Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Primera · Anterior · 138 | 139 | 140 | 141 | 142 | 143 · Següent · Última
Registres 2801–2820 de 3886
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 2263 | 02262 | MAYNOU, CAN | Edifici de l'any 1906, data inscrita a la part més alta de la façana. Aquesta es caracteritza per les amples motllures que emmarquen les finestres i portes, amb el característic perfil sinuós, típicament modernista. Una franja amb esgrafiats florals relliga les [+] | |
| 2395 | 02394 | MONT FLORIT | Edifici construït l’ any 1944, al carrer de Sant Jordi, pels qui després serien (primer el pare i després el fill) alcaldes del barri de Cerdanyola, Daniel Mataró Soler i Daniel Mataró Rafel. Es tracta d’ una casa, d’ una certa prestància, però que com moltes altres [+] | |
| 1600 | 01599 | GERMANETES, LES | Edifici construït (1874), a la cantonada de la Ronda d’ Alfons Xè el Savi amb el passeig d’ Antoni Martí i Cabanelles, pel mestre d’ obres Jeroni Boada. Precisament aquest edifici - un asil per a ancians, regit durant molts anys per les Germanetes de la Caritat [+] | |
| 1853 | 01852 | JOSEP, SANT | Edifici característic [1], seu ara d’ una de les parròquies del centre de la ciutat de Mataró, que en realitat era el nom del titular del convent que els pares carmelites van construir a partir de 1588 [2]. Cal destacar-ne l’ església pròpiament dita, la façana [+] | |
| 3199 | 03198 | SALESIANS, ELS | Edifici característic que es troba a l’ Avinguda Puig i Cadafalch, l’ antiga carretera de Mataró a Granollers, ja pràcticament al barri de Cerdanyola. Té el seu origen [1] en la creació d’ uns tallers per a la formació de nois pertanyents a classes necessitades [+] | |
| 435 | 00434 | BOADA, CAN | Edifici característic i prou conegut que queda pujant a mà esquerra de la Via d’Europa, a poca distància de la Plaça de Granollers. Va ser projectat pel propi Jeroni Boada i Renté (l’ any 1850), mestre d’obres mataroní.[1] Les seves obres es caracteritzen per una [+] | |
| 3623 | 03622 | TUNYÍ I FALGUERA, CAN | Edifici barroc del segle XVII que queda exactament a la cantonada del carrer de la Coma amb el de Sant Francesc d’Assis, amb accés per aquest darrer carrer. Potser el més conegut de la família va ser Josep de Calassanç Tunyí i Falguera, Jutge Municipal de Mataró [+] | |
| 903 | 00902 | CHATELET, EL | Edificació que es trobava situada just al costat de ponent de l’ antic Camí de la Serra, a uns dos-cents metres al nord de l’ actual autopista. L’ edifici constava d’ una planta semisoterrada i d’ una planta baixa, amb obertures als quatre vents. El primer document [+] | |
| 966 | 00965 | COCA DEL MOLÍ, CAN | Edificació on existia un antic molí de gra, que funcionava mitjançant el cabal d’ aigua de la mina de Can Calopa, recollida en un gran safareig del darrera d’ aquesta casa, al municipi d’ Argentona. La sobreeixida sortia a l’ Aixernador, al peu de la riera d’ aquesta [+] | |
| 2709 | 02708 | PENYA D'EN ROIG, LA | D’identificació imprecisa, sembla que correspondria a l’ espai que ocupa ara la part baixa de l’ actual Santa Maria, relativament elevat respecte a la zona del Rierot. També s’ ha considerat que correspondria a la zona dels carrers d’ en Soler i de l’ Escrivania. El [+] | |
| 1532 | 01531 | FRATERNITAT, L’ ANTIGA | D’extracció social popular, es tracta d’ un local d’ esbarjo creat l’ any 1879 que estava situat al carrer de Sant Cugat, de la ciutat de Mataró. Tingué també molta importància l’ anomenada Moderna Fraternitat, situada al carrer llavors dit del Beat Oriol, edificat [+] | |
| 2158 | 02157 | MASAFRETS, PEIXATERIA | D’ una família dedicada a aquesta activitat des de fa molts anys, aquesta peixateria es localitza a les parades 197 i 199 de l’ interior del Mercat de la Plaça de Cuba, regentada ara per Aurora Masafrets i Aymà, filla de Llibert Masafrets i Bas i de Josepa Aymà. [+] | |
| 1617 | 01616 | GNAUCK, CAN | D’ origen alemany, Gustav Gnauck va venir a Mataró l’ any 1885 per a muntar unes màquines pel fabricant Narcís Colomer. Després de treballar un temps a Terrassa, l’ any 1890 s’ instal.laria a Mataró, al carrer de Sant Isidor 22. En morir Gustav (1905) l’ empresa [+] | |
| 2589 | 02588 | ORRIOLS, CAN | D’ obra popular, es troba a la carretera de Vilassar a Argentona, al Veïnat d’ Agell de Baix. Es tracta d’ una masia característica de la zona [1] que era una de les cases del Veïnat d’ Agell que al segle XII es protegien entre elles al voltants de la capella de [+] | |
| 2087 | 02086 | MARESME, SETMANARI EL | D’ informació local i comarcal, va desenvolupar un paper clau a l’ època de la transició democràtica i en la seva etapa anterior. Aparegué l’ any 1969 i en serien directors oficialment Joaquim Saltor, Antoni Franco... Redactors en cap van ser Oriol Quadrada i Humbert [+] | |
| 3840 | 03839 | YLLA I ALIBERCH, FARINERA | D’ estil derivat noucentista i de mitjans del segle XX, aquest edifici es troba al costat mateix de l’ Avinguda del Maresme i de la Ronda Barceló, a l’ angle més sud del nucli urbà de Mataró. Fou projectat per l’ arquitecte mataroní Lluís Gallifa i construït a [+] | |
| 193 | 00192 | ARNAU, CASA | D’ estil barroc, com molts altres edificis del carrer de Bonaire, és el casal familiar d’ una nissaga prou coneguda a Mataró. Elisabet Arnau, casada primer amb Sebastià Coll i després amb Joan Serra, era néta de Gabriel Arnau, qui el 1492 havia establert una botiga [+] | |
| 2062 | 02061 | MARCH, MOBLES | D’ elements de cuina, bany i auxiliars. A la segona meitat del segle XX, aquesta botiga estava situada al carrer de Marià Andreu 40, de Mataró. Altres botigues de mobles de cuina, a Mataró, en aquells anys són o van ser Cuines J. Fernández (Riera 155); Amida Cocinas [+] | |
| 3274 | 03273 | SELLERS, CAN | D’ arquitectura peculiar, amb tercera planta i torre, aquesta masia es troba al nord de la Urbanització la Fornenca, a prop de la Riera de Mata o del Torrent de Can Tria. També coneguda com Can Sellés, és inclosa en el catàleg del Pla Especial de Masies i Cases [+] | |
| 3342 | 03341 | SIMÓ, IMPREMTA DE SANTIAGO | D’ aquest obrador tipogràfic se’ n té noticia des de mitjans del segle XIX. Sense que es pugui assegurar, és possible que aquest Simó fos germà de Pere Simó que l’ any 1849 tenia taller obert al núm. 64 del carrer Nou de la Rambla, de Barcelona. La impremta de [+] |