Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró
Noms de Llocs © 2020 Ramon Salicrú i Puig
Podeu accedir a la versió anterior (obsoleta)
Cerca tots els valors entrats separats per espais
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 1849 | 01848 | JORDI, MINA | Era una mina particular d’ aigua –com la d’ en Trisach, la de la Madrona o la del denominat Sac d’ Ossos- que subministraven aigua potable a Mataró i que ja existien quan, a mitjans segle XX, es van fusionar les explotacions de la companyia d’ Aigües i les de l’ [+] | |
| 2885 | 02884 | PRAM, FUSTES | Era una molt coneguda botiga de fustes (amb vendes a l’ engròs i al detall) que hi havia al carrer d’ Argentona núm. 22, al davant mateix del carrer d’ en Molas. Tenia el seu magatzem a la part interior de la botiga, amb accés per la Muralla de la Presó. Abans [+] | |
| 2106 | 02105 | MARILÚ | Era una perruqueria que hi havia al costat de les oficines de la Companyia d’ Electricitat i al davant mateix de l’ Ajuntament de Mataró. En el seu lloc hi havia hagut la Farmàcia Arenas. Els propietaris de la perruqueria eren la Lluïsa Pérez i el seu marit Pepito, [+] | |
| 3287 | 03286 | SENIETA, LA | Era una petita peça de terra dins el mateix Mataró, amb entrada des del carrer del Prat i que ocupava l’ espai comprès entre els carrers de Campmany i l’ antiga Caserna de la Guàrdia Civil (avui Escola Anxaneta) i entre les cases del carrer del Prat i els darreres [+] | |
| 2156 | 02155 | MAS, RAFAEL | Era una propietat coneguda també com el Massavà o Mas Seva. Limitava amb la Riera de Cirera i quedaria integrat a la xarxa urbana mataronina dels segles XVI i XVII. Altres masos que també quedaren integrats en el nucli urbà d’ aquesta època serien el Mas Andreu, [+] | |
| 3818 | 03817 | XALET DE LA ENERGIA | Era una propietat de la Companya Energia Elèctrica de Catalunya. D’ aquí el nom. Estava ubicat al peu de la Carretera de Mataró a Argentona (C-1415) i era l’ inici d’ un camí que, coincidint ara en bona part amb el carrer Major, de Cerdanyola, arribava fins a la [+] | |
| 2050 | 02049 | MAONENC, CAL | Era una sènia que quedava situada al darrera de les cases de la Rambla que ara queden entre els carrers de Sant Agustí i de Lepanto. S’hi accedia precisament per un pas en forma de túnel que donava a la Rambla,[1] similar al que també existia a la part alta de [+] | |
| 314 | 00313 | BANYS NOUS | Eren els antics Banys de la Mare de Déu del Carme, administrats per Mn. Josep Mª Andreu, que estaven situats al capdavall del carrer de Jordi Juan, a la platja, on l’ any 1950 s’ hi inauguraria la piscina. Al 1933, les instal.lacions dels Banys Nous foren adquirides [+] | |
| 312 | 00311 | BANYS DELS MARIANOS | Eren uns espais de la platja dedicat als banys d’ estiu i concretament reservats per joves de les Congregacions Marianes, relacionades amb la Parròquia de Santa Maria i ubicades físicament al Foment Mataroní. Per això eren coneguts popularment com “els banys dels [+] | |
| 134 | 00133 | ANDREU DEL FAR, SANT | Ermita de Canyamars ja esmentada al 1164 però que fou sufragània de la de Llinars del Vallès fins al 1597. És del segle XVI, amb planta de creu llatina i façana renaixentista ara en mal estat. Al seu interior hi ha la tomba dels comtes de Bell.lloc. És una església [+] | |
| 2329 | 02328 | MIQUEL DEL CROS, SANT | Ermita del 1929 que es troba al centre del Veïnat del Cros, al terme municipal d'Argentona però ja a prop dels de Mataró i Cabrera. Es tracta d’ un edifici del període 1911-1929. Als jardins de Can Garí hi havia hagut una antiga capella romànica que a la fi del [+] | |
| 1404 | 01403 | FAR, SANT ANDREU DEL | Ermita dita inicialment Sant Andreu de la Bonaconjuncta, que és ja esmentada el 1164 i que fou sufragània de la parròquia de Llinars fins al 1597. L’ actual edifici data del segle XVI i és d’ estil gòtic tardà.[1] Al cementiri adjunt a l’ església hi ha tombes [+] | |
| 1692 | 01691 | HERMÓS, CA L’ | És a la plaça de Mn. Manuel Blanch, a Mataró, justament on el carrer de mossèn Albes –avui mossèn Fornells- conflueix amb el denominat carrer d’ Argüelles. En aquest indret hi havia Can Dori, que era una casa de camp i també una vaqueria. Avui al seu lloc hi ha [+] | |
| 2093 | 02092 | MARFÀ, CASA | És al carrer Nou, entre els números 44 i 48, a poca distància de la plaça de Santa Maria. Propietat de la família Rodon i avui consultori de la Clínica ISSA, va ser dissenyada per Emili Cabanyes i Rabassa.[1] En realitat es tracta d’ un conjunt de casetes de planta [+] | |
| 69 | 00068 | ALBES, FONT DELS | És al terme municipal d’ Argentona i queda a ponent de la Brolla de Can Martí, al Veïnat de la Pujada, i a uns 200 metres de la també Font de l’ Esbarzer Gran. [1] [1] http://www.icc.cat/vissir/ Cal cercar el nom i fer l’ aproximació adequada, amb el “zoom”.. [+] | |
| 2242 | 02241 | MATES, CAN | És avui el nom d’ una urbanització que quedaria a la part més occidental del nucli urbà de Sant Andreu de Llavaneres, relativament a prop ja de la línia que separa els termes municipals de Llavaneres i de Mataró. [1] Altres urbanitzacions del terme municipal llavanerenc [+] | |
| 464 | 00463 | BOMBA, LA | És coneguda també com la Casa dels Pois (de pollancres), a principis del segle XX. Es tractaria d’ un edifici aïllat, del tot deteriorat, de forma rectangular, amb planta baixa i pis, cobert amb teules àrabs, a dues vessants, localitzat al Veïnat Geimir, de Dosrius, [+] | |
| 405 | 00404 | BIADA, CAN | Es coneix així la casa núm. 27 del carrer d’ Argentona de Mataró, la casa natal de Miquel Biada i Bunyol, el propulsor del primer ferrocarril de la Península. De fet l’ edifici de l’ època no existeix avui. Una làpida, situada a la façana de l’ edifici construït [+] | |
| 2102 | 02101 | MARIA, ERMITA DE SANTA | Es coneix així, amb aquesta denominació, la capella que queda situada a l’ entrada de la Urbanització Les Sureres, que també és coneguda precisament com “Santa Maria de Cirera”, en el terreny que fou de la família Bofarull. L’ ermita depèn orgànicament de la Parròquia [+] | |
| 1663 | 01662 | GUARDIÀ, CAL | Es coneix popularment també aquesta propietat d’ Argentona com Can Gallemí i és el que antigament s'anomenava Mas Volart. La família Volart, va construir el seu mas en terrenys del Mas Portal. A tramuntana del Mas Volart hi havia les cases de Bernat Lloberons i [+] |
© 2006
Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró •
Fet amb Xhtml i Css
•
Polítiques de privacitat i cookies