Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 860 | 00859 | CENTRAL NACIONAL SINDICALISTA | Més coneguda per les sigles C.N.S. era l’ organisme que integrava treballadors i empresaris industrials, sindicats agrícoles i organitzacions de propietaris, a l’ etapa franquista. També era extraoficialment com el “sindicat vertical” i tenia com a objectiu reunir [+] | |
| 3364 | 03363 | SOCIETAT ARTÍSTICA LITERÀRIA | Més coneguda per la S.A.L., havia estat creada per Antoni Marfà i Serra (Mataró, 1891-1978), el propietari de la Impremta Minerva, del Diari de Mataró i membre d’ Acció Catalana. Tenia el seu local al carrer Nou, on també hi hagué, fins fa uns anys, la Llibreria [+] | |
| 2221 | 02220 | MATARÓ, TELEVISIÓ DE | Més coneguda oficialment com M1tv i encara com M1, o també M1 Maresme, és la televisió pública del Maresme. Es tracta d'un mitjà de comunicació de titularitat del Consorci Digital Mataró-Maresme i forma part de l'empresa Mataró Maresme Digital SLU amb seu a Mataró, [+] | |
| 2053 | 02052 | MAR DE BO, LA | Menjar cuinat i per emportar. La botiga es troba al carrer de Sant Pelegrí 37, de Mataró. [1] Altres establiments de caràcter similar espargits per la ciutat, podrien ser, entre molts altres, La Bona Cuina (al carrer de Sant Joaquim 59 i al Torrent d’ en Pregària [+] | |
| 1864 | 01863 | JUNOLLÀ I BARBA, JOSEP IGNASI | Membre destacat d'una família dedicada a la indústria de la seda, Josep Ignasi (1760-1831) va ser membre -conjuntament amb Salvador Isart, Pere Pau Camín, Jaume Ferrer, Joan B. Coll i Josep Casamitjana- del primer Ajuntament constitucional sorgit el 1813 i presidit [+] | |
| 2612 | 02611 | PALAU I SOLER, CASAL | Melcior de Palau i Soler era el propietari de les cases que serviren per a instal.lar-hi la fleca municipal de pa, l'any 1696. Un fill seu, del mateix nom i cognoms, Melcior de Palau i Soler, Donzell, Regidor Degà (entre 1733 i 1736) va ser una persona controvertida, [+] | |
| 409 | 00408 | BIBLIOTECA DE MATARÓ, LA | Mataró no va disposar d’ una biblioteca pública fins l’ any 1871 i encara amb unes condicions de funcionament molt precàries. La biblioteca de l’ Ateneo Mataronés es convertí en biblioteca pública nocturna i, desapareguda l’ entitat, es decidí reobrir-la als locals [+] | |
| 3048 | 03047 | RIERA, CAN PEP | Masia-habitatge de relativa recent construcció (data del 1999), que té una superfície de 400 metres quadrats i, com adreça, Veïnat de Mata núm. 96. A la finca -propietat del que fou conegut capdavanter de la Unió de Pagesos, Pep Riera i Porta- s’ hi accedeix pel [+] | |
| 1018 | 01017 | CONDE, CAN | Masia, del carrer de Mn. Jacint Verdaguer núm 16, a Cabrera de Mar, documentada des de 1231 tot i que el seu origen és anterior, quan era coneguda com la Casa de Cabrera i hi residia Guadall de Sant Vicenç (1924), un dels fundadors de la nissaga. Ha estat coneguda [+] | |
| 2485 | 02484 | NEGRE, CAN | Masia –també Horta Negre-Terrades o Can Boix- que es troba al Pla del Castell, arran mateix de l’antic Camí de Mataró a Llavaneres, al sud del Turó d’ Onofre Arnau. Les cases de pagès més properes són Can Serra i Can Macià (Can Pitongo), ja relativament properes [+] | |
| 297 | 00296 | BALLOT, CAN | Masia –la casa pairal més gran de la vila- queda al final del passeig del Baró de Viver, a l’ oest de la població, concretament al passatge Gallifa-Ballot, núm. 2. [1] Havia tingut capella a la seva banda dreta. Des del segle XIII al XVII, els seus propietaris [+] | |
| 2863 | 02862 | PORTELL, MAS | Masia –ja desapareguda- situada entre el Veïnat de Madà i la Riera d'Argentona, al Cros, al terme municipal d'aquesta darrera localitat.[1] A l’ altra banda de la riera, ja en terme de Mataró, hi ha les instal.lacions esportives del Sorrall. També era coneguda [+] | |
| 2771 | 02770 | PINEDA, CAN | Masia –del segle XIX- que es troba gairebé al peu del Camí de Sant Martí, a sobre mateix de la carretera de Mata, i un xic abans d’arribar a la coneguda Can Tria, venint de Mataró. Al mateix indret s’ hi troba edificada la denominada Casa Blanca. Molt remarcables [+] | |
| 3044 | 03043 | RIBOSA, CAN | Masia –convertida en restaurant- que es localitza a la banda esquerra de la Riera de Clarà, al costat mateix de Can Raimir [1]. Les dues masies han donat nom a una àmplia zona urbanitzada, amb habitatges de primera i segona residència, que queden situats a una [+] | |
| 829 | 00828 | CATALÀ, CAN | Masia –amb adreça oficial Veïnat de Valldeix 10- prou coneguda que es troba a les immediacions de la Font del Pericó i que pertany a la família Boter de Palau des del segle XIV. Per això també es coneix com Can Boter de Palau.[1] La construcció actual de la casa [+] | |
| 3798 | 03797 | VIVÉ, CAN | Masia [1] que es troba al Camí de Santa Elena d’ Agell, de Cabrera de Mar, a poca distància de la carretera que va de Vilassar de Mar i Argentona. És del segle XVII i té planta basilical, amb arcs i parets de pedra i terra de tova catalana. A la seva façana principal [+] | |
| 3257 | 03256 | SASTRE, CAL | Masia ubicada on hi ha ara la Via Sèrgia, núm. 20 de les Hortes del Camí Ral. Forma part del patrimoni municipal i està qualificada com a bé per a ús públic. És una antiga edificació, d’ uns 350 metres quadrat en la seva planta baixa, amb cossos afegits i amb biguetes [+] | |
| 350 | 00349 | BARTOMEU, CAN | Masia típica situada al terme municipal de Cabrera de Mar, al camí de Can Segarra. [1] Els Bartomeu constitueixen una nissaga amb documentació ja del segle XII. [2] De fet se’ n tenen moltes referències posteriors, com un benefici presentat per Josep Bartomeu l’ [+] | |
| 1805 | 01804 | ISARD, CA L’ | Masia situada prop de Can Riera, a poca distància de la línia divisòria dels termes municipals de Mataró i de Llavaneres, a Mata. S’ hi accedeix pel camí de Sant Miquel. Se la coneix amb el nom de Can Muñoz. O també com Los Cedros. La masia, neoclàssica -que és [+] | |
| 1618 | 01617 | GOL, CAN | Masia situada al Veïnat de Mata (núm. 23), més avall de l’ermita de Sant Miquel, justament al nord-oest de Can Tria.[1] En realitat hauria de denominar-se Can Gual, tot i que els manuals de baptismes del segle XVI ja parlen de Can Gol de Mata. La data més antiga [+] |