Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Primera · Anterior · 122 | 123 | 124 | 125 | 126 | 127 · Següent · Última
Registres 2481–2500 de 3886
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 1406 | 01405 | FARINERA MATARONINA | També coneguda com la Larroca i Companyia, tenia inicialment maquinària Ganz i Daverio, amb màquina de vapor de 60 cavalls, procedent dels tallers de la Maquinista, i produïa diferents tipus de farina. Ocupava les naus del carrer de Biada, entre la Ronda d’ Alfons [+] | |
| 1405 | 01404 | FARINA, CAN | Queda al Veïnat de Mata, al sud de Can Summers, al peu de la carretera que porta a Llavaneres, a l’ alçada del Torrent dels Vidals. És una explotació agrària de la família en un altre temps (1922) iniciadora de les plantacions de clavells, al Maresme, i concretament [+] | |
| 1404 | 01403 | FAR, SANT ANDREU DEL | Ermita dita inicialment Sant Andreu de la Bonaconjuncta, que és ja esmentada el 1164 i que fou sufragània de la parròquia de Llinars fins al 1597. L’ actual edifici data del segle XVI i és d’ estil gòtic tardà.[1] Al cementiri adjunt a l’ església hi ha tombes [+] | |
| 1403 | 01402 | FAR, FONT DEL | Es troba al terme de Dosrius, al Veïnat del Far, no pas lluny de la casa coneguda com Can Guinart i de l’ Església de Sant Andreu. Més en concret, la font es localitza al peu del camí que des del Far es dirigeix cap a la urbanització dita de Can Massuet (masia [+] | |
| 1402 | 01401 | FAR, EL | Veïnat que queda al peu del camí que va des de Can Bordoi al Corredor, seguint la carena o cornisa de muntanyes relativament enlairada que actua com a divisòria d’ aigües entre les comarques del Maresme i del Vallès. [1] El mot “Far” podria significar “senyal” [+] | |
| 1401 | 01400 | FANY, LLIBRERIA | Es localitzaria, a la segona meitat del segle XX, a l’ Avinguda Puig i Cadafalch núm. 9, de Mataró. Botiga de material escolar i oficina, així com d’ objectes de regal, en general. També són conegudes a Mataró llibreries com Dòria (Pujol, 9 i després carrer d’ [+] | |
| 1400 | 01399 | FANALET, EL | Pizzeria, braseria, prou coneguda, que es troba al carrer de Sant Cristòfor 15, de Mataró. Altres establiments de la ciutat i de similars característiques en aquests mateixos anys i més o menys a la mateixa zona serien El Barralet (Dom Magí 5), Les Mil i Una Nits [+] | |
| 1399 | 01398 | FAMÍLIA, PARRÒQUIA DE LA SAGRADA | Amb aquesta advocació es coneix la demarcació religiosa que coincideix, a grans trets, amb el barri de Cirera. Originàriament, un pavelló provisional situat on ara hi ha l’ Avinguda del Corregiment, servia de centre de culte i d’ espai social. La seu de la parròquia [+] | |
| 1398 | 01397 | FAMADA, SURERA DE CAN | Així es denomina el bosc d’ alzines sureres que queda situat al terme d’ Argentona, concretament al Veïnat de la Pujada, entre la Plana d’ en Martí i el Turó d’ en Cabanyes. La surera de Can Famada és travessada pel Xaragall del Canyar d’ en Cases i allà mateix [+] | |
| 1397 | 01396 | FALGUERES, MAS | El Mas Falgueras –com el Mas Rosell- és esmentat en els “Censos d’ ordi per llòçol” de la vila de Mataró, tot i que no figura en El “Capbreu del Castell de Mataró”. Cosa similar succeeix amb els masos Lentisclà, Bartra i Saguera, que són citats com a pertanyents [+] | |
| 1396 | 01395 | FALGUERA, CASAL DELS | Correspondria a l’ edifici que fa avui cantonada entre el carrer de Sant Francesc d’ Assís i el carrer de la Coma. Amb el matrimoni de principis segle XVIII entre Josep Falguera i Vern i Margarida Reniu i Padró i Mallol, veiem inaugurada la dinastia que habitava [+] | |
| 1395 | 01394 | FAIXES, LES | També coneguda com fàbrica d’ Antoni Escubós, elaborava –tal com diu el seu nom- faixes “per a homes, catalans i andalusos, vascos i gallegos i fins i tot pels gauxos de les Pampas”, en expressió de Luciano García del Real[1]. També elaborava però articles de senyora, [+] | |
| 1394 | 01393 | FACIL MOBEL | Es trobaria al Camí de la Geganta, 85, de Mataró.[1] Altres botigues de mobles de Mataró són o han estat [2] en aquestes darreres dècades, Mateu Ros (Barcelona 36), Mobles Cañellas (Sant Josep 8-10), Mercat del Moble (als carrers Pablo Iglesias, Sant Benet i Ronda [+] | |
| 1393 | 01392 | FABRIL MATARONENSE, LA | Fàbrica de mosaics hidràulics, marca Gouet, que hi havia al carrer de Sant Isidor núm. 10, de Mataró. Aquesta empresa participà en l’ Exposició d’ Indústries Locals, organitzada per l’ Associació Professional de Dependents del Comerç i de la Indústria, el mes de [+] | |
| 1392 | 01391 | FÀBRICA, LA | Cultures en dansa. Balls de saló, Salsa, Cross Training, Capoeira, Ioga, Streetdance, Acrobàcia, Nensfit... Aquest darrer està pensat per als petits i es fa en anglès com una manera de desenvolupar el llenguatge per a nens d’entre 5 i 10 anys. El centre es troba [+] | |
| 1391 | 01390 | FABRÉS S.A. | Empresa mataronina del tèxtil, concretament del Gènere de Punt, creada l’ any 1952 per Josep Fabrés i Palomer. Al 1976 es convertiria en una societat anònima. A principis de l’ actual segle tenia una vintena de treballadors.[1] Es troba a la carretera de Mata 95. Altres [+] | |
| 1390 | 01389 | FABRÉS, PINTOR | Pere Fabrés i Parxachs, pintor i decorador, tenia el seu taller i residència al carrer d'Argentona. La casa va ser fundada el 1920. [1] Ell va morir el 1968. Es va casar en primeres núpcies amb Montserrat Serra i Graupera i després amb Maria Serra i Graupera. Filles [+] | |
| 1389 | 01388 | FABRER, MAS | Es troba documentat a Valleix o Valldeix, al segle XIV.[1] Documentats també en aquesta mateixa època i a Valldeix, són també els masos Morot, Horta, Costa, Vilaseca, Tria, Andreu, Feu, Mari, Janer, Ametller, Portell, Català, Fabrer, Bn. Ponç, Lledó, Soler B., [+] | |
| 1388 | 01387 | FÀBREGAS, IMPREMTA | Taller d’ Arts Gràfiques, litografia, “offset”, publicitat, etiquetes… que era propietat, a la segona meitat del segle XX, de Josep Mª Fàbregas i Miralpeix i que estava situat al carrer d’ en Palau 14-16, a poca distància de l’ Ajuntament. Altres impremtes conegudes [+] | |
| 1387 | 01386 | FÀBREGAS I DE CARALT, CAN | Amb aquest nom es coneixia la fàbrica de paper que quedava situada al carrer de Biada núm. 15, entre la Ronda Alfons XII [1] i pràcticament el carrer d’ Iluro. L’ any 1883, Ignasi Caballol, mestre d’ obres projectà la fàbrica i la xemeneia de la Farinera Mataronesa [+] |