Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 2725 | 02724 | PERAMÀS I RAMIS, CASAL DE FRANCESC | Francesc Peramàs i Ramis es casà en primeres núpcies amb Maria Mascaró (de Vallgorguina) i, en segones, amb Teresa Vilapura, amb qui tindria tres fills: Maria Teresa, que es casaria amb Salvador Matas; Francesc, que ho faria amb Maria Nadal i Clavell; i Rafael, [+] | |
| 2301 | 02300 | MESTRES, PELLETERIA | Francesc Mestres i Armora, casat amb Anita Aubà i Pons, vivien a Barcelona i es dedicaven al negoci de la pell. Vingueren a Mataró instal.lant una botiga al carrer de Barcelona i després a la Riera núm. 21, al costat de la Impremta Vilà. Germana d’ Anita va ser [+] | |
| 1641 | 01640 | GRAS I TRIAS, FÀBRICA | Francesc Gras era un fabricant de filats des de l’ any 1829, al carrer de l’Hospital. I Francesc Trias i Llavi es va establir com a filador en una casa de la plaça del Beat Salvador. Treballaren de forma conjunta l’ any 1850 i tenia 720 fusos i 22 operaris. De [+] | |
| 348 | 00347 | BARRERA, LLEIXIUS | Francesc de P. Barrera i Simon i Àngela Rogés i Pla (morta el 1935, als 63 anys) serien els iniciadors de l’ empresa, situada al carrer de Sant Pere més alt. Francesc Barrera i Rogés va ser el marit de Dolors Thomàs i Genisans, que moriria el 1975, als 63 anys. [+] | |
| 2641 | 02640 | PARC, EL | Fou originàriament un parc d’ esbarjo de caràcter privat, tot i que formava part d’ un projecte de gran parc públic, previst al Pla de l’ Eixample. Tenia com a centre un velòdrom –senzilla pista de terra- rodejat de jardins amb arbrat, un petit estany, una pista [+] | |
| 3463 | 03462 | TANATORI DE MATARÓ | Fou inaugurat l’ any 2002, en complir-se el centenari de l’ empresa que el gestiona, inicialment coneguda per funerària “La Sepulcral” (1902) establerta al carrer de Sant Benet on el Sr. Miquel Junqueras i Font, el primer propietari, vivia i treballava de fuster. Més [+] | |
| 2896 | 02895 | PRESÓ, LA | Fou construïda l’ any 1863 i és obra d’ Elies Rogent (1821-1897) [1], autor de l’ edifici de la Universitat de Barcelona i director de les obres de restauració del monestir de Ripoll. De la presó de Mataró cal destacar la seva planta, tipus i façana d’ obra vista.[2] L’ [+] | |
| 2456 | 02455 | MURALLA, LA | Fortificació del segle XVI que rodeja pràcticament tota la denominada ciutat vella mataronina i que fou planificada l’ any 1540, en temps de l'emperador Carles, sota la direcció de Jordi de Setara. Tenia com a finalitat evitar el contagi de les pestes i les ràtzies [+] | |
| 2286 | 02285 | MENYO, CAL | Forn de pa que quedava al començament del Portal de Valldeix, a la vorera esquerra, pujant aquest carrer. No pas lluny, a l’ altra banda del carrer de la Coma-Muralla dels Genovesos hi havia també la forneria de Can Sala. Era propietat del forner Josep Jordà i [+] | |
| 1437 | 01436 | FET A MÀ | Forn de pa i degustació que es situa a la Ronda Frederic Mistral 10-12, de Mataró. Es tracta d’ una pastisseria prou coneguda que també té seu als carrers Nou núm. 4 –Can Bastons, abans- i de Sant Pol núm. 5. Altres pastisseries de relativa nova creació i instal.lades [+] | |
| 1251 | 01250 | ECHEVARNE, LABORATORIS | Formant part d’ una xarxa amb seu a Barcelona, aquests laboratoris obriren la seva delegació a Mataró, l’ any 1981. Es dedica a l’ extracció de sang, aplicant-la a diferents branques de la Medicina, com l’ hematologia, la bioquímica, la immunologia, la genètica, [+] | |
| 553 | 00552 | BUROTS, ELS | Forma popular per a denominar el lloc concret on comença l’avinguda Josep Puig i Cadafalch i que coincidiria a grans trets amb la zona de la Plaça de Granollers [1]. Els burots eren uns funcionaris municipals que s’encarregaven de cobrar els impostos o arbitris [+] | |
| 876 | 00875 | CENTRE, EL | Forma de designar, des d’ un punt de vista urbanístic, el nucli antic històric i els seus entorns, també conegut com Ciutat Vella. Sense precisar-ne exactament els límits es podria dir que correspon a un espai que combina edificis emblemàtics, vies principals, [+] | |
| 3391 | 03390 | SOLIVA, FONT DE CAN | Font localitzada al terme de Dosrius i situada prop de Can Soliva, avui desapareguda, que s’ hi accedia per un trencall de la carretera B-510, que va de Dosrius a Llinars del Vallès, a relativa poca distància del nucli urbà de Dosrius. La font, com tot el paratge, [+] | |
| 3335 | 03334 | SIGLO, EL | Fonda popular que estava situada al carrer Fermí Galán (ara Camí Ral) núm. 261. Oferia menjars i allotjament complerts. Cal recordar que l’ actual Camí Ral era la carretera N-II que, passant per Mataró, anava de Madrid a França per la Jonquera i que era lògic que [+] | |
| 3553 | 03552 | TORRE GRAN | Fins fa un temps, era també denominat Hotel del Parc, a Sant Andreu de Llavaneres. És un gran casal d'estiueig fet edificar per l'empresari tèxtil Antoni Serra Feliu, l'any 1909. El 1956 va ser adquirida per Lluís Valls i Taberner que la va transformar en un hotel [+] | |
| 2095 | 02094 | MARGARIDA, ERMITA DE SANTA | Fins a mitjans segle XX existia aquesta ermita a l’ anomenat Pla de Santa Maria, entre la Riera de Cabrera, l’ autopista A-19 i la carretera N-II, una zona llavors eminentment agrícola i ocupada ara bàsicament per instal.lacions industrials.[1] L’ ermita era una [+] | |
| 3267 | 03266 | SEGUÍ CAPELLA, MANSO | Finca –propietat de Jaume Mateu i Seguí- on, al segle XVI, s’obrí l’actual Muralla dels Genovesos, a la part alta del carrer de Bonaire. Com és sabut, les muralles de Mataró –relativament imaginables avui, per forma i recorregut- van ser construïdes al segle XVI [+] | |
| 856 | 00855 | CEDROS, LOS | Finca [1] situada al terme municipal de Mataró però a poca distància d’ on comença el de Sant Andreu de Llavaneres. Compta amb un ampli jardí, amb piscina i espais a l’ aire lliure i equipaments habituals (menjador, cuina, biblioteca, sala d’ estar, dormitoris…) [+] | |
| 3862 | 03861 | PROGRESO, EL | Finca situada –anys cinquanta del passat segle XX- al peu de la N-II, a la banda de mar, entre Ca la Simona i la Riera d’ Argentona, exactament on es troba avui l’ Avinguda de Cabrera. És una de tantes propietats que varen desaparèixer en urbanitzar-se la zona [+] |