Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Primera · Anterior · 100 | 101 | 102 | 103 | 104 | 105 · Següent · Última
Registres 2041–2060 de 3886
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 2782 | 02781 | PINS, RIERA DE | Es troba a Argentona, tot i que sovint també se la denomina Riera d’ Òrrius, i, des de principis del segle XX, el seus entorns han estat zona de captació d’ aigües, com també les àrees de les rieres de Clarà, Riudemeia i d’ Argentona. Aquests treballs de captació [+] | |
| 358 | 00357 | BASSES DE CAN CASTELLS, FONT DE LES | Es troba a Argentona, concretament al Veïnat de la Pujada, és a dir, a la banda esquerra de la Riera d'Argentona. Tenia abans força anomenada però posteriorment fou tancada i aparedada. Queda a prop de Can Castells, una coneguda casa de pagès del veïnat.[1] Altres [+] | |
| 2948 | 02947 | PUPUT, XARAGALL DEL | Es troba a Argentona, al Veïnat del Lladó. A les seves immediacions hi ha una font coneguda precisament com del Puput. A una cinquantena de metres més avall es localitza també la Font d’ en Miliu. [1] [1] http://www.icc.cat/vissir3/. Cal cercar el nom que interessa [+] | |
| 1337 | 01336 | ESQUIROL, FONT DE L’ | Es troba a Argentona, al Veïnat de Can Lladó, prop de la coneguda Font del Ferro. També hi ha a les seves immediacions la denominada Font de l’ Esquirolet. Com és sabut, a Argentona hi ha un innombrable número de fonts. Entre moltes altres esmentaríem, a més de [+] | |
| 936 | 00935 | CIRERS, TORRENT DELS | Es troba a Argentona, al sud de la població, i d’ alguna manera recull les aigües provinents del Burriac i de les muntanyes que queden a la seva part de ponent, per a transportar-les a la mateixa Riera d’ Argentona, no pas lluny del pont de la carretera que prové [+] | |
| 2044 | 02043 | MANRESET, CAN | Es troba a Argentona, a poca distància de la Riera de Clarà, en el camí que porta a la font d’ en Quico o del Cavaller i al peu del Rocar d’ en Serra. Cal situar els seus orígens al primer quart del segle XX, a l’ època noucentista concretament. Té planta baixa [+] | |
| 1434 | 01433 | FERRETERS, CAN | Es troba a Argentona, a la zona de la Font del Mig o d’ en Ballot. Una urbanització pren avui el nom de Can Ferreters (en ocasions escrit Ferreteres), en el camí que mena a la denominada Font de Dalt o de Burriac.[1] Altres cases de pagès de la zona serien Can [+] | |
| 2601 | 02600 | PAGÈS, CAN | Es troba a Argentona, a la Plaça Ballot núm 6, no pas lluny del Passeig del Baró de Viver. En aquesta casa – un xalet monumental, de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes- hi passava els estius, l’ escriptor Josep Mª Espinàs.[1] També és coneguda com [+] | |
| 2366 | 02365 | MOLI DE DALT | Es tractava d’un dels tres molins fariners que estava ubicat a l’oest de l’actual Cementiri dels Caputxins, i que ha donat nom a un dels carrers existents.[1] El nom recorda l’existència, al segle XVII i en aquella zona, d’uns molins fariners que es movien per [+] | |
| 3502 | 03501 | TERPSÍCORE ORCHESTRE | Es tractava d’ una orquestrina d’ èxit, en els anys trenta del passat segle, que tenia la seva seu al carrer Jacint Verdaguer (carrer de la Coma) núm. 36 de Mataró. De forma paral.lela hi havia també a la ciutat altres conjunts musicals, que solien actuar en festes [+] | |
| 2585 | 02584 | ORIACH, CASA BONAVENTURA | Es tractava d’ una fusteria i modelatge que estava situada al carrer de Sant Agustí núm. 37 de Mataró. S’havia fundat l’ any 1850 i aquesta empresa participà en l’ Exposició d’ Indústries Locals, organitzada per l’ Associació Professional de Dependents del Comerç [+] | |
| 725 | 00724 | CARLES, TALLERS | Es tractava d’ una empresa de caràcter familiar, de transformació de plàstics i de fabricació de petits materials elèctrics, que estava situada al carrer del Parc 90. Esteve Carles i Sidera va morir als 63 anys, el 1971, víctima d’ accident. Germans seus foren [+] | |
| 1338 | 01337 | ESQUÍS, COMERCIAL | Es tractava d’ una botiga d’ electrodomèstics, ràdio i televisió, amb servei propi. I es trobava al carrer de Sant Josep. Establiments de caràcter similar existents a Mataró, a la segona meitat del segle XX, serien Picon i Prats (carrer de Sant Josep núm. 3); Milar, [+] | |
| 3644 | 03643 | UNIÓ, LA | Es tractava d’ un edifici modernista del 1892, de la Plaça de Cuba, que va ser una obra primerenca de Josep Puig i Cadafalch. Era la seu d’ una societat que organitzava balls, espectacles… Fou després el local del Club Mataronés de Velocípedos i poc després el [+] | |
| 3569 | 03568 | TORRETA, LA | Es tractava d'una casa que va ser enderrocada –conjuntament amb altres casetes- per a millorar urbanísticament la placeta de Santa Maria.[1] La Torreta era un cós d’ edifici adossat a la casa rectoral que sobresortia pel carrer de Sant Francesc. De fet ja l’ any [+] | |
| 1924 | 01923 | LLANETES, VINYA DELS | Es tracta en realitat de dos territoris, amb dues plantacions, portada per dos germans fills de Can Llanetes, la primera era la vinya de Can Català i l’ altra la de Can Morot. Ramon Boter de Palau i Gallifa ha constatat l’ existència de moltes vinyes, a Mataró, [+] | |
| 3312 | 03311 | SERRA, TURÓ D’EN | Es tracta d’una petita elevació que queda a poca distància del Turó d’Onofre Arnau. Té 104 metres d’alçada. A principis del segle XX, era propietari dels terrenys d’ aquesta zona Joan Serra i Carreras. Es tractava d’una zona de vinya que fou replantada de pins. Encara [+] | |
| 2835 | 02834 | PONARIUS, CAN | Es tracta d’una masia situada al terme municipal de Dosrius, a sota de la plana denominada de Can Sus i a l’ indret denominat del Parany, que va quedar deshabitada i que adquirí posteriorment (any 1988) l’ Ajuntament de Dosrius. Té planta baixa i pis, amb cobertura [+] | |
| 2046 | 02045 | MANTONS, CAN | Es tracta d’una masia que quedava situada a la zona del Rengle, al sud de la carretera de Barcelona, la Nacional – II. Al Rengle hi havia cases de pagès com Can Bufó, Can Mitjana, El Desmai, Ca l’ Oliveras, Can Camas o Can Puça. [1] Avui, tots aquests paratges [+] | |
| 181 | 00180 | ARGENTONA, RIERA D’ | Es tracta d’una de les més llargues i amples de tota la comarca del Maresme. Rep altres rieres, torrents i rierols en el decurs del seu trajecte però es nodreix bàsicament de les aigües que provenen de les rieres del Far i de Canyamars i, abans d’arribar a Argentona, [+] |