Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró
Noms de Llocs © 2020 Ramon Salicrú i Puig
Podeu accedir a la versió anterior (obsoleta)
Cerca tots els valors entrats separats per espais
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 229 | 00228 | ATLANTIS, HOTEL | Estava situat al Camí Ral 246-252, on actualment hi ha un supermercat. N’ era propietària la família Vergés, provinent d’ Arbúcies. Salvador Vergés i Castany era fuster tornejador i en casar-se amb Coloma Casadessús vingueren a Mataró. Justament en l’ origen de [+] | |
| 3861 | 03860 | MANDUCA, BAR | Estava situat a l’ Avinguda del Maresme núm. 271. N’ era propietari Josep Arqué i quedava a prop de l’ Hostal del Mar. Era un bar on es servien entrepans i menjars casolans, on sovint el peix n’ era el principal ingredient. A més, cal tenir present que en aquella [+] | |
| 873 | 00872 | CENTRE DE CÀLCUL DEL MARESME S.A. | Estava situat a l’ Avinguda del Maresme 497-505. Va ser un centre pioner en la seva tasca, centrada en els serveis de centre de càlcul, selecció de personal i venda d’ ordinadors. Moltes empreses, entitats o institucions de la ciutat o de la comarca, gaudiren del [+] | |
| 17 | 00016 | ABRIL, CAMP DE FUTBOL | Estava situat a la part nord de Cirera, a la banda est de la Plaça de França i a sobre de l’ edifici del Tanatori. Durant uns anys va ser conegut també com el Camp de Futbol del Club Esportiu Ronda.[1] Avui ha desaparegut, una vegada fetes les obres de remodelació [+] | |
| 2280 | 02279 | MENCIÓ, CAFÈ DE CAN | Estava situat a la cantonada de la baixada Massot i el Rierot, amb accés des dels dos carrers, i el seu propietari era Melcior Valdé. D’ aquí el nom –mal pronunciat- del popular cafè. Ramon Salas i Oliveras explica que un seu dependent o mosso es deia Masmiquel [+] | |
| 3858 | 03857 | MIR, FONDA | Estava situada, des del 1935, al Carreró núm. 5, al costat de l’ Ajuntament. Va ser regentada per Pere Mir i Puigdemont i per Eulàlia Homs i Manent. Abans havien obert l ‘ Hotel Ideal, al Camí ral, en el tram conegut com Tras Santa Anna núm. 11. Tancà les seves [+] | |
| 3803 | 03802 | VIVES I LLORENS, IMPREMTA DE PERE | Estava situada, des del 1873, al Carreró núm 17, on ara hi ha les dependències del Museu. Pere Vives (mataroní, 1811- 1879), havia viscut molt de temps a Barcelona, on va aprendre l’ ofici d’ enquadernador i d’ impressor. Més tard viuria a Sabadell. Molt afeccionat [+] | |
| 1505 | 01504 | FORNAGUERA, BARBERIA ANTONI | Estava situada, als anys trenta del segle XX, a la Plaça de Pi i Margall (ara Plaça de Cuba) núm. 3. Antoni es va casar amb Concepció Compte i Llistosella. Antoni Fornaguera i Armadà va morir el 1954, als 69 anys. Altres barberies del sector en aquella època van [+] | |
| 201 | 00200 | AROMÍ, LLETERIA | Estava situada, als anys trenta del passat segle XX, al Camí de la Geganta. Sovint, en aquella època, les lleteries anaven acompanyades de les vaqueries pròpies. Altres lleteries o vaqueries situades als llavors afores de la ciutat foren les de Josep Cucurell (a [+] | |
| 522 | 00521 | BRUA, SÉNIA D'EN | Estava situada prop de la Riera de Cirera i era el lloc on estava situada la fàbrica d’ indianes i blavets, d’ en Josep Cantallops (1749), associats amb el seu sogre Josep Veríbol. Vint anys després la fàbrica tenia trenta telers i un bon estoc de teles per a estampar. Posteriorment [+] | |
| 2611 | 02610 | PALAU, HORTA D’ EN | Estava situada entre el Forn del Vidre i la Morberia. Al 1890 era propietat de Joaquim de Palau i Castellar.[1] Correspondria a la zona que ocupen avui els carrers Moreto, Fortuny, Alarcón, Creus, Madoz…del nomenclàtor mataroní i que quedava ja travessada llavors [+] | |
| 749 | 00748 | CASA DE LA POR, LA | Estava situada aproximadament on avui hi ha el carrer Josep Mora i Fontanills, a Peramàs. En realitat era la casa pairal dels Peramàs, família mataronina des del segle XVI, dedicada al comerç i a la navegació, d’ on sorgí el jesuïta Josep Manuel Peramàs (1732-1793), [+] | |
| 1922 | 01921 | LLADRES, FONT DELS | Estava situada al Veïnat de Valldeix, a prop del paratge del Cul del Món i a prop de Can Gener. També dita Font dels Pins Melis. La denominació “dels Lladres”, s’explica perquè segons la tradició s’hi havia repartit el robatori del que en quedava constància en [+] | |
| 1715 | 01714 | HORTA, IMPREMTA | Estava situada al semi-soterrani de la casa núm. 31 del carrer d’ Argentona. Molt popular a Mataró,[1] va editar (1887), entre altres obres, “Estudios Histórico Arqueológicos sobre Iluro” de Josep Mª Pellicer i Pagès. Segons relata Luciano García del Real en un [+] | |
| 3504 | 03503 | TERRADES, CAN | Estava situada al Rengle i Josep Majó i Nonell n’era el propietari. En el món de la pagesia se’l coneixia també com en Pepet Terrades. Es tracta d’ un dels impulsors de les importacions de les llavors de patates conegudes com de la “Royal Kidney”, que es féu seguidament [+] | |
| 3755 | 03754 | VILA, CARNISSERIA | Estava situada al número 8 del carrer de Barcelona i tenia el seu origen en la persona de Josep Vila i Güell, originari de Montagut. Amb els anys prengué la responsabilitat de la botiga el seu fill Josep Vila i Ribas, marit de Rosa Mª Carrau. La botiga va estar [+] | |
| 1727 | 01726 | HUGAS, FORNERIA | Estava situada al núm. 5 del carrer de Barcelona, a pocs metres de la Riera. El seu origen es remunta d’ alguna manera a les darreries del segle XIX. Al 1932, Lluís Hugas i Nogué estava al capdavant del negoci i, cap al 1950, en Vicenç Hugas i Torrent. Cap al 1970 [+] | |
| 2755 | 02754 | PI, LLIBRERIA | Estava situada al núm. 47 de la Riera, al costat de la Joieria Esteve. S’ hi podien comprar caramels, cromos, revistes, etc… L’ havia regentat –des dels anys vint del passat segle- Juli Pi i Arnó, que era de Badalona, conjuntament amb els seus fills Màrius i Marcel. [+] | |
| 393 | 00392 | BERNA, BOMBONERIA | Estava situada al núm. 33 del carrer de Barcelona, a Can Guanyabens. Fou inaugurada el 1971, si bé llavors rebia el nom de Brendli, nom d’ una franquícia d’ aquesta marca. A Can Berna s’ hi venien bombons, caramels, gelats (provinents directament de Menorca), torrons, [+] | |
| 1185 | 01184 | DIAMANT, CAN | Estava situada al davant mateix de l’ Ajuntament. En un principi hi havia una barberia, amb una coneguda especialitat: la de confeccionar perruques que es destinaven a diferents teatres de Barcelona, com el mateix Liceu. Josep Mª Diamant -home molt actiu a la ciutat, [+] |
© 2006
Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró •
Fet amb Xhtml i Css
•
Polítiques de privacitat i cookies