Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 2308 | 02307 | MIG, CAMÍ DEL | Nom que designa la via de comunicació que podria coincidir amb el que fou la Via Augusta romana, o almenys amb una important variant de la mateixa. L’expressió “del mig” indica clarament que es localitza entre el camí d’entrada a Mataró per la part “baixa” de la [+] | |
| 2754 | 02753 | PI I RUBIOL, MAS | Nom que agafa, als segles XVI i XVII, el Mas Pi, del Veïnat de Mata. Rubiol era el nom d’una borda que posteriorment s’hi reincorporà. Altres masos de la zona en el mateix temps foren els Berenguer, Carbó o Miquel, Ferragut, Gener, Gual, Mata, Mates de Dalt o d’ [+] | |
| 3490 | 03489 | TELER, EL | Nom que adoptaria el Casal Popular Independentista, impulsat pel grup Arran, per a desenvolupar activitats, tallers i xerrades… situat al Camí Ral 460, en el tram conegut com carrer de la Mercè. Va ser ocupat per un grup de persones l’ any 2013 i un any més tard, [+] | |
| 3832 | 03831 | XIMAC, CAN | Nom que adopta una casa de la Junta d’ Obra de Santa Maria, al Fossar Gran, ja ben entrat el segle XIX. La casa servia també com a magatzem i era on habitava l’ enterramorts Ximac i la seva família. De fet però, des de principis del segle XIX (1810), es deixa d’ [+] | |
| 3285 | 03284 | SÈNIES, LES CINC | Nom prou conegut que adopta l’ espai eminentment agrícola [1] situat a l’ est dels casc urbà mataroní i que deu el seu nom originàriament a les cinc cases de pagès situades al peu del camí que serveix per a accedir a l’ indret i que també es coneix amb el nom de [+] | |
| 2253 | 02252 | MATXO, EL | Nom popular que rebé la fortificació que els francesos construïren al Convent dels Caputxins, per ordres del general Lamarque, a Mataró. Segons els comptes de la Junta Benèfica el cost de les obres fou de més de vint-i-tres mil lliures. Com és sabut, l’ ex-convent [+] | |
| 2439 | 02438 | MORROS, CAN | Nom popular que designava la finca on ara s’ubica el Centre Cívic de Cerdanyola, a la part baixa del Passeig Ramon Berenguer III, de Mataró. Deu el seu nom a l’antic propietari de la finca, el badaloní Joaquim Morros, que l’adquirí al 1942.[1] Abans de 1942 era [+] | |
| 1630 | 01629 | GORDILS, CAN | Nom popular i reduït de l’ empresa Goldils i Dalmau, a la part baixa del carrer de Sant Agustí 62, a l’ antiga Horta les Ylles, fent cantonada ara amb la carretera N-II. Avui enderrocada, va ser la fàbrica que instal.là per primera vegada el vapor aplicat a la [+] | |
| 7 | 00006 | ABADAL, CA L’ | Nom popular d’una de les impremtes més conegudes de Mataró que es fundà l’ any 1740, d’on sorgiren les principals publicacions i impresos locals (oficials, religiosos i civils) del segle XIX.[1] El manresà Joan Abadal fundà la impremta l’ any 1735 i va ser continuada [+] | |
| 165 | 00164 | ARAGONÉS, CA L’ | Nom popular d’un cafè bar que quedava situat a l’antic Casal dels Baró, a la Riera núm. 71 (abans 32), conegut inicialment per “Torino”, després per Ca l’ Aragonès i encara més tard per Cafè-Bar Suizo i també, als anys trenta, per Bar España. Tot plegat, justament [+] | |
| 2358 | 02357 | MODERNA FRATERNITAT, LA | Nom popular d’ una entitat històrica cultural i recreativa mataronina, que tenia una sala d’ esbarjo o cafè, i que és avui seu municipal de diferents serveis relacionats amb les branques de Sanitat, Consum i més recentment Atenció al Ciutadà. Es localitza a la [+] | |
| 1962 | 01961 | LLINÀS, TINTS | Nom popular del tint existent entre el que ara són el carrer d’ en Llull i de Tetuan, que correspondria a l’ espai que ara és una plaça. Les oficines estaven al carrer Fray Luís de León 79 Bis. A les darreries dels anys setanta del segle XIX, Llorenç Llinàs i Pi, [+] | |
| 386 | 00385 | BENETES, LES | Nom popular del convent de monges benedictines, que s’instal.laren oficialment a Mataró el 27 d’agost de 1881, i que es dedicaren a l’ensenyament. Provisionalment es van establir al carrer de Sant Josep que havia estat dels germans Marc (fundador de l’orde de les [+] | |
| 1097 | 01096 | CREU DE PEDRA | Nom popular de l’indret que quedaria actualment entre el Torrent de les Piques, el Camí dels Caputxins i la variant de la Nacional II, a la part alta de la relativament nova barriada del Camí de la Serra. També eren conegudes les denominades vinyes de la Creu de [+] | |
| 3271 | 03270 | SEIXANTA-CINC, CAN | Nom popular de la botiga també coneguda com Magatzems Santa Anna, situada entre la Riera i el carrer de Barcelona, propietat de Jaume Rodon i Nogueras. Era una merceria. Jaume, que va morir el 1987, als 63 anys, s’ havia casat amb Joaquima Morera i Fané (morta [+] | |
| 655 | 00654 | CAMPINS, CAN | Nom popular d'una fàbrica –Jaume Campins i Cia- que va ser la primera fàbrica d’ indianes de Mataró i la segona de Catalunya. Deuria funcionar entre 1746 i 1749. La formaven els socis Jaume Campins, Galceral de Vilallonga, Francesc Feliu de la Penya, Antoni Llauder [+] | |
| 353 | 00352 | BARTRA, CAN | Nom popular amb que es coneix la també denominada Urbanització Sant Salvador, situada al peu de l’Avinguda Josep Puig i Cadafalch, a poca distància de la Plaça de Granollers. Can Bartra n’és en realitat la propietat principal, construcció d’estil modernista que [+] | |
| 692 | 00691 | CAPES, LES | Nom popular amb el que tothom coneixia l’ escola de les Religioses de la Immaculada Concepció que estava localitzada al Torrent, fent cantonada amb el que és ara la plaça de les Tereses [1]. Seria fundada el 1934 i el seu nom ens recorda el peculiar uniforme que [+] | |
| 3561 | 03560 | TORRENT, EL | Nom popular amb el que també es denomina un carrer de la ciutat, que va de la plaça de les Tereses fins al carrer de Sant Isidor. També abans carrer de Sant Rafael, se’l denomina així perquè el seu traçat coincideix pràcticament amb el que era el Torrent d'en Tets [+] | |
| 328 | 00327 | BARCO, EL | Nom popular amb el que es coneixia el forn de pa i més en concret la propietat –també Can Moragas o Villa Moragas (edificada el 1936 i coronada amb la seva característica torre l’ any 1942) a la carretera de Mataró a Granollers C-1415, ara Avinguda Puig i Cadafalch [+] |