Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 2468 | 02467 | NADAL, CAN | Masia del terme de Sant Andreu de Llavaneres que queda al sud de la urbanització La Cornisa, a la baixada del Mirador i al Veïnat Avall núm. 31. Ha donat nom a la urbanització del sector.[1] Construïda l'any 1664, fou reconstruïda el 1716, després d'haver quedat [+] | |
| 1956 | 01955 | LLIBRE DE PAGÈS, CAN | Masia del terme de Dosrius [1], que queda al peu del camí que mena a Rupit i de la Riera de Can Llibre.[2] És del segle XVII [3] i queda al sud de la Plana de les Mametes. A les seves rodalies, hi ha la Quintana de Can Llibre i la Solella de Can Llibre. Més al [+] | |
| 93 | 00092 | ALSINA, CA L’ | Masia del terme de Cabrera de Mar, a la part esquerra de la carretera que va de Vilassar de Mar a Argentona, poc abans d’ arribar a l’ encreuament del camí de Santa Elena d’ Agell. Es tracta d’ un edifici gòtic tardà, del segle XVI, d’ estructura basilical, amb [+] | |
| 807 | 00806 | CASTELL, MAS DEL | Masia del segles XVI i XVII, de tres crugies en planta baixa i pis, sense golfes, amb teulada que té el carener paral.lel a la façana. Portal adovellat de punt rodó a un extrem de la façana. A la clau s'hi pot llegir “IOA PAV RAMO (Joan Pau Ramon) 1708”. A l'interior [+] | |
| 1531 | 01530 | FRARES, CALS | Masia del segles XVI i XVII, a tocar de l’ ermita de Santa Elena d’ Agell, al terme de Cabrera de Mar.[1] És documentada l’ any 1235, quan era propietat de la família Arnó i per això se la coneix també com Ca l’ Arnó.[2] Posteriorment va ser ocupada per monjos [+] | |
| 3443 | 03442 | SUST, CAN | Masia del segle XVIII. Està construïda, en bona part, en una zona de pedres granítiques de grans dimensions. Té base rectangular, planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab, a dues vessants. La família Viladerrans en va ser propietària, al segle XIX. Aquesta [+] | |
| 3239 | 03238 | SANT PARE, CAN | Masia del segle XVIII, amb modificacions del XIX, que es localitza a poca distància de Dosrius. És de base rectangular, amb diferents cossos adossats. El principal, de planta baixa i pis, està cobert amb teula àrab, a dues vessants. De fet, Can Sant Pare és un [+] | |
| 295 | 00294 | BALLESCÀ, CAN | Masia del segle XVIII –n’ era propietària llavors Agnès Dalmau- restaurada que es troba a Cabrera de Mar, a prop de l'autopista.[1] La masia és ja documentada al segle XVI i estava orientada cap a l’ est. Se la coneix també com la masia de les Ribes. La seva façana, [+] | |
| 3087 | 03086 | ROCA, MAS | Masia del segle XVII, de Cirera, es coneixeria també després com Can Dori i Ca l’ Oliva. Inclosa en el Pla Especial del Catàleg històric-arquitectònic, avui és convertida en un conegut restaurant dels alentorns de la ciutat. [1] Una altra masia relativament propera, [+] | |
| 3381 | 03380 | SOLER, CAN | Masia del segle XVII que es va ubicar al Veïnat de Valldeix num. 6, entre la Riera de Can Soler –que neix de la unió del Torrent del Pixador dels Ases i la Riera de Can Cabot de la Brolla- i la Riera de Masriera.[1] És propera a la Urbanització Can Marquès. [2] // [+] | |
| 2559 | 02558 | OLIVA, CA L’ | Masia del segle XVI refeta al XVII i XVIII, situada a Cirera, al nord de l’ actual Estadi Municipal d’ Atletisme. S’ hi accedeix per la carretera de Cirera i abans era coneguda pel Mas Roca i també per Can Dori. Avui s’ha convertit en un restaurant. [1] La seva [+] | |
| 1668 | 01667 | GÜELL, CAN | Masia del segle XIX, que es troba al passeig de les Monges, de Sant Andreu de Llavaneres. Està formada per un gran cos rectangular i un altre de transversal, amb un porxo que fa de terrassa del pis principal. A la façana que dóna a aquest cos lateral hi ha una [+] | |
| 1228 | 01227 | DORI, CAN | Masia del sector de Cirera, situada a poca distància de la Riera de Cirera i al peu de l’ara denominada Urbanització les Sureres. Era també coneguda com el Mas Roca i posteriorment com Ca l’ Oliva. Avui és convertida en un restaurant. De la família Oliva va ser [+] | |
| 492 | 00491 | BOSC DEL FAR, CAN | Masia del municipi de Dosrius, situada a 460 metres sobre el nivell del mar i al peu del camí que va de Can Bordoi al Corredor, entre l'ermita del Far i el Forn del Vidre.[1] La seva edificació es remunta al 1562. Des de llavors i fins a la donació a la Diputació [+] | |
| 1647 | 01646 | GRAUPERÓ VELL, CAN | Masia de Sant Andreu de Llavaneres, que queda a la part nord de la població i que ha donat nom a la urbanització del sector. És del segle XVII i es troba al paratge de la Roca de la Nau, a l’ est de Can Berenguer. Altres urbanitzacions de la localitat són Can Catà, [+] | |
| 764 | 00763 | CASALS DEL TORRENT, CAN | Masia de Sant Andreu de Llavaneres, originària del segle XIV, que es troba en el camí de Can Cabot d’ Amunt 31, a la part nord de la població. Ha donat nom a la urbanització del seu entorn.[1] Can Catà, Onze Pins, Pla d’ en Marc, El Puntó, El Molí, el Balís, l’ [+] | |
| 3526 | 03525 | TINTORER, CAL | Masia de Sant Andreu de Llavaneres que queda al sud de les precisament denominades Plana i Muntanya del Tintorer, a la zona de Can Cabot d’ Amunt. A les seves rodalies hi ha Can Sala, Santa Mònica, i Can Bosc. [1] [1] http://www.icc.cat/vissir3/. Cal cercar el [+] | |
| 3109 | 03108 | ROIG, CAN | Masia de Dosrius, situada a l’ oest de Can Masuet, molt a prop de la Riera del Far, en una zona de pendent prou pronunciat i a quatre passes de la línia divisòria que separa els termes municipals de Dosrius i de Llinars del Vallès.. Cases de pagès properes són [+] | |
| 2360 | 02359 | MODOLELL, CAN | Masia de Cabrera de Mar, situada al Camí de Can Segarra, al nord de la població. L'origen d'aquest mas és molt antic. Sembla que havia estat una vil.la imperial romana on s'hi hostatjaven els cònsols i emperadors romans (s’ hi han trobat unes plaques de dos esclaus [+] | |
| 582 | 00581 | CÀBILA, LA | Masia de Cabrera de Mar situada entre la Riera d’ Agell i el Torrent de Can Bartrina, entre Can Palau i Cal Valencià, al sector denominat de les Sènies. Tampoc queden lluny Can Felions, Can Roqueta, Can Cot i l’ Horta del Pi. Ni Can Xacó ni Can Mora. [1] Hi ha [+] |