Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Primera · Anterior · 160 | 161 | 162 | 163 | 164 | 165 · Següent · Última
Registres 3241–3260 de 3886
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 365 | 00364 | BATLLORI, CAN | Casa de pagès, avui desapareguda, que estava situada a la part alta del Camí de Cabrera (Camí del Mig) i el Torrent de la Gatassa, a la part més occidental del que és ara Cerdanyola. En un plànol del 1940 apareix amb aquest nom, que després, a partir de 1952, com [+] | |
| 539 | 00538 | BRUNET, CAN | Casa de pagès, arquitectura rural residencial, de la zona del Far, al terme municipal de Dosrius. És dels segles XVI i XVII. Les denominades Planes de Can Brunet queden situades entre el que és ara la urbanització Can Massuet (antigament “La Esmeralda) i la Riera [+] | |
| 2890 | 02889 | PRATS, CAN | Casa de pagès, aproximadament de l’ any 1940, que queda situada al paratge de Santa Cecília, a l’ oest de la rotonda distribuïdora dels cotxes de la carretera de Mata, de la Urbanització Can Quirze i de l’ accés a la Ronda de Mataró. Correspondria a la fitxa núm [+] | |
| 2514 | 02513 | NOM, CAN | Casa de pagès, a l’ oest del terme de Dosrius, que es troba al peu del Torrent de Maians, entre els turons de la Gola i el de les Rovires i al davant mateix de la Brolla d’ en Jaumí. A poca distància de la casa i al peu del Turó de la Gola s’ hi localitzaria una [+] | |
| 2922 | 02921 | PUIG, CAN | Casa de pagès –zona d’ hortes- situada al Pla de Sant Simó, a les Cinc Sènies. Queda situada al nord de les instal.lacions del Club de Tennis el Maresme, a menys de dos-cents metres de la N-II i de la via del tren. També, a la seva banda est, es localitza la denominada [+] | |
| 2465 | 02464 | MUSTARÓS, CAN | Casa de pagès –també Mostarós- que queda al Veïnat de Pins, al peu de la muntanyeta del mateix nom, al terme municipal d’ Argentona però ja a prop de la carretera que porta a Dosrius. Cases de pagès properes són Cal Destarrat i Ca la Semproniana, encara al Veïnat [+] | |
| 1642 | 01641 | GRAU, CAN | Casa de pagès –també coneguda com Can Panarra- situada al Camí de les Vinyes d’ en Sumells, a uns dos-cents cinquanta metres de la Riera de Sant Simó i a uns quatre-cents de la carretera N-II i de la via del tren.[1] Oficialment la casa és el núm. 81 del Veïnat [+] | |
| 1080 | 01079 | COT, CAN | Casa de pagès –segle XVI, amb modificacions al XVIII i al XX- del terme de Dosrius, a prop de Canyamars, que queda entre la Serra de Vallalta i la del Corredor, al costat mateix de la Riera de Canyamars.[1] Les cases de pagès veïnes són Ca l’ Estevenet, Can Pau [+] | |
| 2513 | 02512 | NOI COLLUT, CAL | Casa de pagès –és aproximadament de l’ any 1930- situada al Pla del Castell, a les Cinc Sènies, entre el Torrent Forcat i la Riera de Mata. Cases de pagès o masies del seu entorn són Can Mariano, Can Rodon, Can Dordeta, Can Cabot i Can Pitongo. [1] Oficialment [+] | |
| 3328 | 03327 | SEVER, CAN | Casa de pagès –de vegades escrit Can Sabé, al terme oficial de Dosrius- que es troba a poca distància del camí que va de Canyamars a Rupit, una vegada superat el camí que porta a la Font de Pareis. Can Sever tampoc queda lluny de Can Coní [1], en un camí de la [+] | |
| 287 | 00286 | BALANÇÓ, CAN | Casa de pagès –de vegades escrit Balençó- situada al terme municipal d’ Argentona, a uns dos-cents metres de l’ antiga carretera de Mataró a Argentona (C-1415), a la banda del Turó de Cerdanyola. A les seves immediacions s’ hi van trobar mostres d’ un assentament [+] | |
| 176 | 00175 | ARENYS, CA L' | Casa de pagès –de vegades escrit Areny- que queda a poca distància de la carretera que va de Dosrius a Canyamars, no pas lluny de l'ermita de Sant Llop i de Ca l’ Estaper. Es troba, en altres paraules, a pocs metres de la Riera de Can Rimbles i al Veïnat de Can [+] | |
| 3636 | 03635 | TUXANS, CAN | Casa de pagès ubicada justament a la part sud-oest de l’encreuament entre el Camí del Mig i el Torrent de la Gatassa, no pas lluny de Can Campins i de Can Porta. Era la finca agrícola coneguda amb el nom de la Merdera [1], que estava situada a la part baixa del [+] | |
| 2720 | 02719 | PERA, CAN | Casa de pagès situada al Xiprerer, a les Cinc Sènies. Queda a una cinquantena de metres a l’ est del Torrent dels Saumells, entre el Camí de les Cinc Sènies i la Carretera de Mata. Oficialment és el número 57 del Veïnat de Mata. En realitat són dues cases, una [+] | |
| 1734 | 01733 | IBORRA, CA L’ | Casa de pagès situada al Veïnat de Valldeix (número 24), a sobre de Can Gener i al costat de les actuals instal.lacions de la U.R.Laru. També era coneguda com Can Lledó i, a finals del segle XIX, per Ca la Laia. Cap als voltants de 1930, amb estil noucentista, [+] | |
| 2401 | 02400 | MONTASELL, CAN | Casa de pagès situada al Veïnat de Mata, al costat del Camí del Mig en direcció a Sant Andreu de Llavaneres i al llevant de la Riera de Mata, no pas lluny de la Ronda de Mataró, ja a punt d’ arribar a la N-II. Can Montasell és avui en activitat agrícola i la meitat [+] | |
| 1660 | 01659 | GUANYABENS, CAN | Casa de pagès situada al Veïnat de Mata (num. 24), a l’ antic camí de Sant Miquel de Mata. Es tracta d’una masia dels segles XVII, XVIII i XIX, amb afegits neoclàssics, enlairada i amb vistes al mar, amb un pati posterior d’ interès, amb vegetació diversa i amb [+] | |
| 1125 | 01124 | CUC DE BAIX, CAN | Casa de pagès situada al Rengle, tocant a la carretera N-II. Josep Recto i Puig (mort el 1933, als 30 anys) es va casar amb Antònia Fortuny i Lleonart (1905-1985), que era la propietària de la casa. Filles de Josep i d’ Antònia serien Joana i Montserrat. Joana [+] | |
| 1690 | 01689 | HEREU JOAN, CA L’ | Casa de pagès situada al Rengle, al costat de la carretera N-II. En fou propietari Josep Aliberas i Lleonart, que era fill de Josep Aliberas i Montaner (originari de Sils) i d' Antònia Lleonart i Boix. S’ havia casat amb Josefa Roselló i Puig. Josep Aliberas i [+] | |
| 3827 | 03826 | XERRAC, HORTA | Casa de pagès situada al Pla del Castell,[1] zona oriental de les Cinc Sènies, entre el Torrent Forcat i el dels Sumells o de la Budelleria. També és coneguda com Can R. Dangla. [2] i està catalogada com edifici a mantenir, tot donant –si cal- una reorientació [+] |