Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 3676 | 03675 | VALDÉ, TALLER D’ AGUSTÍ | Es tracta d’ un taller de construcción i reparació de maquinària de gènere de punt. Fabricava cilindres i tota classe de peces fresades i planejades. Estava situat al carrer de Fortuny núm. 15. Agustí Valdé i Esperalba (mort el 1942, als 61 anys) es casaria amb [+] | |
| 1694 | 01693 | HERRERA, TALLER | Es tracta d’ un taller ubicat al carrer d’ Herrera (d’ aquí el nom) núm. 50. Oferia recollida dels cotxes avariats i retorn als seus propietaris d’ acord amb les companyies d’ assegurances. Posteriorment es traslladaria al Camí de Ca la Madrona 2, del Polígon Mata-Rocafonda. Molts [+] | |
| 3046 | 03045 | RICARD, CAN | Es tracta d’ un xalet (que correspondria actualment al carrer Cerdanya 16, de Cabrera de Mar) on es troba un petit jaciment situat a prop del Poblat Ibèric de Burriac que ens mostra com serien els assentaments de la zona periurbana d’ aquest poblat. La cronologia [+] | |
| 3525 | 03524 | TINTEX | Es tracta d’ una antiga fàbrica del tèxtil, relacionada particularment amb el tractament de tints [1], enderrocada el 1995, una vegada extingida l’ empresa. N’ havien estat socis Ramon Pla i Codina i el seu cunyat Martí Puignou. Se’ n conserva però avui una xemeneia, [+] | |
| 674 | 00673 | CAÑELLAS, MOBLES | Es tracta d’ una botiga regentada per diferents generacions de la família que té diferents plantes d’ exposició. Fill de Ramon Cañellas i Coll i de Maria Graupera i Serra, Josep Cañellas i Graupera n’ era el propietari. La botiga estava originàriament situada al [+] | |
| 2314 | 02313 | MILAR | Es tracta d’ una cadena de botigues d’ aparells electrodomèstics que, a Mataró, té dues seus o punts de venda: Concretament a la Ronda Alfons Xè (fent pràcticament cantonada amb el carrer de Rocafonda) i al carrer de Jaume Isern [1] (a pocs metres del de Sant Isidor). [+] | |
| 3470 | 03469 | TARASCÓ, EL SANT CRIST D’EN | Es tracta d’ una capelleta que queda ubicada a la façana del núm. 1 del carrer de Sant Pere, fent cantonada amb el Camí Ral (tram conegut amb el nom de Ravalet).[1] Amb motiu de la Diada de la Santa Creu es feia una benedicció del terme mataroní, de manera simbòlica, [+] | |
| 341 | 00340 | BARRANC LLARG, CAN | Es tracta d’ una casa de pagès que quedaria entre la carretera que va de Vilassar de Mar a Argentona i la que porta el nucli urbà de Cabrera. Altres cases del sector són Ca l’ Ignasi, Can Veils, Can Serret, Can Dalmau i Can Carles. [1] Totes aquestes cases quedarien [+] | |
| 2772 | 02771 | PINEDA, CASA | Es tracta d’ una casa del carrer de Barcelona, a Mataró, que era propietat d’ aquesta família de rics hisendats procedents de Castellterçol. La casa gaudia de l’ aigua de la mina d’ en Llauder i estava situada als núms. 40 i 42 d’ aquell carrer. Havia estat dependència [+] | |
| 2020 | 02019 | MAITANQUIS, CAN | Es tracta d’ una casa molt antiga i popular avui inexistent on es reunien els pescadors mataronins. Quedava exactament on ara hi ha la confluència del carrer de Sant Francesc de Paula i la carretera N-II. Aquest cafè, no es tancava ni de dia ni de nit. D’ aquí [+] | |
| 2992 | 02991 | RAVENTÓS, CAN | Es tracta d’ una casa noucentista, del 1910, situada al Veïnat de Padró, al Camí de la Creueta. Queda respectivament a llevant i a ponent de Can Flo i de Can Recoder, i al vessant sud del Turó del Cucut, al terme municipal de Dosrius. Es tracta d’ una construcció [+] | |
| 1482 | 01481 | FONRODONA, CAN | Es tracta d’ una casa residencial, de l’ indià Jaume Fonrodona, construïda per Jeroni Boada al 1863, a la Riera de Mataró. És un edifici de planta baixa i dos pisos amb una façana que s'obre amb finestrals de mig punt, amb balcons a la planta noble, que tenen a [+] | |
| 1700 | 01699 | HIPER HOGAR | Es tracta d’ una coneguda botiga de mobles, decoració i en general objectes de la llar que quedaria al carrer Mossèn Fornells núm. 32. [1] Altres botigues de mobles [2] de Mataró, d’ aquestes darreres dècades, serien Mateu Ros (Barcelona 36), Mobles Cañellas (Sant [+] | |
| 1023 | 01022 | CONGREGACIÓ DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS | Es tracta d’ una congregació molt antiga, relligada amb l’ orde dels servents o servites [1] que té la seva seu a la Parròquia de Santa Maria de Mataró. Concretament, a la Capella dels Dolors, on hi ha la imatge que surt a la processó del Divendres Sant, a Mataró, [+] | |
| 2545 | 02544 | OBRERA DE SANT JAUME, LA | Es tracta d’ una cooperativa de consum mataronina, creada l’ any 1904, que en el decurs dels anys estigué ubicada en diferents llocs de la ciutat. Del Centre Carlí del carrer d’ en Pujol, passà a ubicar-se a una dependència del Centre Catòlic, per a situar-se posteriorment [+] | |
| 2228 | 02227 | MATARONESA, COOPERATIVA LA | Es tracta d’ una cooperativa de consum, creada el 1870, que estava situada al carrer de la Concepció núm. 33. Segons Eladi Gardó [1] un representant d’ aquesta cooperativa va assistir, conjuntament amb altres representants de la “Humanitària Mataronense”, de la [+] | |
| 371 | 00370 | BEL, PERRUQUERIA | Es tracta d’ una de les més conegudes perruqueries del centre de Mataró. Originalitat i prestigi que l’ han acreditat vetllant per l’ estètica de personatges claus a la vida catalana (artistes, cantants, etc…). Es localitzaria al carrer Palau núm. 6. Lògicament [+] | |
| 2895 | 02894 | PRESBITERIANA, ESGLÉSIA REFORMADA | Es tracta d’ una de les primeres esglésies o confessions religioses reconegudes oficialment per l’ Estat Espanyol, en el marc de la Llei de Llibertat Religiosa, de l’ any 1968. Existent des de l’ època de la Reforma, es basifica en la denominada Confessió de Fe [+] | |
| 2028 | 02027 | MALO, TORRENT | Es tracta d’ una denominació referenciada a Mata, el 963. Coral Cuadrada i Majó constata també altres torrents de la zona de l’ actual terme de Mataró, com “el del pou” (1053), el de “Santa Maria, que baixa per Cirera” (1082), el “Forcat” (1253), el “Gatell” (1347), [+] | |
| 2403 | 02402 | MONTCAU | Es tracta d’ una elevació muntanyosa que supera els tres-cents metres d’ alçada i que queda al nord del Coll de Parpers, delimitant els termes municipals de la Roca del Vallès i d’ Argentona. El Montcau, com la Plana de l’ Espinal o el Turó dels Castellens, actua [+] |