Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Primera · Anterior · 116 | 117 | 118 | 119 | 120 | 121 · Següent · Última
Registres 2361–2380 de 3886
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 861 | 00860 | CENTRAL TELEFÒNICA | Es construí a la Baixada de Santa Anna, l’ any 1953 per a tal de garantir un servei telefònic automàtic per a la localitat. Posteriorment, amb el creixement de la ciutat, la central telefònica va ser traslladada al Camí del Mig (1973). Avui, amb l’ avenç dels tecnicismes [+] | |
| 1383 | 01382 | EXTERIOR DE ESPAÑA, BANCO | Es constituiria l’ any 1956 i al cap de dos anys obriria les seves portes al públic. A les darreries del segle XX va ser autoritzat a funcionar com a Banc Universal i posteriorment entraria en un procés de fusions.[1] A Mataró tindria la sucursal a la Riera 62. Altres [+] | |
| 2369 | 02368 | MOLÍ D'EN GUAL | És constatat que el molí passà per primera vegada, en poder de Joan Gual –pagès del Cros- segons consta en un document de 1643. [1] La propietat procedia del doctor en drets Rafael Muxó (o Moxó), resident a Cervera, i de la seva esposa Magdalena Ausiàs. [2] Al [+] | |
| 3211 | 03210 | SALVADOR, MAS | Es constata la seva existència al Veïnat de Traià –Puig Formic- ja en el decurs del segle XIV, com també els Oller, Torner, Alegra, Scarp, Mataró o Agell. Més endavant, ja als segles XVI i XVII, n’ hi trobem de nous, com els Rispau (que queda a la zona de Cerdanyola), [+] | |
| 172 | 00171 | ARCS, CA L’ | És considerada la casa d’ estiueig més antiga de la vila d’ Argentona.[1] Arran del casament, i potser abans i tot, l’ Escriptor Eugeni d’Ors començà a passar els estius a Ca l’Arcs –que era la casa dels seus sogres- també coneguda com La Tosca, avui desapareguda. [+] | |
| 3835 | 03834 | XIPRERER, EL | Es coneixia amb aquest nom l’espai o paratge que queda a l’inici de la carretera que va a Sant Andreu de Llavaneres o, si es vol, a l’inici del l’antic Camí de Mata, entre el Torrent dels Sumells o de la Bodelleria i el Torrent Forcat. En aquest espai s’ hi localitzà [+] | |
| 1663 | 01662 | GUARDIÀ, CAL | Es coneix popularment també aquesta propietat d’ Argentona com Can Gallemí i és el que antigament s'anomenava Mas Volart. La família Volart, va construir el seu mas en terrenys del Mas Portal. A tramuntana del Mas Volart hi havia les cases de Bernat Lloberons i [+] | |
| 2102 | 02101 | MARIA, ERMITA DE SANTA | Es coneix així, amb aquesta denominació, la capella que queda situada a l’ entrada de la Urbanització Les Sureres, que també és coneguda precisament com “Santa Maria de Cirera”, en el terreny que fou de la família Bofarull. L’ ermita depèn orgànicament de la Parròquia [+] | |
| 405 | 00404 | BIADA, CAN | Es coneix així la casa núm. 27 del carrer d’ Argentona de Mataró, la casa natal de Miquel Biada i Bunyol, el propulsor del primer ferrocarril de la Península. De fet l’ edifici de l’ època no existeix avui. Una làpida, situada a la façana de l’ edifici construït [+] | |
| 464 | 00463 | BOMBA, LA | És coneguda també com la Casa dels Pois (de pollancres), a principis del segle XX. Es tractaria d’ un edifici aïllat, del tot deteriorat, de forma rectangular, amb planta baixa i pis, cobert amb teules àrabs, a dues vessants, localitzat al Veïnat Geimir, de Dosrius, [+] | |
| 2242 | 02241 | MATES, CAN | És avui el nom d’ una urbanització que quedaria a la part més occidental del nucli urbà de Sant Andreu de Llavaneres, relativament a prop ja de la línia que separa els termes municipals de Llavaneres i de Mataró. [1] Altres urbanitzacions del terme municipal llavanerenc [+] | |
| 69 | 00068 | ALBES, FONT DELS | És al terme municipal d’ Argentona i queda a ponent de la Brolla de Can Martí, al Veïnat de la Pujada, i a uns 200 metres de la també Font de l’ Esbarzer Gran. [1] [1] http://www.icc.cat/vissir/ Cal cercar el nom i fer l’ aproximació adequada, amb el “zoom”.. [+] | |
| 2093 | 02092 | MARFÀ, CASA | És al carrer Nou, entre els números 44 i 48, a poca distància de la plaça de Santa Maria. Propietat de la família Rodon i avui consultori de la Clínica ISSA, va ser dissenyada per Emili Cabanyes i Rabassa.[1] En realitat es tracta d’ un conjunt de casetes de planta [+] | |
| 1692 | 01691 | HERMÓS, CA L’ | És a la plaça de Mn. Manuel Blanch, a Mataró, justament on el carrer de mossèn Albes –avui mossèn Fornells- conflueix amb el denominat carrer d’ Argüelles. En aquest indret hi havia Can Dori, que era una casa de camp i també una vaqueria. Avui al seu lloc hi ha [+] | |
| 1404 | 01403 | FAR, SANT ANDREU DEL | Ermita dita inicialment Sant Andreu de la Bonaconjuncta, que és ja esmentada el 1164 i que fou sufragània de la parròquia de Llinars fins al 1597. L’ actual edifici data del segle XVI i és d’ estil gòtic tardà.[1] Al cementiri adjunt a l’ església hi ha tombes [+] | |
| 2329 | 02328 | MIQUEL DEL CROS, SANT | Ermita del 1929 que es troba al centre del Veïnat del Cros, al terme municipal d'Argentona però ja a prop dels de Mataró i Cabrera. Es tracta d’ un edifici del període 1911-1929. Als jardins de Can Garí hi havia hagut una antiga capella romànica que a la fi del [+] | |
| 134 | 00133 | ANDREU DEL FAR, SANT | Ermita de Canyamars ja esmentada al 1164 però que fou sufragània de la de Llinars del Vallès fins al 1597. És del segle XVI, amb planta de creu llatina i façana renaixentista ara en mal estat. Al seu interior hi ha la tomba dels comtes de Bell.lloc. És una església [+] | |
| 312 | 00311 | BANYS DELS MARIANOS | Eren uns espais de la platja dedicat als banys d’ estiu i concretament reservats per joves de les Congregacions Marianes, relacionades amb la Parròquia de Santa Maria i ubicades físicament al Foment Mataroní. Per això eren coneguts popularment com “els banys dels [+] | |
| 314 | 00313 | BANYS NOUS | Eren els antics Banys de la Mare de Déu del Carme, administrats per Mn. Josep Mª Andreu, que estaven situats al capdavall del carrer de Jordi Juan, a la platja, on l’ any 1950 s’ hi inauguraria la piscina. Al 1933, les instal.lacions dels Banys Nous foren adquirides [+] | |
| 2050 | 02049 | MAONENC, CAL | Era una sènia que quedava situada al darrera de les cases de la Rambla que ara queden entre els carrers de Sant Agustí i de Lepanto. S’hi accedia precisament per un pas en forma de túnel que donava a la Rambla,[1] similar al que també existia a la part alta de [+] |