Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Primera · Anterior · 141 | 142 | 143 | 144 | 145 | 146 · Següent · Última
Registres 2861–2880 de 3886
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 2373 | 02372 | MOLÍ, REC DEL | Denominació que adoptava el curs de les aigües pluvials provinents de la Riera de Cirera, una vegada ja superada la Rambla, i que coincidiria gairebé amb l’actual carrer de Lepanto, abans d’arribar al mar. Des que es va construir el Desviament (1916), la majoria [+] | |
| 694 | 00693 | CAPGROSSOS DE MATARÓ | Denominació prou coneguda de la colla castellera de Mataró, que tenen seu pròpia al Passatge de Mariona Galindo i Lora [1], núm 1, donant al carrer Herrera. La seva seu disposa d’ un conegut bar i espai de trobada. Es tracta de la colla gegantera representativa [+] | |
| 2817 | 02816 | POBLE SEC | Denominació popular que servia per a designar especialment la part baixa de Cerdanyola, segurament perquè eren uns terrenys on hi havia manca d’ aigua. Amb el temps, aquesta denominació s’anà també referint a la totalitat de Cerdanyola però també gradualment ha [+] | |
| 2517 | 02516 | NOTARIS, CALS | Denominació popular per a designar la casa que queda entre el Carreró i el carrer d’ en Palau, al bell mig de Mataró.[1] De planta baixa i pis, és ara un edifici residencial (1888-1910), d’ estil modernista, amb unes baranes molt treballades, del qual n´és autor [+] | |
| 2715 | 02714 | PEPETA, CA LA | Denominació popular d’ una botiga on s’ hi venia un xic de tot, que era propietat de Josefa Rodríguez, a l’ actual carrer Major, per sobre del Calassanç Marquès. Josefa era una dona originària de Sant Hilari Sacalm, que va venir a Mataró de minyona i s’ hi va casar. Tot [+] | |
| 1866 | 01865 | JUTJATS, ANTICS | Denominació popular del Jutjat de 1ª Instància i Instrucció del Partit, situat al carrer de Dom Magí de Vilallonga núm. 5, de Mataró. Aquí s’ hi localitzava la seva antiga mansió. Es tracta d’ un edifici civil, d’ estil neoclàssic, amb predomini de la línia recta [+] | |
| 3829 | 03828 | XIC, FOSSAR | Denominació popular de la plaça de reduïdes dimensions que queda a la banda sud-oriental de la Basílica de Santa Maria de Mataró i que és accessible des del carrer de Sant Simó. Antic fossar, rep aquest qualificatiu per distingir-lo del Fossar Gran, al davant de [+] | |
| 934 | 00933 | CIRERETA, CAN | Denominació popular de la casa de pagès que quedava situada on és ara la Llàntia, a la part alta del Torrent d’en Boada, que fou propietat de la família Gené Carbonell, fins que la casa fou enderrocada a l’hora d’urbanitzar-s tot l’espai de la Via Europa actual. Altres [+] | |
| 384 | 00383 | BENEFICÈNCIA, LA | Denominació popular amb la que era coneguda fins fa pocs anys l’actual Residència Municipal que es troba a la Muralla de Sant Llorenç. Nascuda com a asil, fou regentada durant molts anys per l’Associació de la Sagrada Família, de monges de Loreto, congregació de [+] | |
| 1062 | 01061 | CORSET ELEGANT, LE | Denominació oficial de la botiga de roba interior femenina (“especialidad en la medidas, sostenedores de pecho i fajas”,segons diu la premsa del moment), que estava situada al carrer de Barcelona núm. 42, de Mataró, i que era propietat de Florinda Albó. Aquesta [+] | |
| 683 | 00682 | CANYAMASSES, LES | Denominació molt antiga que servia per a designar el paratge del terme d’ Argentona, entre la Riera d’ Argentona i la de Clarà, conegut tardanament per Pla de Can Poi. Canyamasses equival –sembla- a zona destinada al cultiu del cànem.[1] Cases de pagès espargides [+] | |
| 3313 | 03312 | SERRALADA DE MARINA | Denominació més concreta, aplicada a nivell de la comarca del Maresme, de la denominada Serralada Litoral de Catalunya, que segueix paral.lela a la costa i a grans trets, des de les comarques de la Selva al Barcelonès. Pel que fa al sector del terme municipal mataroní, [+] | |
| 1908 | 01907 | LIMERMAT | Denominació d’ origen grec (“limen”, port, i “ermat”, escull) que serviria per a denominar els dos esculls marítims que s’ ubiquen al davant de la costa mataronina. Segons Josep Mª Pellicer [1] el denominat “Limermat gran”, paral.lel a la costa, quedaria al davant [+] | |
| 3286 | 03285 | SÈNIES, LES | Denominació de la plana situada a la part sud de l’ Autopista que va a Barcelona, entre la Riera d’ Argentona i el Torrent de Can Bartrina. Es tracta encara d’ una zona eminentment agrícola però també industrial. Cases de pagès del sector són Can Pau dels Frares, [+] | |
| 3737 | 03736 | VIA MARINA DEL CAMÍ DE SANT JAUME | Denominació atribuïda al tram maresmenc del clàssic Camí de Sant Jaume o de Santiago de Compostel.la i que coincidiria a grans trets amb el recorregut de l’ antiga Via Augusta de l’ època romana, que unia les diferents localitats maresmenques, des de Malgrat a [+] | |
| 1939 | 01938 | LLAUDER, SUROS D’ EN | Denominació antiga –posteriorment Suros d’ en Soler i també Sureda d’ en Llauder- d’ un bosc d’ alzines sureres que es troba a sobre de Can Perico dels Ocells, al camí que porta a Can Flaquer i a Sant Martí de Mata. Can Perico dels Ocells és una casa de pagès, [+] | |
| 992 | 00991 | COLOMA, TORRENT DE LA | Denominació antiga del torrent que començaria pels entorns de Can Boada i que aniria a parar al Camí del Mig, a través del que són ara els carrers Pompeu Fabra i Francisco Pizarro, seguint un trajecte sensiblement paral.lel al Torrent de les Canyes. | |
| 2908 | 02907 | PROVÍNCIA MARÍTIMA DE MATARÓ | Demarcació marítima administrativa originària del segle XVIII (1751) que convertí Mataró en cap de la que anava de Montgat a Tossa de Mar. Al seu front hi havia un ministre o funcionari, amb la finalitat de portar el control de la gent de mar, de la pesca, de la [+] | |
| 374 | 00373 | BELLATRIU, CAN | Del Veïnat de la Pujada, a la riba esquerra de la Riera d’ Argentona, Can Bellatriu data del segle XIII.[1] Segons la llegenda, Déu hi va anar a demanar caritat i en fer-n’hi generosament, els ho regracià tot dient que la seva nissaga no es perdria mai per un fill [+] | |
| 2339 | 02338 | MIRADOR, URBANITZACIÓ | Del terme municipal de Sant Andreu de Llavaneres, tocant amb el de Mataró, a sota de la també mot coneguda de la Cornisa. S’ hi accedeix per la carretera de Mata. Altres urbanitzacions del terme són Ametllareda, Bellaire, Canafort, Ca n’ Amat, Can Mates, La Cornisa, [+] |