Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Primera · Anterior · 136 | 137 | 138 | 139 | 140 | 141 · Següent · Última
Registres 2761–2780 de 3886
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 1126 | 01125 | CUC DE DALT, CAN | Casa de pagès situada a les Hortes del Camí Ral. Filomena Puig i Fortí, que era filla de Josep Puig i Rectoret i d’ Eulàlia Fortí i Padrós, d’ aquesta masia, estava casada amb Joan Recto i Serra. El seu fill Josep (mort el 1933, als 30 anys) es casà amb Antònia [+] | |
| 1125 | 01124 | CUC DE BAIX, CAN | Casa de pagès situada al Rengle, tocant a la carretera N-II. Josep Recto i Puig (mort el 1933, als 30 anys) es va casar amb Antònia Fortuny i Lleonart (1905-1985), que era la propietària de la casa. Filles de Josep i d’ Antònia serien Joana i Montserrat. Joana [+] | |
| 1124 | 01123 | CUBAS MAFE | Empresa de neteja i d’ operacions de desembussos de canonades, de fosses sèptiques, etc... que tindria la seva seu al Pla de Sant Simó s/n. Altres empreses de caràcter similar serien, a Mataró, Ambi Net (Real, 291), Neteges Abraham Net (Comtes Mir i Borrell, 14), [+] | |
| 1123 | 01122 | CUBANA, LA | Popular saló –de finals del segle XIX (1892)- que, com el seu nom indica, estava situat a la Plaça de Cuba –part alta- i que va ser construït sota la direcció de l’ arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Amb els anys s’ hi ubicaria allà l’ Institut de Segon Ensenyament [+] | |
| 1122 | 01121 | CUBA, MERCAT DE LA PLAÇA DE | La Plaça de Cuba, dita Nova –des del 1843- havia rebut el nom de plaça de Pi i Margall, a partir del 1901, any en què va morir el que fou segon president de l’ executiu de la Primera República. L’ any 1932 es decidí construir a l’ interior d’ aquesta plaça un mercat [+] | |
| 1121 | 01120 | “CUARTELILLO”, EL | Era una dependència que hi havia a la Casa de la Ciutat, passat el vestíbul, a mà esquerra, que servia de presó interina. Donava al Carreró. Posteriorment ocupà altres dependències del mateix Ajuntament i, encara més tard, aquesta funció de retenció interina es [+] | |
| 1120 | 01119 | CRUZATE, CAN | Conegut edifici amb elements dels segles XVI, XVII i XX, de caràcter però modernista, que es situa al Carreró núm. 20. En realitat aquí [1] radicava l’ antiga Casa de la Escrivania, dels Escrivans o dels Notaris[2]. Darrerament aquest habitatge ha estat la residència [+] | |
| 1119 | 01118 | CRUXENT S.A. | Empresa mataronina, prou coneguda, creada l’ any 1923, per Miquel Cruxent (seguida després pel seu fill Joaquim) i dedicada a la instal.lació i manteniment d’ ascensors. Es localitza al carrer dels Remences 44, del Polígon Industrial de Vallveric.[1] A principis [+] | |
| 1118 | 01117 | CRUXENT DE LES PLATINES, CAN (veure IND-TEXT, SUBMINISTRES) | ||
| 1117 | 01116 | CRUANYES, MAS | El Mas Cruanyes (o Croanyes), per referències de l’ any 1596, sembla que quedava a prop de la Riera d’Argentona, en el camí que portava a aquella localitat, sense poder precisar més la seva ubicació. Els documents de l’ època parlem també del Camí del Mas Cruanyes.[1] El [+] | |
| 1116 | 01115 | CROS, MOLINS DEL | A principis del segle XVII sembla clarament constatada una producció de farina a l’ altra banda de la Riera d’ Argentona, que tenia importants aqüífers. A la tercera dècada d’ aquell segle els documents parlen de tres molins a l’ indret del Cros, vinculats a l’ [+] | |
| 1115 | 01114 | CROS, ESCOLA CAMÍ DEL | És un centre públic d’ Infantil i Primària, creat l’ any 1986, que està situat a la Ronda del Cros núm. 13, entre aquesta via i la mateixa Riera d’ Argentona. Depèn de l’ Institut Municipal d’ Educació i, al costat dels cursos dels nivells esmentats, té servei [+] | |
| 1114 | 01113 | CROS, EL | Veïnat al sud del terme municipal d'Argentona, confrontant amb el de Mataró. El topònim Cros és ja referenciat al 1362.[1] És una zona de moltes fonts. [2] En aquest veïnat s’ hi troba Can Garí, obra modernista (1899) de l’ arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch, [+] | |
| 1113 | 01112 | CRISTIANA REFORMADA, ESGLÉSIA | Es troba al carrer de Sant Isidor 43-45, de Mataró, gairebé fent cantonada amb el Camí de la Geganta. S’ orienta per les confessions més reconegudes del Protestantisme Reformat, que són la Conferència Belga (1561), el Catecisme d’ Heidelberg (1563), el Canons de [+] | |
| 1112 | 01111 | CRISTIANA BÍBLICA, IGLESIA | Es defineix com “una església de fe evangèlica, independent, no-denominacional i identificada amb l’ històric moviment fonamentalista”. [1] Es celebren reunions d’ oració, els dimecres, i les dominicals, cada cap de setmana. Es troba al carrer Bialet i Massé núm. [+] | |
| 1111 | 01110 | CRISTALLERIES DE MATARÓ | Amb el nom simplement de Forn del Vidre (1919) també era coneguda l'empresa que inicialment fundaren Pau Pi, Josep Juan, Timoteu Estanyol i Josep Ros, en règim de propietat comanditària, i que posteriorment es convertí en una empresa cooperativa, al Rierot de Mataró. [+] | |
| 1110 | 01109 | CRIST D'EN TARASCÓ, EL (veure TARASCÓ, EL CRIST D’ EN) | ||
| 1109 | 01108 | CRIST DE LA BONA MORT, CONFRARIA DEL SANT | La seva història comença l’ any 1987, quan aquesta confraria amb la seva imatge del Crist Mort, va començar a participar en els actes de la Setmana Santa mataronina. Seria amb una imatge del 1945, guardada per un confrare al carrer Prat de la Riba. Precisament, [+] | |
| 1108 | 01107 | CRIST DE L’ AGONIA, CONFRARIA DEL SANT | Aquesta confraria està estretament lligada, des dels seus inicis, al gremi de fusters. Unes desavinences internes –a finals del segle XVIII- motivaren una escissió entre aquesta confraria que tindria la seva seu a St. Josep (llavors convent de Carmelites) i el [+] | |
| 1107 | 01106 | CRIST D’EN MASCARÓ, EL | Capella que estava situada a la mateixa cantonada de la Riera de Sant Simó i el camí de Puerto Rico, (ara carrer Prat de la Riba) i va ser destruïda per un fort aiguat escaigut l’any 1790. Posteriorment un espai proper d’aquesta zona fou convertida temporalment [+] |