | TENNIS MARESME, CLUB DE | Està situat a la zona de Sant Simó, al Veïnat de Mata 78, al costat mateix del Refugi d’ Animals Domèstics de Cal Pilé i a uns quatre cents metres de la Riera de Sant Simó. S’ hi accedeix des de la carretera N-II. A més de les sis pistes de tennis pròpiament dites, [+] | |
| 3496 | 03495 | TENNIS LES SURERES, CLUB DE | És de 1973 i es localitza al carrer del Riu Ter, de la Urbanització Les Sureres, a la part més nord del nucli urbà mataroní.. El club disposa de quatre pistes de terra batuda, una de pàdel, gimnàs, restaurant… i altres instal.lacions d’ esbarjo.[1] Pistes de tennis [+] | |
| 3495 | 03494 | TENNIS CLUB ARGENTONA | També conegut com el Tennis Pancho (de Pancho Omedes) té les seves pistes entre l’ antiga carretera que va de Mataró a Argentona (C-1415) i les noves ramificacions d’ accessos i sortida de l’ autopista, ja en el terme municipal de la vila d’ Argentona. Entitat [+] | |
| 3494 | 03493 | TENDA, LA | Botiga de tendes de campanya, canadenques i d’ altres tipus, que estava situada al Torrent núm. 50, de Mataró. Relacionades amb l’ excursionisme i l’ esport a la ciutat, en aquestes darreres dècades del segle XX, han estat també Toubkal (al carrer de Palmerola) [+] | |
| 3493 | 03492 | TENAS I BATISTA, RAMON | Era contractista d’ obres i tenia el seu estatge al carrer Fermí Galan (ara Camí Ral) 490 i la seva dona va ser Gertrudis Cucurell i Majó. Fills seus serien Josefa, que seria la muller de Miquel Brullet i Monmany; Gaietana; Manuel, continuador de l’ empresa del [+] | |
| 3492 | 03491 | TENA, XARCUTERIA-CELLER | Tindria la seva botiga a la Riera 8. Elaboració pròpia de “pizzas” amb embotits ibèrics. Expedeix també conserves, formatges i begudes.[1] // També és Can Tena una xarcuteria especialitzada en la venda de productes, embotits, formatges segons èpoques de l’ any, [+] | |
| 3491 | 03490 | TEM, GRUP | Nom resultant de les inicials dels cognoms de les seves fundadores (Mª Carme Torra, Pura Esquerra i Mercè Moragas) que és el títol d’ una acadèmia d’ Idiomes situada al carrer d’ Argentona 18 i 20, de Mataró. Amb el temps es convertiria amb Nou 3, regida ara essencialment [+] | |
| 3490 | 03489 | TELER, EL | Nom que adoptaria el Casal Popular Independentista, impulsat pel grup Arran, per a desenvolupar activitats, tallers i xerrades… situat al Camí Ral 460, en el tram conegut com carrer de la Mercè. Va ser ocupat per un grup de persones l’ any 2013 i un any més tard, [+] | |
| 3489 | 03488 | TELEFÓNICA NACIONAL DE ESPAÑA, COMPANYIA | Com a xarxa interurbana de telèfons tenia la seva seu a la Rambla de Castelar núm. 32 (actual Rambla), als anys trenta del passat segle XX. Més tard, la seu de la Telefònica es va instal.lar a la Baixada de Santa Anna, primer, i al Camí del Mig, després. I, encara [+] | |
| 3488 | 03487 | TELCISA | És una de les grans empreses del ram de la metal.lúrgia, aplicada a la construcció de màquines per al gènere de punt, que van fer fallida entre 1974 i 1980, en mig de la crisi del sector del tèxtil. La metal.lúgia era una indústria subsidiària del tèxtil i anà [+] | |
| 3487 | 03486 | TEJIDOS DE PUNTO S.A. (veure RAY, S.A.) |
© 2006
Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró •
Fet amb Xhtml i Css
•
Polítiques de privacitat i cookies